Setmana Santa Lleida

La Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Lleida

Tot i que la primera constància documental que fa referència a aquesta institució lleidatana data de 16771, segons els historiadors Romà Sol i Carme Torres2 hi ha referències que poden tenir-se per certes que la seva fundació fou el 1607. Hi ha també una hipòtesi, que pot qüestionar-se tenint en compte que no hi ha –que se sàpiga- cap document que la recolzi, és la coneguda com Vicentina3; Sant Vicenç Ferrer va estudiar i va doctorar-se en Teologia a l’Estudi General de Lleida,  i va fer també de lector en el convent de Predicadors; sembla ser que el Sant va ser el precursor a Lleida de les processons nocturnes els dies de Setmana Santa i que va organitzar una germandat de Penitents vinculada al convent dels Pares Dominics4, i tot i que, com ja hem dit, no hi ha documentació que corrobori aquesta hipòtesi, el cert és que en altres ciutats en les que Sant Vicenç Ferrer també va recalar, consta que hi fundà la Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, com és el cas de Barcelona, Tarragona o Alacant, raó per la qual no podem afirmar que aquest Sant en fos el fundador a Lleida, però tampoc pot negar-se.

Crist Jacent

Tot i això el que si és cert és que la documentació més antiga amb la que comptem és de la segona meitat del segle XVII. La Congregació era aleshores  instal·lada a la capella de l’Hospital de Santa Maria, actual seu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, després va passar a l’església de Sant Llorenç i el 1804, la Congregació va adquirir el temple dels Antonians. El 1876 el va reformar canviant totalment l’aspecte de l’església, de fet es va enderrocar el malmès edifici vell i se’n erigí un de nova planta, que només conserva de l’anterior la portalada renaixentista. El projecte del nou edifici fou obra de l’arquitecte Celestí Capmany, que ho era del bisbat; l’obra fou executada pel contratista Ramon Serratosa; els treballs ornamentals, dels que cal destacar l’entixinat que decora el sostre de la nau central de l’església, i el retaule de Sant Hermenegild       –aquest cremat per les bandes d’incontrolats que saquejaren Lleida l’agost de 1936-, anaren a càrrec de l’escultor Hermenegild Jou5. L’enteixinat, sortosament, va salvar-se de la crema i constitueix una de les mostres més valuoses i alhora més ignorades de l’art lleidatà del segle XIX.

Al llarg de la seva existència la tasca més coneguda de la Congregació de la Puríssima Sang ha estat tenir cura de l’organització de la Processó del Sant Enterrament, que se celebra el Divendres Sant, tot i que en altres temps també tenia cura de les processons del Trasllat, de l’Agonia  i de l’Encontre. La processó que avui coneixem és de fet substancialment diferent de les primeres que van celebrar-se com la que es feia referència en el document de 1677, ja el 1753  hi ha un canvi radical; s’afegeixen al seguici –que en un principi estava format per encaputxats amb hàbits negres i el Crist Jacent- els armats i una sèrie de “passos” o misteris amb escenes de la Passió. Aquesta processó arribarà –amb dues interrupcions, provocades per la guerra de Successió i per   la invasió napoleònica- fins a la II República, que va prohibir les manifestacions religioses al carrer. Després de la Guerra Civil, a la dècada dels quaranta de la passada centúria, la Processó pren novament revolada, es recuperen els Armats que estrenen cuirasses i nova indumentària, tabernacles nous, hàbits de diverses confraries, a més dels de la Congregació de la Sang, amb tot això el Sant Enterrament tot i continuar essent un acte de pietat i penitència, guanya en solemnitat.

Mare de Déu

L’adquisició, el 1803, de l’antiga església dels Antonians va motivar que la Congregació assumís el culte i devoció a Sant Antoni Abat, esdevindrien tradició i costum la rifa del porquet, els tres tombs i el pa beneït. Una de pràctiques de devoció era la rifa del porquet, que duien a terme els Antonians coincidint amb la diada de la festa de Sant Antoni, rifa que es dugué a terme fins el 1788, any en que se suprimí l’Orde, i va recuperar-se el 1805 i amb diverses vicissituds i canvis va arribar fins la segona meitat del passat segle, el 1960 va celebrar-se la rifa per darrera vegada6.

