Lleida Marxa
Inici Informació general

Informació general

Cerca en aquesta pàgina
País Espanya
Com. autònoma Catalunya
Província Lleida
Comarca Segrià
Partit judicial Lleida
Ubicació 41º37'00"N 0º38'00"E
Altitud 155 a 300 msnm
Distàncies 118 km a Huesca
140 km a Saragossa
151 km a Barcelona
460 km a Madrid
95 km a Tarragona
Superfície 211,7 km2
Fundació Segle VI a. C.
Població 139.176 hab. (2014)
Densitat 657,42 hab./km2
Gentilici lleidatà, na
ilerdenc, ca
Codi postal 25001 - 25008
Alcalde Angel Ros i Domingo(PSC)
Pressupost consultar aquí
Agermanada amb Ferrara, (Italia)
Foix, (Francia)
Lérida, (Colombia)
Perpiñan,(Francia)

Lleida és una ciutat espanyola, capital de la província homònima, situada a la comunitat autònoma de Catalunya.

Té una població de 139.176 habitants (INE 2014) i a la seva regió urbana, engloba 363.900 habitants àrea metropolitana. És la segona capital catalana en importància, en nombre d'habitants, després de Barcelona. El seu terme municipal té 211,7 km2; i és un dels més extensos de Catalunya. Lleida és també capital de la comarca del Segrià.

Entre els béns d'interès cultural situats en el municipi destaquen les dues catedrals, la Seu Vella i la Catedral Nova, el palau de la Paeria o l'Antic Hospital de Santa Maria. En matèria d'equipaments culturals, trobem el nou Museu Diocesà i Comarcal, l'Auditori Municipal Enric Granados, el Teatre de l'Escorxador.

Lleida és un important nucli de serveis i és la ciutat de referència en matèria d'assistència hospitalària, centres educatius, oferta cultural i d'oci, etc. en una àmplia zona que inclou les comarques de la província lleidatana i algunes aragoneses. Segons un estudi econòmic, l'àrea d'influència comercial de Lleida té 497.678 habitants.

L'economia de la ciutat s'assenta de manera majoritària en el sector serveis, que dóna feina al 71,4% de la població (2001), seguit de la indústria (13,1%), la construcció i l'agricultura (4,2% ). Fira de Lleida és ja la segona institució firal catalana després de Fira Barcelona, i per potenciar aquest mercat i afavorir el denominat "turisme de congressos" Lleida ha estrenat el 2010 La Llotja de Lleida, un edifici que fa les funcions de palau de congressos i teatre.

La ciutat està ben comunicada per carreteres, autopista i autovies. L'A-2 i l'AP-2 la uneixen amb Madrid i Barcelona) i les autovies A-22 i A-14 amb Osca i Viella respectivament. En matèria de transport públic, Lleida té una important estació ferroviària de la qual parteixen trens d'alta velocitat, llarga distància, regionals i en un futur de rodalies. Des de l'estació d'autobusos de la ciutat surten diverses línies interurbanes que la connecten amb pràcticament tots els pobles i ciutats del seu voltant. Des de gener de 2010, a més, està en funcionament l'Aeroport de Lleida, situat a 15 km de la ciutat.

Toponímia

Des de la seva fundació, la ciutat de Lleida ha tingut diferents topònims: Iltirta en temps dels ibers (ilergets), Ilerda durant l'època hispano-romana; Larida en l'època hispano-musulmana; Leyda a l'edat mitjana i actualment:

  • Lérida és la denominació tradicional i històrica en espanyol recomanada per la Real Acadèmia Espanyola.
  • Lleida és la denominació en català i oficial de la ciutat des de 1980.

El Reial decret 2115/1978, de 26 de juliol, va atorgar a la Generalitat de Catalunya la capacitat d'alterar les denominacions dels municipis, i al juny de 1980 va decretar el canvi de "Lérida" a "Lleida" a petició del propi Ajuntament de la ciutat. Les Corts Generals van aprovar també el canvi de denominació de la província el 1992.

Geografia

Nord-oest: Almacelles, Alpicat, Gimenells i el Pla de la Font i Tamarit de Llitera Nord: Torrefarrera i Torreserona Nord-est: Alcoletge i Corbins
Oest: Alcarràs Est: Alamús i Bell Lloch
Sud-oest Alfés, Montoliu i Sudanell Sud: Albatarrech i Aspa Sud-est: Artesa de Lleida i Torregrosa

Història

Una amalgama de pobles i civilitzacions ha llegat a Lleida una cultura rica i inquieta que es reflecteix en la moderna ciutat que és avui. Els ilergetes, d'origen iber, és un poble constituït a mitjans de s.VI a.C. El seu hàbitat se situa en llocs elevats per tant és fàcil imaginar Iltirda o Iltirta al cim de la Roca Sobirana.

