La Paeria - Ajuntament de Lleida La Paeria - Ajuntament de Lleida
Inici Notícies

Pas històric en la rehabilitació del barri antic de Lleida amb l’inici de les obres del Parador del Roser

Data de publicació: 30/3/2010

Ros: “ És un avenç clau per a la revitalització del nucli antic de Lleida, que se suma a nous equipaments com l’Escola Municipal de Belles Arts i el Centre per a Joves La Palma”

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha presidit aquest matí l’acte de col•locació de la primera pedra del Parador de Turisme del Roser, “una peça clau per a la rehabilitació del Centre Historic de la Ciutat, que se suma a la nova Escola de Belles Arts Leandre Cristòfol i el Centre de de Recursos Juvenils La Palma”. El Secretari d’Estat de Turisme, Joan Mesquida, ha estat l’encarregat de col•locar la primera pedra de l’edifici, situat al bell mig del Centre Històric de Lleida i que compta amb una inversió de 17 milions d’euros. El parador del Roser, que comptarà amb 53 habitacions dobles, spa, restaurant i aparcament soterrani, suposarà un nou element d’atracció turística al cor de la ciutat. El termini d’execució de les obres és de 30 mesos.

Amb l’inici de les obres del parador del Roser, juntament amb el desenvolupament del Pla de barris del Centre Històric , es dóna “un impuls importantíssim i definitiu a la rehabilitació del nucli històric de la ciutat de Lleida”, ha destacat el paer en cap., qui també ha assenyalat que el parador segueix altres elements importants per la ciutat per al seu posicionament turístic, com és l’AVE, l’aeroport o La Llotja. (Arxiu de so Àngel Ros)

 

Per la seva banda, el secretari d’Estat de Turisme, Joan Mesquida, ha remarcat que el Parador de Lleida “no serà un parador qualsevol, serà un del millors paradors de l’estat en el segment de ciutat, permetrà recuperar un edifici històric i estarà dotat amb les últimes novetats pel que fa a la tecnologia i la confortabilitat”. (Arxiu de so Joan Mesquida)



El projecte comprèn dues intervencions constructives: la reforma i rehabilitació integral del Roser i la creació d’un pàrquing sota la superfície de la plaça de Sant Antoni Maria Claret, per a ús propi del complex. En el conveni signat entre la Paeria i l'Estat es contempla també el manteniment de l'ús de l'espai de recepció per a la realització dels actes oficials de l'11 de setembre una vegada rehabilitat el Parador de Turisme. El projecte de rehabilitació del Parador del Roser, que signa l’arquitecte Carles Sàez, l’han realitzat els serveis tècnics de l’Ajuntament d’acord amb el conveni subscrit entre la Paeria i la Secretaria d’Estat de Turisme.



A l’acte oficial d’inici de les obres del Parador amb la col•locació de la primera pedra hi han assistit també la vicepresidenta 1ª del congrés, Teresa Cunillera, el director General de Turisme de la Generalitat, Joan Carles Vilalta, el presidente de la Sociedad de Paradores Nacionales, Miguel Martínez Fernández i el sots-delegat del Govern a Lleida, José Ángel Flores.

Antic convent de Sant Domènec



El Roser, antigament convent de Sant Domènec, va ser originàriament seu del Convent de Predicadors de l’orde dels Dominics i la seva construcció es va iniciar al 1699. L’edifici es va bastir en substitució de l’antic convent situat als peus del turó de la Seu Vella, que datava del 1215 i que va ser destruït al 1624. L’arquitectura del conjunt és barroca. L’església del Roser data del 1.830.

Després de la desamortització, l’immoble es va destinar a usos sempre relacionats amb la cultura i l’ensenyament: Escola Normal a partir de 1841, Institut de Batxillerat, Biblioteca i Arxiu Central, Facultat de Dret al 1968, Facultat de Lletres al 1974, Museu Morera des dels anys 70 i Escola de Belles Arts des del 1987. L'edifici era propietat de l'Estat i la Paeria disposava d'un dret d'ús, ja caducat.

Altres elements afectats pel projecte que també estan catalogats i declarats BCIL són les dues fonts neoclàssiques, una, adossada al mur de la façana del Roser, i una altra, en un mur de contenció de la plaça Sant Antoni Maria Claret. Arquitectònicament, els elements més remarcables són l’església, l’antiga biblioteca, el vestíbul, l’escala i el pati. La façana del carrer Cavallers és d’estil gòtic.

