Lleida Marxa
Inici Notícies

La Paeria presenta el nou Poum als col·legis professionals, al sector de la construcció i a les entitats del món veïnal i del tercer sector de Lleida

Data de publicació: 8/3/2018

El tinent d'alcalde Fèlix Larrosa participa en les trobades per explicar els principals eixos de la nova planificació urbanística de la ciutat

El document preveu que d’aquí 15 anys, si la ciutat creix a un ritme alt, la seva dotació d’equipaments i zones verdes gairebé triplicarà la recomanada

REGIDORIA DE L'HÀBITAT URBÀ I RURAL I LA SOSTENIBILITAT

El tinent d’alcalde i regidor de Promoció i Gestió de l’Hàbitat Urbà i Rural i la Sostenibilitat, Fèlix Larrosa, acompanyat del coordinador d’urbanisme de la Paeria, Joan Blanch, ha presentat aquesta setmana públicament el nou Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM) de Lleida a la Mesa de la Construcció –formada pel Gremi de Constructors i Promotors, el col·legi d’Arquitectes i el Col·legi d’Aparelladors- i també als col·legis professionals d’enginyers industrials, enginyers tècnics industrials, economistes i APIs d’una banda; i al món veïnal i a les entitats del tercer sector de l’altra.

El responsable d’urbanisme de la Paeria ha presidit ambdues presentacions i ha destacat que el POUM, que defineix la Lleida dels propers quinze anys, “aposta per una ciutat compacta i sostenible que impulsa l’activitat econòmica i la qualitat de vida i protegeix millor el seu patrimoni”. El pla dóna resposta al creixement demogràfic previst, que es situa, segons un estudi elaborat per la UdL, en una forquilla de 160.000 a 180.000 habitants. Per fer-ho possible, es pretén aprofitar el sòl urbà ja disponible evitant en la mesura del possible requalificar nous terrenys rústics que facin créixer la trama urbana en detriment de l’Horta, per tal de relligar millor la ciutat i fer-la més sostenible i eficient en la prestació de serveis. “Fem una aposta pel centre on hi ha suficients espais buits, el que ens permetrà augmentar la cohesió urbana”, ha assegurat Larrosa. 

“Crec que és un pla que té en compte previsions realistes de creixement de la ciutat i que ho fa amb una prioritat molt clara per la sostenibilitat, per una Lleida verda, que potencia l'Horta com a eina econòmica i social i que fa el creixement de la ciutat cap endins, omplint els espais que tenim entre els diferents barris”, ha afirmat el regidor. Un anàlisi detallat dels serveis tècnics municipals ha permès xifrar el potencial del sòl urbà ja delimitat en prop de 25.000 nous habitatges, que servirà per donar resposta a les necessitats de nou habitatge de la ciutat pels propers anys.

Una altra de les apostes importants en matèria de regeneració urbana i promoció de les zones verdes i la sostenibilitat es durà a terme en la zona d’Eixample de la ciutat. Tot això anirà lligat amb una forta aposta per la promoció de l’habitatge social, sempre que sigui possible, de lloguer. Altres actuacions importants previstes són el projecte Mariola 20.000, per recuperar tota la zona dels blocs Mariola, la revisió del Pla de l’Estació i del de la Seu Vella, a més de la consolidació del Turó de Gardeny i el seu entorn.

Una ciutat verda, social i més ben connectada

La reunió amb les entitats socials i veïnals, celebrada aquest vespre al Centre Cívic de Balàfia, s’ha fet especial èmfasi en la planificació dels equipaments i les zones verdes de la ciutat, que amb el nou Poum assoliran nous estàndards de qualitat. Si es compleixen les previsions de creixement de l’escenari més alt, el desenvolupament del Pla farà que al final dels seus 15 anys de vigència, la ciutat compti amb un total de tres milions de metres quadrats de sòl d’equipaments. Això equival a una ràtio de 16 metres quadrats per habitant, un 25% més que l’actual malgrat l’increment de població previst. Aquesta xifra gairebé triplica la recomanació del Pla Territorial General de Catalunya per a ciutats de més de 100.000 habitants, que és de 5,75 m² d’equipament per habitant.

Amb les zones verdes, la previsió és similar. Al final del període de 15 anys de desenvolupament del Poum, s’arribaria a 4.500.000 metres quadrats de zones verdes. És a dir, 25 metres quadrats verds per habitant, quan ara són 19,97. La xifra es troba també molt per sobre de les recomanacions de referència, que en aquest cas són les de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que recomana 10 m² de zona verda per habitant en les ciutats mitjanes.

En la trobada, també s’ha tractat sobre la millora de les comunicacions internes de la ciutat prevista per als propers 15 anys. Així, el nou mapa urbanístic de Lleida preveu perllongar i dotar de més capacitat vials ja existents per donar una major fluïdesa en els desplaçaments i garantir les connexions entre barris i amb les grans infraestructures viàries territorials.

Es potenciaran vials com el de Víctor Torres, per facilitar l’enllaç cap a Magraners, La Bordeta i la variant sud; l’avinguda de Pinyana, que està previst perllongar cap al Secà, Pardinyes i la carretera de Corbins; l’ampliació d’Onze de Setembre cap a la Mariola; i l’ampliació del Camí de la Mariola i del Camí de Montcada com a carreteres d’accés directe a la variant nord i a l’A-14, respectivament. 


<< Tornar

Pl. Paeria, 1 | 25007 Lleida | Spain
Servei d'informació Telèfon 010 010 Informació i condicions d'ús Servei d'atenció a persones sordes o amb discapacitat auditiva i/o de fonació
Adreces, telèfons i fax municipals
paeria@paeria.cat

Veure aquesta web en:
versió mòbil | versió clàssica

© Ajuntament de Lleida | Avís legal
Accessibilitat
XHTML 1.0 Transitional CSS 2.0 WAI-AA (WCAG 1.0)
Unió Europea - Fons Europeu de Desenvolupament RegionalGeneralitat de Catalunya - Departament de Governació i Relacions InstitucionalsDiputació de LleidaCatalunya EmprènGeneralitat de Catalunya - Departament d'Empresa i ConeixementUnió Europea - Fons Social Europeu

L’Ajuntament de Lleida forma part de la Xarxa Catalunya Emprèn, subvencionada pel Departament d'Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya en el marc del Programa integral de foment de l’emprenedoria emmarcat en el programa Catalunya Emprèn i amb el finançament del Fons Social Europeu.