Els seus cabdills més significatius van ser Indíbil i Mandoni, que van defensar els ilergets dels cartaginesos i romans. Un cop vençuts, la ciutat passa a dir Ilerda, estem en l'any 205 de la nostra era. Les cròniques romanes parlen d'una ciutat fortificada amb un pont de pedra que constituïa un municipi, creat en temps de l'emperador August, que posseïa fèrtils hortes que, al final del segle III, van ser destruïdes per bandes de bàrbars germànics.

Cap als anys 716-719, Lleida va ser ocupada pels sarraïns; els quatre segles de convivència marcaren el caràcter de la ciutat.

A l'octubre de 1149, la ciutat es rendeix a les tropes de Ramon Berenguer IV i d'Ermengol VI d'Urgell. S'atorga la Carta de Població a la ciutat l'any 1150.

Jaume II, l'any 1300, va establir el famós Estudi General, que serà, fins a finals del segle XV, l'únic centre d'ensenyament superior de la Corona d'Aragó.
Des 1382, el govern de la ciutat s'instal·la a l'antic palau dels Sanaüja, obra significativa del romànic civil. A partir d'aquest moment, l'edifici passa a denominar-se Palau de la Paeria. El nom de Paeria correspon al privilegi de Jaume I (1264) que substitueix l'antic consolat, d'origen romà, per Paeria com a forma de govern municipal.

El segle XV va suposar un període de proliferació de grans obres arquitectòniques que han perdurat fins als nostres dies, com ara l'Hospital de Santa Maria, seu de l'Institut d'Estudis Ilerdencs des de la seva creació l'any 1942.

Els dos segles següents van ser de recessió, agreujats per guerres i malalties que van culminar amb la Guerra dels Segadors (1640-1652). La ciutat va quedar danyada i Felip V va trobar Lleida en ruïnes.

Finalment, amb el decret de Nova Planta (1714) Lleida va perdre les llibertats, el règim foral de la Paeria i la Universitat. La Seu Vella, tancada al culte des de 1797, es converteix en caserna militar.

Al segle XVIII la ciutat recupera la seva imatge i dimensió; sota el regnat de Carles III es construeix la Catedral Nova. Els nous plantejaments il·lustrats van aportar figures, com Blondel i el Baró de Maials, que van donar a la ciutat una fisonomia urbanística d'acord amb el seu paper de capital de la província i l'aplicació als cultius dels nous estudis d'agronomia.

A principis del segle XIX Lleida pateix la invasió napoleònica. Un cop més, la ciutat es veu obligada a refer-se de les destrosses de les guerres i s'inicia una nova etapa a partir de la segona meitat del segle XIX. El ferrocarril arriba a la ciutat el 1860; el 1864 s'inauguren els jardins dels Camps Elisis i el 1865 l'arquitecte Josep Fontseré elabora el primer pla urbanístic modern de la ciutat.

El començament del segle XX suposa la reafirmació de l'Estat Català amb la Mancomunitat de Catalunya. La guerra civil (1936-1939) destrossa la ciutat que, amb 40.000 habitants l'any 1940, necessita l'esforç de tots per al creixement urbanístic, comercial i demogràfic.

Actualment la ciutat de Lleida, amb uns 140.000 habitants, ha adequat les seves infraestructures per acollir els diferents barris que s'han vist units al centre gràcies a la construcció del Pont Nou (1973), Pont Universitat (1993), Pont de Pardinyes (1995), la Passarel·la de Blondel (1997), la Passarel·la de l'Avinguda del Segre (2003), la passarel·la de Maristes (2010) i el Pont de Príncep de Viana (2010).

El 1999 l'antic escorxador es converteix en el Teatre Municipal de l'Escorxador i el 2000 s'acaba la restauració de la porta dels Fillols de la Seu Vella. L'expansió urbanística i la creació de nous equipaments han marcat l'inici del segle XXI. Així doncs, destaquen la inauguració del Museu de l'Automoció -Roda Roda-, el nou Mercat Central de Fruites i Verdures, la línia de l'AVE i el Centre d'Art La Panera.

Al maig de 2007 va obrir les seves portes el Castell Templer de Gardeny, que acull el Centre d'Interpretació de l'Orde del Temple. També es va inaugurar el Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal. Al gener de 2010 es va inaugurar "La Llotja", Teatre-Palau de Congressos de Lleida, i el 2011 s'acaben els treballs de restauració del Castell del Rei - La Suda.

