Lleida Marxa
Inici Notícies

La Paeria obre demà el nou eix de Príncep de Viana que transformarà la vialitat de Lleida

Data de publicació: 9/4/2010

El Pont de Príncep de Viana, l’avinguda Victoriano Muñoz Oms, i els accessos al pont per la banda de l’Estació i la plaça Ramon Berenguer IV, amb una longitud total de 1.320 metres i una inversió global de més de 14 milions d’euros, permeten una nova connexió des de la LL-11 fins a la plaça Europa

L’Ajuntament de Lleida obrirà demà a la tarda al trànsit el nou eix de comunicació que, a través del pont de Príncep de Viana sobre el riu Segre, connectarà la carretera LL-11 fins a la Plaça Europa. Es tracta d’una nova artèria viària, amb una longitud total de 1.320 metres (des de la Ll-11 fins a Ramon Berenguer IV), una amplada de més de 20 metres i dos carrils de circulació per sentit, que transformarà els fluxes de comunicació i trànsit a la ciutat.

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros ha assenyalat que “el Pont de Príncep de Viana és l’actuació més simbòlica del Pla Especial de l’Estació, el pla urbanístic més important de Lleida que transforma 14 hectàrees de la ciutat. El pont és representatiu en sí mateix, una gran obra d’enginyeria que continua amb un vial que connecta fins a Cappont i, per Píncep de Viana, fins la plaça d’Europa. Aquest pont dóna una nova personalitat a la ciutat, al costat de la Llotja, i representa un nou eix transversal de Lleida".

El nou eix el composen quatres trams viaris: el nou pont de Príncep de Viana que travessa el riu Segre; el vial de prolongació des del final del pont, a la marge esquerra, fins a la LL-11, que es diu de Victoriano Muñoz Oms en homenatge a l’il•lustre enginyer lleidatà; el vial de prolongació de Príncep de Viana des del final del pont per la marge dreta fins a l’estació de tren i la nova rotonda de Ramon Berenguer IV.. Aquestes quatre obres han estat impulsades per l’Ajuntament (pont, vial de Victoriano Muñoz i nova rotonda de Ramon Berenguer IV) i per l’empresa pública Adif (que s’ha fet càrrec de la prolongació de Príncep de Viana per la zona de Viàlia i de la remodelació de la plaça de l’Estació), en el marc de desenvolupament del Pla de l’Estació, el projecte més important de transformació urbana ja que suposa integrar a la ciutat un total de 14 hectàrees que han separat històricament els barris del centre de la ciutat.

A la llarga aquest nou eix de comunicació que s’obre al trànsit aquest dissabte, es prolongarà fins a la variant sud a través dels barris de la Bordeta i Magraners i es completarà amb la nova estació d’autobusos que Paeria i Generalitat han dissenyat sota el nou pont de Príncep de Viana, a l’alçada de l’Avinguda del Segre.

Es preveu que pel nou pont de Príncep de Viana passin uns 20.550 vehicles al dia i ha de absorbir bona part del trànsit d’entrada i sortida a la ciutat que ara passa pels altres ponts, ja que suposarà un accés molt més directe cap a la plaça Europa, des de l’antiga N-II, sense haver de travessar el centre de la ciutat. A més, es convertirà en la via principal per accedir a l’estació de tren, a la Fira i als Camps Elisis, a més de permetre una nova entrada al barri de Cappont a través de l’avinguda del Camí de Picos.

Aquests darrers dies s’ultimen els detalls per enllestir tot el vial, concretament s’estan modificant les fases de regulació semafòrica de la cruïlla de Ramon Berenguer IV, i fent les proves per posar en servei les 6 noves cruïlles i rotondes que hi ha al llarg de tot el recorregut (LL-11, Av. Camí de Picos, Josep Tarradellas, Camí Granyena, rampes accés av. Segre i carrer Comerç), així com fent les últimes proves d’enllumenat i alguns treballs de pintura de senyalització horitzontal.

Canvi de sentit a Lluís Roca, de Maria Sauret a avinguda del Segre

També es treballa al carrer Lluís Roca, que invertirà el seu sentit de circulació en el tram entre els carrers Maria Sauret i avinguda del Segre, amb motiu de l’obertura del nou pont i dels seus accessos, de tal manera que els vehiches podran accedir a partir d’ara fins a l’avinguda del Segre. El tram entre els carrers Maria Sauret i plaça Noguerola queda amb el sentit actual.

El nou pont de Príncep de Viana, dissenyat per l’enginyer navarrès Javier Manterola, ha tingut un cost de 9,1 milions d’euros (en els quals s’inclou la modificació per a la construcció de la nova estació d’autobusos). La Paeria ha avançat el finançament de l’obra a través de l’Empresa Municipal d’Urbanisme perquè considera prioritària la realització d’aquesta infraestructura inclosa en el Pla de l’Estació.

Es tracta d’una superfície subjectada amb tirants d’acer per donar sensació de lleugeresa i transparència. El pont el formen una plataforma llinda recolzada sobre una estructura tetràpode, en la qual hi ha dos braços que sustenten la plataforma per la part inferior i les dues piles o torres de 39 metres de les quals pengen els tirants que suporten l’estructura del pont.

D’aquests braços neixen els 60 tirants d’acer que subjecten la plataforma. Tots aquests tirants i els projectors que s’han instal•lat creen la imatge d’una cortina de llum. La il•luminació del pont està formada per 166 focus/projectors d’una potència d’entre 70 i 250w. A més, les baranes de les voreres porten incorporades un total de 400 metres lineals de tub fluorescent de 58w. La potència total és de 43,64w.

