Setmana Santa Lleida

Processons

Les processons a Catalunya

Les processons (incloem aquí també els viacrucis i les desfilades de soldats romans -armats, manaies- o altres elements) són manifestacions de la cultura popular religiosa, abundants en l'àmbit catòlic, en les quals una imatge d'un sant, la Mare de Déu o de Jesús, sols o representant una escena, que són portats en un lloc de culte (ermita, església). Si bé el seu origen és a l'Edat Mitjana, la seva proliferació es deu al Concili de Trento.

Després del Concili Vaticà II, la celebració de processons va anar decaient fins a la seva pràctica desaparició. Als anys vuitanta es viu una revifalla del fenomen, amb la recuperació de moltes processons i amb l’incorporació de noves advocacions provinents d'altres llocs d'Espanya, a causa de la immigració. Fonamentalment, les processons tenen lloc durant la Setmana Santa, on s'hi representen imatges de la Passió, Mort i ressurecció de Jesucrist.

La Setmana Santa a Lleida s'ha caracteritzat, tradicionalment, per les processons penitencials que, instituïdes al segle XIV, van tenir la màxima plenitud quatre segles després.

La processó de la Mare de Déu dels Dolors data de l'any 1753 i surt de l'Oratori de la Mare de Déu dels Dolors, situat al carrer Cavallers i seu de la Congregació dels Dolors, a les vuit de la tarda del Diumenge de Rams. encapçalada per l'esquadra dels Armats, està formada per diferents passos en representació dels set Dolors de Maria, les vestes de les respectives confraries, els penitents, els populars portadors de Sant Llorenç i el tabernacle de la Mare de Déu dels Dolors.

Aquesta celebració que té lloc el divendres abans del diumenge de Rams, anomenat Divendres dels Dolors, i coneguda també amb el nom de Processó dels Dolors. Es tracta d'una processó que protagonitzen els passos o misteris que subratllen els dolors que patí Maria al conèixer el destí del seu fill, i especialment, el de la Dolorosa, una imatge o talla de la Mare de Déu que plora en solitud. En aquelles poblacions on no hi ha imatge de la Mare de Déu dels Dolors, es passeja en processó (i malgrat que litúrgicament Crist encara no ha estat clavat a la Creu) el pas de la Pietat, la imatge de la Mare de Déu amb el cos de Jesucrist sense vida als seus braços. A Catalunya, el culte a la Mare de Déu dels Dolors s’inicia a les acaballes del segle XI, tot i que el seu màxim esplendor l’assoleix amb l’expansió de les predicacions dels frares franciscans al segle XV. Hom creu que aquest dia, abans o després de la Processó dels Dolors, plou o ha de ploure, doncs s'associa aquesta aigua caiguda a les llàgrimes de la Mare de Déu.

La somereta

El Diumenge de Rams també es celebrar al barri de Pardinyes amb la tradicional Processó de la Somereta, pas que es porta sobre les espatlles. La figura, creada per l'escultor lleidatà Jaume Gort, fa el seu recorregut pel barri, abans de l'inici de la missa a l'església de Sant Salvador.

Dijous sant Lleida viu la Trencada de l'Hora, organitzada per la confraria de la Casa d'Aragó, a la plaça de l'Escorxador viurà els redobles de tambor i bombos i, després, la processó del Silenci, tots dos actes amb inici a les dotze de la nit. Aquesta processó, organitzada per la confraria del Crist de l'Agonia i la Mare de Déu del Rocío de la Casa d'Andalusia de Lleida, iniciarà el seu pas a les dotze de la nit des de la església de Sant Martí Vell, al carrer Sant Martí. Vestits de color grana, amb capa, caputxa i guants blancs, els portants portaran la túnica negra per desenvolupar els passos del Crist de l'Agonia i de la Pietat.

La processó, surt del carrer Sant Martí, passa per la plaça dels Gramàtics, el carrer Cavallers, el carrer de la Palma, la del Bisbe, el carrer Tallada, i el carrer Sant Carles per arribar, finalment, al carrer de Jaume I el Conqueridor.

L'endemà, Divendres Sant, tindran lloc dos actes principals, un al matí i un altre a la nit. A les 09 h, novament a l'església de Sant Martí, començarà el Via Crucis del Arxiprestat de Lleida. L'itinerari marcat per a aquest pas, que realitzarà la pujada a la Seu Vella dels Portants de Sant Llorenç i és, normalment, el més multitudinari, recorrerà la plaça dels Gramàtics, al Turó de la Seu Vella, la Porta dels Lleons i la plaça de la Sardana per arribar, al final, a la Seu Vella, punt final d'aquest popular pas de la Setmana Santa.

La nit del Divendres Sant surt, des de la església de la Sang, la processó solemne i penitencial del Sant Enterrament, organitzada per la Congregació de la Sang. La processó, encapçalada pels Armats de la Sang, treu al carrer diversos passos en una impressionant representació plàstica de la Passió i Mort de Crist, així com el magnífic i artístic tabernacle de la Mare de Déu de la Soledat, precedida pel Crist Jacent.

A les 21 h, partirà de l'església de la Sang, al carrer Sant Antoni, i completarà el seu recorregut per l'avinguda Catalunya, el carrer Lluís Companys, Unió, Templers, C. Acadèmia, C. Alcalde Costa, Av. Catalunya. Acabarà a l'Església de la Puríssima Sang.

La processó la encapçalarà l'esquadra romana dels Armats de la Sang, que obrirà camí als 13 passos. El primer serà el pas de l'Oració Horta, de la confraria dels Pagesos, després, el pas de la Flagel·lació, de la confraria de la Mercè Pares Mercedaris, seguint-los, el pas de l'Ecce Homo, de la confraria del Centre Gallec, tot seguit, el pas del Cirineu, de la confraria d'Els Franciscans, després, el pas del Natzarè, de la confraria del Natzarè de la Mariola, darrere, el pas Ecce Filius Tuus, de la confraria de la Casa d'Aragó; seguint-los, el pas del Crist dels Portants de Sant Llorenç, i, després, el pas del Crist de la Sang, dels congregants de la Puríssima Sang. Seguint amb la processó, arribarà el pas del Crist de l'Agonia, de la confraria del Crist de l'Agonia i la Mare de Déu del Rocío de la Casa d'Andalusia de Lleida, després, el pas de la Pietat, de la confraria de l'Associació de Veïns de Jaume I el Conqueridor, després, el pas del Descendiment, de la confraria de la Sagrada Família i Sant Cristòfol, seguint-los, el pas del Crist jacent, de l'Associació de Portants del Crist jacent, i, finalment, el pas de la Soledat, de la congregació de la Puríssima Sang.

Logotip de La Paeria - Ajuntament de Lleida

Setmana Santa
a Lleida

Setmana Santa de Lleida a les xarxes socials

Xarxes socials de Lleida
  • Congregació de Nostra Senyora dels Dolors de Lleida
  • Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist  de Lleida
  • Els Armats de la Sang
  • Els Armats de Lleida
  • Cofradía del Cristo de la Agonía - Hermandad del Rocío - Lleida
  • Cofradía de bombos y tambores de la Casa de Aragón de Lleida
  • Portants del Crist Jacent
  • Associació Cultural de la Sagrada Família i Sant Cristòfol

 

Aplicació per a mòbils de Cultura Lleida

Apple Store
Google Play

Compartir aquesta pàgina
La Paeria - Ajuntament de Lleida Turisme de Lleida © La Paeria - Ajuntament de Lleida