El dia de Sant Antoni és festa gran, tot i que fa molt fred –cau a la “setmana dels barbuts”-, és la festa major de la pagesia,  i des que la Congregació de la Puríssima Sang és a l’antic convent dels Hospitalaris, té també cura de la benedicció dels animals i de la cerimònia dels Tres Tombs, que es feia a l’esplanada que hi havia a l’inici del camí de Saragossa, fora muralles, on avui hi ha la cruïlla de l’Avinguda de Catalunya amb el carrer Acadèmia, on s’aixecava la creu de terme; els pagesos anaven arribant amb mules, someres i cavalls, tots ben guarnits; tot seguit apareixia el capellà de la Congregació que des de la creu de terme beneïa al poble en senyal de redempció i salut, llavors els pagesos a peu o a cavall dels animalons, donaven tres tombs en un acte d’adhesió al símbol del Cristianisme i d’agraïment al patronatge de Sant Antoni. En l’actualitat l’Assistent Eclesiàstic de la Congregació du a terme la tradicional benedicció i a continuació la comitiva enfila Avinguda Catalunya amunt per anar per la Rambla d’Aragó fins la confluència dels carrers de Balmes i Vallcalent, on els pagesos donen els tres tombs, tot i que ara van en carrosses remolcades per tractors i la presència d’animals és gaire bé testimonial.

Quan al pa beneït era en un principi el  pa cuit en els forns municipals i que els Antonians repartien entre la concurrència que assistia a la cerimònia dels tres tombs. El seu origen és en l’Eucaristia; aquesta és l’aliment per a l’ànima, el pa ho és per al cos, i en estar beneït és signe de salut i protecció de les malalties. La Congregació de la Puríssima Sang va assumir, també, aquesta tradició que encara roman vigent.

Hi havia una altra funció, contemplada en els primitius estatuts de la Congregació, que era la donar assistència espiritual i material, concretament en l’article primer s’assenyalava: “asistir espiritual y corporalmente a los desgraciados que por ministerio de la ley han de sufrir la última pena”. Amb la desaparició de la pena de mort del Codi Penal, la Congregació va veure’s alliberada d’aquest dramàtic deure, i malgrat tractar-se d’una missió feixuga, els congregants de la Puríssima Sang durant gairebé tres-cents anys, van complir amb aquest deure de caritat.

En els dies anteriors a la Setmana Santa, la Congregació celebra el Quinari –dit primer Quinquinari7-; és l’ofici religiós d’exaltació de les llagues de Crist, que en ésser cinc, són també cinc els dies que dura, normalment s’inicia en dilluns i la darrera funció té lloc el divendres; és un acte penitencial i de reflexió que culmina amb la celebració de l’Eucaristia.


1 Arxiu Capitular de Lleida. Ref. 80, p. 182. Citat per SOL, Romà; TORRES, Carme: Una Història més que centenària. La Congregació de la Sang de Lleida. Lleida, Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, 1993, p. 18.
2 SOL, Romà; TORRES, Carme: “L’església de la Puríssima Sang”, Endavant les Atxes, núm 2, Lleida, 1994, p. 14.
3 SOL, Romà; TORRES, Carme: op. cit. p. 15-16.
4 LLADONOSA PUJOL, Josep: “San Vicente Ferrer en Lérida”, Ciudad, 1950, p. 149. Citat per  SOL, Romà; TORRES, Carme: Ibid., p.15.
5 SOL, Romà; TORRES, Carme: Ibid., p.60.
6 SOL, Romà; TORRES, Carme: Ibid., p.169.
7 SOL, Romà; TORRES, Carme: Ibid., p.156.

BIBLIOGRAFIA

ESPLUGA, Josep M.: “El artesonado de la Purísima Sangre de Lleida”, Némesis, núm 2, Lleida, 1998, pp. 2-5.
ESPLUGA, Josep M.: “L’Enteixinat de l’església de la Purísima Sang de Lleida”, Endavant les Atxes, núm 1, Lleida, 2003, pp. 6-9.
ESPLUGA, Josep M.: “La portalada de l’església de la Purísima Sang de Lleida; estat de la questió”, Endavant les Atxes, núm 2, Lleida, 2004, pp. 6-9.
LLADONOSA PUJOL, Josep: “San Vicente Ferrer en Lérida”, Ciudad, 1950, p. 149.
SOL, Romà; TORRES, Carme: “L’església de la Puríssima Sang”, Endavant les Atxes, núm 2, Lleida, 1994, p. 14.
SOL, Romà; TORRES, Carme: Una Història més que centenària. La Congregació de la Sang de Lleida. Lleida, Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, 1993, p. 18.

Logotip de La Paeria - Ajuntament de Lleida

Setmana Santa
a Lleida

Setmana Santa de Lleida a les xarxes socials

Xarxes socials de Lleida
  • Congregació de Nostra Senyora dels Dolors de Lleida
  • Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist  de Lleida
  • Els Armats de la Sang
  • Els Armats de Lleida
  • Cofradía del Cristo de la Agonía - Hermandad del Rocío - Lleida
  • Cofradía de bombos y tambores de la Casa de Aragón de Lleida
  • Portants del Crist Jacent
  • Associació Cultural de la Sagrada Família i Sant Cristòfol

 

Aplicació per a mòbils de Cultura Lleida

Apple Store
Google Play

Compartir aquesta pàgina
La Paeria - Ajuntament de Lleida Turisme de Lleida © La Paeria - Ajuntament de Lleida