El pont té una longitud total de 197 metres lineals (161 dels quals transcorren sobre el riu, mentre que els 36 restants ho fan sobre l’avinguda del Segre) i una amplada de 21,2 metres. Té dues voreres de 4 metres cadascuna, així com dues calçada de 6,6 metres cadascuna i incorpora carril bici (que es pintarà la propera setmana). Totes les voreres estan protegides al trànsit a través d’un muret de formigó amb un perfil metàl•lic a la part superior.

La nova avinguda Victoriano Muñoz Oms, amb un cost de 4 milions d’euros, també finançats per l’Ajuntament de Lleida, contribuirà a la transformació profunda que experimentarà la zona: l’obertura d’aquest nou eix viari transversal de gran importància per a la ciutat, s’afegirà a les actuacions de millora urbana que es desprenguin del Pla Estratègic de Fira de Lleida que actuarà sobre els espais immediatament contigus a aquest nou vial. L’avinguda Victoriano Muñoz Oms té una longitud de 790 metres, quatre carrils de circulació –dos per sentit- de 3,5 metres d’amplada cadascun, separats els dos sentits per una mitjana d’uns 1,5 metres. El vial té set passos de vianants regulats semafòricament i cinc interseccions des del cap del pont fins a la LL-11, quatre d’elles regulades per rotondes enjardinades amb plantes arbustives (camí de Grenyana, Fira de Lleida, camí de Picos i LL-11) i l’altra, amb l’avinguda Tarradellas, regulada per semàfors. També, s’equiparà amb mobiliari urbà i plantació d’una quarantena de nous arbres, així com la instal•lació d’una seixantena de punts de llum. Cal destacar, a més, que per fer el nou vial s’han mogut i aportat més de 70.000 m3 de terra. Les graves, saulons i sorres utilitzades en l’enjardinament i bases de voreres provenen de material reciclat de demolicions d’altres construccions.

A més, l’empresa Adif està executant les obres de remodelació de la plaça de l’estació, que passarà a tenir 7.500 m2 de superfície, amb paviment de pedra natural i 700 m2 d’espais verds amb la construcció de sis parterres de gespa, així com la plantació de dotze nous arbres, la instal•lació d’una vintena de noves lluminàries i la col•locació de nou mobiliari urbà. Aquesta reurbanització de la plaça ha requerit una reordenació del trànsit de la zona. Així, la parada de taxis s’instal•la a la prolongació de Príncep de Viana, així com un espai habilitat per a l’encotxament dels autobusos interurbans, ja que la remodelació de la plaça ha eliminat el vial de davant de l’Estació per donar prioritat als vianants.

Per la seva banda la Paeria ha remodelat la rotonda de Ramon Berenguer IV per millorar i regular el trànsit d’aquesta zona. L’actuació ha consistit en reduir l’espai de gespa per guanyar un carril de circulació en cada sentit, passant de dos a tenir-ne tres, que permeten el moviment circulatori de tota la rotonda, que està regulada semafòricament. L’actuació s’ha complementat amb l’ampliació de la vorera entre Príncep de Viana i Anselm Clavé, que passa de tenir 3 metres d’amplada a uns 9 metres de mitjana.

Amb el pont de Príncep de Viana i la nova passarel•la de vianants dels Maristes, que s’està acabant de construir, Lleida tindrà 9 ponts i passarel•les sobre el Segre. Cal destacar que fa 36 anys només n’havia un de pont (el pont Vell), d’aquesta manera, doncs, es culmina el procés de planificació urbanística pel que fa a grans infraestructures, que es van dissenyar l’any 1979 amb l’objectiu de superar les barreres físiques de la ciutat de Lleida (el riu, les vies del tren, el canal de Seròs, els turons, etc.)

Com a activitat prèvia a la inauguració del nou eix de circulació, l’Ajuntament ha organitzat una jornada sobre les “Grans obres d’infraestructura a Lleida”, on intervindran l’enginyer autor del pont, Javier Manterola, i diversos professionals de la càtedra Victoriano Muñoz Oms per il•lustrar la trajectòria professional de l’enginyer lleidatà.  (S'adjunten currículums dels conferenciants i el contingut dels parlaments que pronunciaran).


<< Tornar

Pl. Paeria, 1 | 25007 Lleida | Spain
Servei d'informació Telèfon 010 010 Informació i condicions d'ús Servei d'atenció a persones sordes o amb discapacitat auditiva i/o de fonació
Adreces, telèfons i fax municipals
paeria@paeria.cat

Veure aquesta web en:
versió mòbil | versió clàssica

© Ajuntament de Lleida | Avís legal
Accessibilitat
XHTML 1.0 Transitional CSS 2.0 WAI-AA (WCAG 1.0)
Unió Europea - Fons Europeu de Desenvolupament RegionalGeneralitat de Catalunya - Departament de Governació i Relacions InstitucionalsDiputació de LleidaCatalunya EmprènGeneralitat de Catalunya - Departament d'Empresa i ConeixementUnió Europea - Fons Social Europeu

L’Ajuntament de Lleida forma part de la Xarxa Catalunya Emprèn, subvencionada pel Departament d'Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya en el marc del Programa integral de foment de l’emprenedoria emmarcat en el programa Catalunya Emprèn i amb el finançament del Fons Social Europeu.