La plaça i l'església de Sant Joan al segle XIII.
ANA OLIVER CASTAÑOS
a Lleida: del municipi a l´Estudi General. Conneixes la teva ciutat XVII Campanya, març 1997 Lleida 1997, 74-76
La construcció de l´aparcament subterrani l´any 1975 i la conseqüent destrucció de les restes arqueològiques, a banda de totes les remocions modernes que ja havia sofert el subsòl, no han permès concretar la funcionalitat i aspecte d´aquesta zona de l´antiga ciutat amb anterioritat al segle XIII. Desconeixem el tipus d'edificacions i distribució d'aquest espai en època andalusina i romana, encara que, per la seva situació central respecte al casc antic de la ciutat i per la seva proximitat al pont, es tracataria d'un lloc fonamental tant de l'antiga ciutat d'Ilerda com de Medina Larida.
Amb l'edificació de l'església pocs anys després de la conquesta cristiana de la ciutat, l'espai definit al seu entorn es mantindrà amb poques variacions fins al moment del seu enderrocament l´any 1868, producte de l'aplicació dels nous plans d'eixamplament de la ciutat redactats per Josep Fontseré al 1865. Es per tant, la planta d´aquesta església, dedicada a Sant Joan, la que ens permet definir millor quin havia estat l´aspecte i morfologia de l´antiga plaça, que a partir de llavors pendria el mateix nom de l'església, ocupant aproximadament la meitat de la superfície actual.
L´església de Sant Joan es citada per primera vegada en un document del 1152, dos anys després de la entrada dels cristians a la ciutat. En l´Ordinatio Eclesiae Ilerdensis del bisbe Guillem Pere, carta d´ordenació de les esglésies i parròquies de la ciutat de l´any 1168, s´esmenta la parròquia definitivament constituïda. Malgrat tota aquesta documentació no existeix una data concreta sobre la construcció, la qual es situaria probablement entre finals del segle XII i començament del XIII. El temple fou dissenyat per Pere de Coma d´acord a l´estil imperant en les construccions romàniques de la ciutat d´aquell moment, estil que avui en dia definim com escola del romànic lleidatà.
L'església té una nau central i l'absis orientat a l´est. L'existència d'altres parts de la fonamentació i l´estudi dels plànols antics ens permeten definir la planta sencera. El tancament de ponent i segurament una de les portades d´entrada a la nau, estaria a l´indret que actualment ocupen les escales circulars d´accés als jutjats.
Les restes conservades del temple romànic de Sant Joan presenten un peculiar sistema de fonamentació. Aquesta esta composta per un potent mur de morter revestit per blocs d'arenisca rectangulars, alguns dels quals són encoixinats. Precisament la presència d'aquest parament en una fonamentació va generar un interesant debat ciutadà sobre l'orígen i significació d'aquestes. Una de les hipòtesis llançades en aquells moments era que aquestes pertanyien a una antiga construcció d'època romana.