"La ciutat de lleida al segle XV. Dades arqueològiques".
Isabel Gil Gabernet
a Lleida: La ciutat Baix Medieval. S. XIV-XV. Conneixes la teva ciutat XVIII Campanya, març 1998 Lleida 1998, 177-180.
El segle XV, pont entre les darreries de l'època medieval i l'època moderna, ve marcat per una important reestructuració política i econòmica que afectà a tots els territoris de la corona catalanoaragonesa, on s'introdueixen, per primer cop, monarques d'origen no català i on l'agricultura passa a ésser l'activitat econòmica principal.
Lleida sent els efectes d'aquesta crisi que es va veure agreujada durant la segona meitat de la centúria per la guerra contra Joan II. Les dades arqueològiques recollides a les intervencions realitzades a la ciutat ens permetent realitzar un primer apropament a com s'estructurà morfològicament la Lleida que visqué els esdeveniments històrics del segle XV, tenint en compte però, que malgrat la voluntat d'establir hipòtesis globalitzadores, la visió que obtenim és sempre parcial, fruit de la informació esbiaixada i desigual que ens proporcionen les diverses intervencions arqueològiques, que cal complementar amb estudis documentals, revisant els arxius històrics i la cartografia antiga.
Gràcies a la planimetria d'època moderna coneixement el perímetre emmurallat de la ciutat tardomedieval. Lleida estava encerclada per una cortina defensiva que es mantigué dempeus fins segle XIX. Muralla que des de l'angle nord-est de la Suda baixava fins arribar a la plaça Mossèn Verdager, des d'on girava passant per la Travessia de Remolins en direcció a Rambla Ferran. Arribat aquest punt, discorria paral.lela al curs antic del riu Segre, desenvolupant més una funció de mur de tancament i contenció que pròpiament defensiva. Girava després per l'Avinguda de Catalunya i Rambla d'Aragó fins la plaça Cervantes per anar a cercar de nou el turó, passant per darrera de l'església de Sant Martí.
Arqueològicament s'han documentat varis trams d'aquesta línia defensiva entre els que volem destacar, per estar explícitament datats al segle XV, el documentat al carrer Sant Antoni, al solar de l'antic cinema Fèmina que correspon al parament interior de la muralla, amb dues portes laterals que s'han relacionat amb l'Antic portal de Sant Antoni, el conservat en una façana del carrer Isabel II, i la refacció en altura del mur de tancament cristià del solar de l'antic cinema Catalunya, on s'hi construirà en aquesta fase una balconada enfrontada al riu.
La peculiar topografia de Lleida ens obliga a distingir entre el turó i la part baixa de la ciutat a l'hora de parlar de la seva trama urbana i de les característiques formals dels seus edificis.
El turó de la Seu Vella acull en època medieval l'emblemàtic barri de la Suda coronat pel palau reial. Les diverses intervencions, que des de 1986 s'han dut a terme al recinte fortificat del palau, han posat de manifest les transformacions diacròniques que va patir l'edifici des de la seva construcció en la segona meitat del segle XII. Tradicionalment, la historiografia parlava del segle XV com un segle amb poca activitat constructiva, però els diversos treballs arqueològics han mostrat una important tasca de manteniment del palau, ja que es realitzà la reparació del parament interior de la muralla nord, la repavimentació amb lloses de l'accés, la compartimentació de la nau nord-oest.
Del barri de la Suda, desmantellat i destruit sistemàticament a partir de la segona meitat del segle XVII pels efectes de la fortificació del turó, tenim pocs vestigis arqueològics clarament atribuïbles al segle XV. Destaquem però les restes localitzades a la intervenció realitzada a la vessant sud-est del turó: un mur, que per les seves característiques devia pertànyer a la façana d'un edifici singular i una canalització paral.lela al mur, que posa en evidència l'existència d'una carrer en aquesta banda de la costa de Sant Joan.