Clima

Lleida té un clima mediterrani àrid amb tendència continental, que és el propi de la Vall de l'Ebre Els hiverns són humits i molt freds i els estius càlids. La mitjana de precipitació anual és bastant escàs, d'uns 375 mm, amb màxims a la primavera i sequera estival. No és estrany que al llarg de l'any puguin registrar temperatures d'alguns graus centígrads sota zero a l'hivern i de fins a 40ºC a l'estiu. És característica la boira que a l'hivern sol ocupar la vall del Segre durant dies. És per aquesta última qüestió pel que Lleida va ser tinguda com a ciutat de càstig en certes èpoques històriques. De la mateixa manera el pendó de la bandera és de color morat (símbol de càstig).

Zones d'interès turístic

http://www.turismedelleida.cat/

Cultura

http://cultura.paeria.es

Gastronomia

  • Cargols a la llauna
  • Coca de recapte
  • Pa amb tomàquet
  • Orelletes

Patrimoni històric i monumental

Barris

Centre Històric
És la part més antiga de la ciutat. Pel carrer Cavallers es pot arribar a la Seu Vella, que es troba a la part alta del turó que domina la ciutat (conegut com el "Turó de la Seu"). En aquesta zona entre d'altres, es troben el carrer Major, el carrer Sant Antoni, el carrer Magdalena i el carrer del Carme. Destaca el gran nombre de locals comercials que alberguen, rebent per això el nom de "Eix Comercial" (Eix comercial, un dels més llargs d'Europa amb més de 4 km de longitud, que alberga a la plaça de "Sant Joan" una de les escales mecàniques més altes d'Espanya).
Cappont
Juntament amb Pardinyes i Balàfia, és el barri que més està creixent. Amb grans centres d'oci i el campus universitari de la UdL. Està situat al marge esquerre del riu Segre. Compta amb el parc dels Camps Elisis. Al final d'aquests es troba el recinte firal "Fira de Lleida". Cappont s'està perfilant com un dels barris més moderns de Lleida, en el qual s'estan ubicant les principals firmes d'hipermercats i centres comercials nous de la ciutat.
La Bordeta
Situat al extraradi de la ciutat, és el barri més poblat de Lleida. Entre aquest barri i el de Cappont s'està executant la zona residencial coneguda com Copa d'or, una de les actuacions urbanístiques més important de la ciutat.
Magraners
És el barri d'accés a la ciutat pel sud (carretera de Tarragona), aïllat de la resta de la ciutat per zones industrials Polígon Industrial dels Frares per l'est i Polígon ndustrial de Mecanova pel nord, per la seva oest està en fase d'urbanització, una altra gran actuació residencial que sens dubte renovarà el barri.
Pardinyes
Situat en una zona privilegiada envoltat de naturalesa, Parc de la Mitjana, i diverses zones d'oci i de passeig. Barri històricament vinculat al ferrocarril, l'estació de Renfe ho separa del centre històric. Amb amplis carrers i una rambla que és una de les més llargues de Catalunya. Paral·lel al riu Segre s'està construint el nou palau de congressos La Llotja i al costat un nou pont.
Compta amb el Pavelló Barris Nord.
Balàfia
Situat entre els del Secà de Sant Pere i Pardinyes. Està experimentant un gran creixement residencial sobretot entre les zones properes al Secà de Sant Pere i la carretera de Torrefarrera (Vall d'Aran).
Secà de Sant Pere
Barri històric al nord de la ciutat fundat per immigrants en les dècades de 1950 i 1960, també denominat com "El Secà".
Zona Alta-Camp d'esports-Fleming
Barri on s'alternen grans edificis residencials amb grans centres comercials i cases unifamiliars. El seu nom prové de l'estadi de futbol (UE Lleida) situat a la zona. És la zona de l'eixample de la ciutat.
La Mariola
Barri històric de la ciutat on s'ubiquen nombrosos blocs de viviendes de protecció oficial construïts durant el franquisme. Actualment s'està executant un procés de rehabilitació sufragat per Adigsa (Generalitat) i expandint-se cap al turó de Gardeny.
Ciutat Jardí
Barri residencial, de cases unifamiliars majoritàriament, situat a la sortida de Lleida per la carretera d'Osca, on s'ubica el jardí botànic de la ciutat.
Rambla de Ferran - Estació

Transports

Des de 2005 Lleida forma part de l'Autoritat Territorial de la Mobilitat de l'Àrea de Lleida (ATM Lleida), un consorci que gestiona el transport públic de la ciutat i les comarques catalanes de la seva àrea d'influència (Segrià, Noguera, Pla d 'Urgell, Urgell, Segarra i Garrigues).