 

Prioritats per a la rehabilitació i reforma

El projecte del nou Parador del Roser destaca la recuperació i rehabilitació dels elements d’interès arquitectònic, històric i d’espai per reforçar la posada en valor de l’edifici:

- l’església: restitució de les seves condicions principals, amb l’anàlisi i el tractament dels revestiments superficials originals; amb la reconstrucció reinterpretada dels elements de coberta desapareguts - com cupulins i llanternes de les capelles - i amb la restauració del sistema lògic de cobertes i del cimbori. A l’església se situaran els menjadors i sales de reunions.

- L’antiga biblioteca: restauració i posada en valor dels frescos de la volta. Les pintures es podran contemplar des del menjador de grups.

- El vestíbul: serà un espai de lliure accés i, per tant, es posaran en valor els seus elements històrics i simbòlics. Com a complement ornamental i patrimonial es col•locarà un pannell de material noble on es relataran els moments més significatius de la història de l’edifici. S’utilitzarà cal•ligrafia d’expressió i baix relleu, a més d’il•luminació monumental.

- L’escala principal: s’eliminaran l’ascensor i l’escala afegida i es resoldrà l’accés a la planta tercera.

- El pati: es restauraran les façanes. Serà el cor de l’edifici, l’espai principal de relació i representatiu del nou Parador.

El projecte planteja una nova entrada principal per la façana oposada a l’actual, des de la plaça de Sant Antoni Maria Claret i el carrer Joglar Segalà per tal de facilitar l’arribada en vehicle.

Així mateix, es proposa cobrir el pati, perquè assumeixi les funcions de vestíbul principal o de gran “hall” del conjunt hoteler. En aquest espai se situaran la recepció, zones d’estar i la cafeteria, a l’estil d’una plaça major que fa les funcions socials de l’edifici i distribueix l’accés a la resta de zones de l’establiment. A la cantonada del pati més pròxima a l’escala principal històrica se situarà un ascensor panoràmic que, juntament amb l’escalinata, configura els elements de comunicació vertical més representatius de l’immoble.

Les tres plantes dels antics dormitoris del convent, amb accés des de les galeries del pati, s’adaptaran a l’ús d’habitacions: 17 en la primera planta, 18 en la segona (totes de 2 places) i altres 18 en la tercera (17 de 2 places i una “suite”). La capacitat total de clients, en règim d’ocupació normal, serà de 106. A la planta baixa es localitzaran les dependències de serveis generals (instal•lacions, magatzems, vestuaris, administració, cuina, etc...). A la planta de sota coberta, hi haurà la bugaderia, la central tèrmica i el gimnàs-spa.

L’església, per dimensions i singularitat especial, es destina a locals de reunió i menjador a tots els nivells, amb l’excepció de l’espai corresponent a l’antic cor (planta tercera), situat sobre el vestíbul històric, on hi haurà la “suite”. A la sagristia, situada en la zona de la cuina (planta baixa de la nau sud), s’habilitarà un petit menjador de taula única des del qual es podran contemplar els frescos de la volta existents. El futur Parador ocuparà un solar de 2.404’35 metres quadrats. Quan acabin els treballs, l’edifici disposarà d’una superfície útil de 6.044’47 metres quadrats. La construïda serà de 8.406. L’àmbit de la urbanització de l’espai públic immediat serà de 1.163,75 metres quadrats. D’aquest total, 790,93 corresponen a la plaça d’accés (carrer Joglar Segalà); 238,41 al carrer Sant Domènec, i 134,41, al carrer Rosari.


<< Tornar

Pl. Paeria, 1 | 25007 Lleida | Spain
Servei d'informació Telèfon 010 010 Informació i condicions d'ús Servei d'atenció a persones sordes o amb discapacitat auditiva i/o de fonació
Adreces, telèfons i fax municipals
paeria@paeria.cat

Veure aquesta web en:
versió mòbil | versió clàssica

© Ajuntament de Lleida | Centre de Privacitat
Accessibilitat
XHTML 1.0 Transitional CSS 2.0 WAI-AA (WCAG 1.0)
Unió Europea - Fons Europeu de Desenvolupament RegionalGeneralitat de Catalunya - Departament de Governació i Relacions InstitucionalsDiputació de LleidaCatalunya EmprènGeneralitat de Catalunya - Departament d'Empresa i ConeixementUnió Europea - Fons Social Europeu

L’Ajuntament de Lleida forma part de la Xarxa Catalunya Emprèn, amb el suport del Departament d'Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya en el marc del Programa integral de suport a les persones emprenedores emmarcat en el programa Catalunya Emprèn i amb el cofinançament del Fons Social Europeu.