A la part baixa de la ciutat, la zona amb major número de troballes arqueològiques, d'aquesta i d'altres fases, és l'antic barri de Magdalena. Situat als peus de la vessant més abrupta del turó i encerclat per antic curs del Noguerola prop de la seva confluència amb el Segre es caracteritza per ésser una de les poques zones planes al voltant del turó. Aquest tret topogràfic a afavorit la superposició de les diferents fases d'ocupació i per tant, la preservació de les restes arqueològiques, conservant-se seqüències estratigràfiques que oscil.len entre el 4 i 6 metres de potència, amb una cronologia que va des d'època romana fins al nostre segle.
Així doncs, intervencions arqueològiques com les realitzades a l'antic Portal de Magdalena, al carrer la Parra, al carrer Bafart o al carrer el Carme, ens apropen al coneixement d'un barri que en època alt medieval tenia un marcat caire artesanal i que a partir de la segona meitat del segle XV es dedicà majoritàriament a l'agricultura.
Les estructures del segle XV documentades a l'Antic Portal de Magdalena, malgrat el seu estat d'arrasament, ens serveixen com exemple de l'evolució urbana del barri. Es constata que, malgrat la continuïtat en la disposició dels carrers i de les cases que es va definir en la segona meitat del segle XIV, es porta a terme una reestructuració dels habitatges que adquireixen unes dimensions més grans, incorporant espais dedicats a la producció dins de la pròpia unitat domèstica. Espais que al llarg de la segona meitat del segle es van compartimentant, construint-hi grans cups i afegeixin cambres subterrànies que funcionaran com cellers.
La xarxa viària es manté però no així les estructures de sanejament, sembla que aquestes són substituides per pous morts. Als carrers identificats a l'Antic Portal de Magdalena no es van localitzar cap claveguera associada aquesta fase, mentre que es va documentar un pou mort en un dels carrers. El mateix passava a la propera intervenció del Carrer Costa Magdalena, on el carrer construit al segle XIII, que discorria en sentit turó riu, es manté, però desapareix la claveguera central que recollia les aigües de les diverses canalitzacions domèstiques.
A l'altra banda de la ciutat, al carrer Cavallers les intervencions realitzades al solar número 10 i a l'antic cinema Catalunya van posar en evidència l'existència de dos importants immobles construits al llarg dels segles XIII i XIV i que al segle XV pateixen remodelacions.
L'important edifici medieval del segle XIII documentat al solar del Cine Catalunya sofrí una reorganització a partir de la segona meitat del segle XIV. Les obres afectaren especialment a la distribució interna i circulació entre els diferents àmbits de la casa. Es van tapiar les obertures que anteriorment havien configurat les arcades i es construeixen murs de compartimentació, creant tres grans estances, en una de les quals es va localitzar una estructura circular, que també s'ha localitzat en altres indrets de la ciutat (C. Bafart, Antic Portal de Magdalena i Cap Pont) i que malgrat desconèixer la seva funcionalitat cal relacionar o bé amb algun tipus d'activitat industrial o bé com a suport per encabir un cup o bota e vi. Aquesta estructura es obliterada durant la primera meitat del segle XV.
Les restes estructurals del Carrer Cavallers núm. 10 corresponen a la planta baixa d'una casa que en un moment indeterminat del segle XV sofreix una remodelació amb el tapiat de les arcades i la construcció de portes de dimensions més reduïdes. Tapiat que afectà tant a a l'arcada de l'accés principal des del carrer Cavallers a l'àmbit cobert amb una volta de mig punt, com a la que des d'aquest donava accés una estança més petita amb coberta plana, que fou destruïda i obliterada a les acaballes del segle XV o inicis del XVI. L'excavació dels quasi tres metres d'estrats de colmatació d'aquesta part de la casa han permès la recuperació d'un conjunt ceràmic força espectacular donat el gran número de peces recuperades i el grau de conservació de les mateixes.
Aquest immoble confrontava per la part del darrera amb el barri jueu, del qual tenim poques referències arqueològiques, únicament comptem amb les confuses dades recollides per J. Lladonosa amb motiu de l'enderroc als anys 50 de l'edifici de la Companyia de Jesús, i amb els resultats dels sondejos realitats al solar delimitat pels carrers Juderia, Seminari i Sant Cristòfol que van posar en evidència les restes d'una casa i una petita part d'un carrer amb un empedrat de còdols datats al segle XV.
