Cartell de l'Exposició d'Art de Lleida,
1912
Façana de l'antic Hospital de Santa Maria,
Lleida, 1930
Exterior del convent del Roser, Lleida, 1969
|
|
Una de les iniciatives culturals i artístiques més
importants de la Lleida del primer terç del segle XX és,
sens dubte, la creació del Museu d’Art de Lleida. Amb
el precedent que significà l’exposició d’art
celebrada l’any 1912, en què participaren una granada
representació d’artistes lleidatans —tant els
consagrats que vivien lluny de la ciutat (Jaume Morera, Xavier Gosé,
Baldomer Gili i Roig o Antoni Samarra), com els artistes locals
que maldaven per mostrar la seva obra públicament—,
la voluntat i el desig ciutadà de dotar la ciutat d’un
espai permanent per a la contemplació i el gaudi de les creacions
artístiques trobaria resposta, finalment, en els acords per
a la fundació d’un museu d’art per part de les
administracions públiques de Lleida l’any 1915. Diputació
i Ajuntament impulsaren el nou museu amb el ferm propòsit
que aquest esdevingués, en paraules de l’època,
“una institució popular que influís notablement
en la conducta del nostre poble”, en un moment de vitalitat
cultural ple d’accions vertebradores de la cultura.
El Museu d’Art de Lleida fou inaugurat l’any 1917 amb
uns fons conformats, inicialment, per les obres dels pensionats
de la Diputació de Lleida, un nombre determinat de dipòsits
del Museu d’Art Modern de Madrid i per les donacions del pintor
Jaume Morera i Galícia, realitzades entre el 1915 i el 1916,
a las quals s’uniria més tard la donació d’obres
de Carlos de Haes —mestre de Morera—, efectuada pe mateix
Morera l’any 1924. Aquest fou, de fet, el motiu pel qual el
museu canviaria finalment el seu nom pel de Museu d’Art Jaume
Morera, en senyal d’agraïment a l’artista lleidatà,
promotor i mecenes.
Dirigit successivament per Joaquim Xauradó (1917-1920), Miquel
Fontanals (1920-1929) i Salvador Roca (1930-1939), el museu, en
les dues seus que ocupà en aquest període —el
Mercat de Sant Lluís (1917-1934) i l’Antic Hospital
de Santa Maria (1934-1939)—, desenvolupà, amb la col·laboració
d’altres entitats cíviques, com ara l’Ateneu
de Lleida, una decidida acció cultural en la difusió
de les arts i els artistes lleidatans.
L’esclat de la Guerra Civil actuaria com un punt d’inflexió
en la trajectòria històrica del museu. Convertit en
la seu on es concentraven totes les expropiacions d’obra artística
com a mesura de protecció del patrimoni (la seva denominació
passà a ser Museu del Poble), en acabar el conflicte bèl·lic
inicia un lamentable període d’absoluta inactivitat,
que es perllongaria prop de quaranta anys i que marcaria profundament
el seu esdevenir futur. Tant és així que, fins gairebé
el moment de la recuperació de les institucions democràtiques,
el museu restà tancat i les seves col·leccions disgregades
entre diferents edificis de la ciutat. Durant la dècada dels
vuitanta (la de la recuperació cívica i cultural provocada
per l’arribada de la democràcia) es produí el
ressorgiment de la institució com a tal i el museu passà
a vincular-se amb una nova realitat cultural a partir, d’una
banda, de la reivindicació de les trajectòries dels
principals artistes lleidatans contemporanis i, de l’altra,
de situar la ciutat dins dels canals d’exhibició de
l’art.
En aquesta nova etapa, la direcció del museu fou exercida
per l’artista Víctor Pérez i Pallarès
(1976-1986) i, posteriorment, per Esperança Porta i Vicente
(1986-1994).
Amb la promulgació de la Llei de Museus de finals de l’any
1990, la Diputació de Lleida inicià el traspàs
de la titularitat del 50% del museu a l’Ajuntament de Lleida
i, des del 1993, el Museu d’Art Jaume Morera passà
a ser exclusivament de titularitat municipal. Així, el 26
de febrer del 1993 el Ple de l’Ajuntament de Lleida aprovava
la creació definitiva dels Estatuts del Patronat Municipal
Museu d’Art Jaume Morera i Galícia, i procedia al nomenament
dels membres del seu Consell Plenari.
L’any 1994, Jesús Navarro i Guitart és nomenat
nou director del museu, càrrec que encara ocupa en l’actualitat.
|
|