L'ATM Lleida va iniciar el 2008 el Sistema Tarifari Integrat (STI) de l'Àrea de Lleida, que permet utilitzar un únic bitllet per usar els autobusos urbans, interurbans i els Ferrocarrils de la Generalitat (tram Lleida-Àger de la Línia Lleida-la Pobla de Segur). Els trens regionals estan actualment exclosos del STI, però s'espera la seva incorporació després del traspàs de les competències a la Generalitat, signat el novembre de 2010.

El STI de l'àrea de Lleida inclou 149 municipis amb 360.510 habitants (INE 2010), en una extensió de 5.543 km2.

Carreteres

Les principals vies d'accés a la ciutat per carretera són l'autopista AP-2 i l'autovia A-2 que la connecten amb Madrid, Saragossa i Barcelona, i la N-240, que travessa les comarques de Tarragona. A mig termini, dues noves autovies uniran Lleida amb Osca A-22 i Viella A-14.

La Generalitat de Catalunya ha iniciat les obres de l'anomenada Variant Sud, amb la intenció de tancar un anell d'alta capacitat al voltant de la ciutat (sent l'A-2 la "variant nord"). La Variant Sud tindrà uns 16 km de longitud i costarà 160 milions d'euros.

Ferrocarril

Lleida disposa d'una estació de tren (anomenada Lleida-Pirineus) on Renfe serveix diverses línies regionals, nacionals i, des de 2003, l'alta velocitat (AVE). També està en estudi la implantació d'un nucli de rodalies ferroviari amb municipis propers a la capital. D'altra banda, FGC opera la línia Lleida-la Pobla de Segur des de 2004.

A més, Adif té una terminal ferroviària de mercaderies en un dels polígons de la ciutat, la instal·lació Logística de Pla de Vilanoveta.

Autobusos

Per facilitar la mobilitat interna a la ciutat, Lleida disposa d'una xarxa municipal de 10 línies d'autobusos gestionada per Autobusos de Lleida, a més de dues línies addicionals 101 i 128 cap a Alpicat i Torefarrera que també efectuen parades dins de la ciutat i ajuden en la mobilitat interna. Autobusos de Lleida compta amb una flota de 44 autobusos, la pràctica totalitat d'ells adaptats a persones amb la mobilitat reduïda.

D'altra banda, diverses línies d'autocars connecten Lleida amb gairebé tots els municipis del Segrià i d'altres de la seva província, Catalunya, resta d'Espanya i Europa.

Aeroport

La ciutat disposa de l'aeroport "Lleida-Alguaire", turísticament conegut com "Lleida-Pirineus". L'aeroport va ser inaugurat el 17 de gener de 2010, comptant amb unes modernes instal·lacions i un disseny avantguardista. Està situat a 15 quilòmetres de la ciutat, al terme municipal d'Alguaire. Actualment operen dues companyies, Air Nostrum, amb destinació a Palma i Thomas Cook operant paquets de vacances destinats a esquiadors amb destinació a Londres Gatwick, Manchester, Belfast, Birmingham i Bristol.

Air Nostrum opera entre juliol i setembre vols directes a Eivissa i Menorca.

 


Més vídeos
Àngel Ros - Alcalde de Lleida Xat de l'Alcalde Portal de vídeos de l'Ajuntament de Lleida Canal YouTube Ajuntament Lleida Pàgina de Facebook de l'Ajuntament de Lleida Twitter de l'Ajuntament de Lleida Flickr de l'Ajuntament de Lleida Instagram #comparteixlleida Postals de Lleida

Pl. Paeria, 1 | 25007 Lleida | Spain
Servei d'informació Telèfon 010 010 Informació i condicions d'ús Servei d'atenció a persones sordes o amb discapacitat auditiva i/o de fonació
Adreces, telèfons i fax municipals
paeria@paeria.cat

Veure aquesta web en:
versió mòbil | versió clàssica

© Ajuntament de Lleida | Avís legal
Accessibilitat
XHTML 1.0 Transitional CSS 2.0 WAI-AA (WCAG 1.0)
Unió Europea - Fons Europeu de Desenvolupament RegionalGeneralitat de Catalunya - Departament de Governació i Relacions InstitucionalsDiputació de LleidaCatalunya EmprènGeneralitat de Catalunya - Departament d'Empresa i ConeixementUnió Europea - Fons Social Europeu

L’Ajuntament de Lleida forma part de la Xarxa Catalunya Emprèn, subvencionada pel Departament d'Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya en el marc del Programa integral de foment de l’emprenedoria emmarcat en el programa Catalunya Emprèn i amb el finançament del Fons Social Europeu.