Entre els edificis medievals que actualment conserva la ciutat sobresurt l'Antic Hospital de Santa Maria que fou construit al llarg de la segona meitat del segle XV, i que es considerat com una joia de el nomenat estil gòtic civil català. A la banda nord de planta baixa d'aquest edifici es va realitzar l'any 1990 un sondeig amb un radar d'alta resolució i posteriorment una intervenció que deixa a la vista i integrades dins de la remodelació del museu arqueològic les fonamentacions de l'antic hospital i uns murs datats al segle XIII.
Fora del recinte emmurallat de la ciutat, a l'altra banda del riu s'ubicava el raval de Cap-Pont, del qual es va poder excavar una part amb motiu de les obres de canalització i construcció del mur de contenció del Segre. El barri de Cap-Pont naixia al segle XIII i la intervenció arqueològica desenvolupada entre els anys 1993 i 1994 posava de manifest llur evolució fins a la seva destrucció al segle XVII.
Al segle XV el raval es caracteritzava per una continuïtat respecte a la fase precedent on s'havia produït una millora dels edificis que havien adquirit més solidesa, substituint el paraments de còdols i tapial per blocs de pedra sorrenca. A igual que passava en altres indrets de la ciutat a la fi del segle XIV i començaments del XV s'obliteren les estructures de planta anular i escassa alçada, fet que s'ha de relacionar amb una reorientació econòmica tot i que, al desconèixer la funcionalitat de les construccions anulars, resulta difícil apreciar-ne el sentit.
La segona meitat del segle XV, ve marcada per la reconstrucció del barri després del setge Joan II. Reconstrucció que es dugué a terme malgrat els entrebancs de la Paeria que pensava més en la necessitat de millora en la fortificació del pont que en la refeta del barri, i on destaca la generalització d'estructures destinades a la fermentació del vi, com ara els cups, que anaven acompanyades d'àries per al seu envelliment, cellers. Aquestes construccions s'instal.laran una mica per tot arreu, envaint fins i tot espais que amb anterioritat havien estat viaris i que ara esdevindran soterranis o semi-soterranis.
Aquest tipus de construccions, de gran solidesa i revestides interiorment amb rajoles envernissades, es documenten a partir de la segona meitat del segle XV a la majoria d'intervencions realitzades a la ciutat, essent molt freqüents al llarg de tota l'època moderna , on el conreu de la vinya prengué gran força. L'obtenció del vi per mètodes tradicionals implicava el xafat o premsat del raïm, que sovint tenia lloc davant de la casa de l'agricultor, i la seva fermentació dins dels cups, on pel fet de romandre junts el most, les pells i els pinyols s'obtenia vi negre.
Per últim i a mena de conclusió volíem simplement remarcar que enfront de la imatge una mica pessimista que transmeten les fonts escrites sobre la Lleida del segle XV, l'evidència arqueològica permet considerar aquest període, tot i que que no s'observin grans transformacions que afectin de forma general a la morfologia de la ciutat, com un període amb una intensa activitat constructiva, essent el moment en què s'assenten les bases edilícies i econòmiques que caracteritzaran l'evolució de la ciutat al llarg de l'època moderna.
Bibliografia bàsica:
Catllar, B. i Armengol, P. Atlas de Lleida (segles XVII-XIX) Lleida 1987.
Lladonosa, J. , Las calles i plazas de Lérida através de su historia. 5 volums. (vol. I, 1961, vol. II 1963, vol. III, 1970, vol. IV 1976 i vol. V 1978) Lleida, 1961-78s
Loriente,A. i Oliver, A. Excavacions de l´Antic Portal de Magdalena, a Monografies d´Arqueologia Urbana núm. 4. Lleida 1992.
Loriente,A. Payà,X. Oliver, A. i Gil, I. "L'arqueologia en el Pla Especial del turó de la Seu Vella" a Ressó de Ponent, núm 136. Lleida 1996, pp.32-3
Oliver, A. i Prim, T. Arqueologia. La Lleida Secreta. Leida 1995.
Isabel Gil Gabernet
Lleida, 11 de febrer de 1998