TRIBUNA D´ARQUEOLOGIA 2000

Les termes públiques de la ciutat romana d´Ilerda:

Des de l´any 1992 les excavacions realitzades al terme municipal, i molt especialment a la ciutat de Lleida, estan gestionades per la Secció Municipal d´Arqueologia que financia les obres, s´encarrega de l´emmagatzematge dels bens mobles, del registre d´excavació i assumeix la publicació dels resultats i divulgació del patrimoni històric.

Bona part de la intensa activitat arqueològica realitzada en els últims anys està directament relacionada amb la construcció de nous edificis, especialment en el casc històric de la ciutat. El resultat patrimonial de totes les excavacions ha estat divers. En algunes, condicionant el projecte original i creant nous espais d´ús públic on visualitzar les restes descobertes, d´altres conservant i protegint per a un futur les estructures més significatives sota les noves edificacions i, finalment, excavacions on, un cop exhaurits els nivells antròpics, s´ha realitzat el projecte original.

Cal dir que el descobriment de les termes es produí de forma simultània en dues excavacions de l´antic barri de Magdalena. La proximitat i superfície investigada (2200 m2) d´ambdues ha permés restituir la planta total del complexe, part de l´urbanisme adjacent i els canvis que la construcció d´aquest provocà. (Vid plànol fingura 1 INT-101, INT 83).

Al carrer Remolins, sobre una superfície excavada de 950 m2, hem descobert tot el cos de bany de les termes i part d´una piscina - natatio- pertanyent a la palestra (1). A l´oest d´aquest solar, i dins els límits de l´excavació del carrer Democracia, concretament en el seu extrem oriental, hem documentat la façana oest del complexe, el vestibulum i el tancament de l´apodyterieum.

Insertar figura núm. 1 (fotografia de les termes)

En general, l´estat de conservació de les termes en alçada es força dolent, essent moltes vegades, la traça deixada per l´extracció dels blocs de la fonamentació, l´única evidència arqueològica que permet restablir la planta.

Es tracta d´unes termes d´aproximadament 1800 m2 de superfície polaritzades en dos espais: una palestra i un cos de bany. La construcció és perfectament ortogonal amb un cos central, compost per la successió de tres àmbits rectangulars disposats sobre un eix linial, que implicaria als usuaris un recorregut d´anada i tornada per les mateixes habitacions. A l´oest del cos de bany hi havia una gran palestra de 625 m2, i a l´est, un espai o corredor rectangular on es disposarien els serveis (praefurnia, conduccions, etc), encara en procés d´excavació. Al nord, un gran apodyterium o basilica rectangular unia la façana oest del complexe amb el frigidarium al temps que tancava pel nord la palestra. Trencant la tendència axial de tot el complexe, es documenta a l´extrem nordest i adossat al frigidarium, un espai de planta quadrada amb hipocaustum , encara en procés d´excavació, que podria pertanyer a una sudatio.

Amb caire de provisionalitat, ja que cap de les dues excavacions ha estat finalitzada, sembla ser que la construcció de les termes es produí a finals de segle I d.C, probablement en època flavia. Localitzades a la cantonada entre dos dels principals eixos viaris de la ciutat romana (vegeu fig. 4), a poca distància d´on hi havia el tancament sudest de la ciutat, davant de l´antic curs del noguerola, el seu emplaçament optimitzaria tant la captació i desguàs de les aigües com l´accés dels usuaris. El caracter urbà de les termes ve confirmat, a més, per la presència, especialment a la intervenció del carrer Democracia, de fases d´ocupació anteriors que es remonten a època augustea, quan la ciutat obtè la categoria de municipium.

Insertar figura 2 (planta general de les termes)

Façana oest:

Identificada dins els límits de l´excavació del carrer Democràcia és la part més malmesa del complexe. La dada més significativa ha estat constatar que una part dels elements que la defineixen són d´una fase constructiva anterior.

Hem pogut constatar doncs, que les potents fonamentacions d´opus caementicium del vestibulum i el tancament oest de l´apodyterium s´adossaren per darrera a una trama constructiva anterior, pertanyent a la façana d´un carrer. Alineacions muraries que marcaren el modulatge ortogonal del complexe termal.

Aquest carrer, que en un primer moment tenia una amplada de nou metres i sengles porxades amb els corresponents basaments de columna, ja havia patit singulars reformes en el moment de construir els esmentats murs de mamposteria reutilitzats per les termes. Finalment, i en una tercera fase, part d´aquests murs es van incloure en el tancament oest del complexe. Esperem en un futur assolir una periodització sobre aquestes fases, durant les quals sembla prou evident que, tot i els canvis soferts, un gran carrer de la ciutat romana passava paral.lel al tancament oest de les termes.

Perpendiculars al mur de mamposteria que tancava les termes partien sengles murets que definien una habitació quadrangular de 15 m2. Ha estat interpretada a nivell hipotètic com una possible taberna, en base exclusivament a la presència del carrer i als abundants exemples que la bibliografia ens ofereix de conjunts termals rodejats per tabernae que donen a espais públics i, des de les quals, fins i tot s´accedia a l´interior del complexe, com en el cas de les termes Centrals a Pompeia o les de Neptú a Ostia (BARGELLINI 1991, 119).

El següent espai està definit ja per les noves i potents fonamentacions d´opus caemticium encofrat combinat amb grans blocs rectangulars de sorrenca. La primera sorpresa, a part de constatar una mateixa fàbrica que als murs de l´apodyterium documentats a l´excavació del Cardernal Remolins, fou veure sobre el plànol com aquestes es trobaven perfectament alineades i construïdes seguint els eixos d´aquell edifici, tot i trobar-se a setze metres de distància. Hem de destacar la documentació, just al límit d´excavació, d´un tram de fonamentació, perpendicular als murs nord i sud de l´apodyterium que correspon al tancament oest d´aquest gran espai rectangular. Alhora, aquest mur feia de partió a un nou àmbit de planta quadrada tancat al nord, i al sud parcialment, per la continuació de les alineacions muraries de l´apodyterium.

Dins d´aquest nou espai s´hi reconeixen dos àmbits. El primer, és una petita habitació de planta rectangular de 4 x 2´8 metres delimitada per un mur, paral.lel i equidistant a la perllongació dels tancaments nord i sud de l´apoyterium, concretament a quatre metres de cadascun, que es lliga a un altre de perpendicular. L´extrem sud d´aquesta darrera alineació presenta una curiosa planta en forma de L invertida que supera la perllongació del tancament sud de l´apodyterium, segurament, amb l´intenció d´alinear-se i lligar-se a uns del murs de mamposteria de la fase anterior que delimita l´espai interpretat com taberna. La resta de la superfície restaria tancada per una façana no conservada, configurant un espai en forma de L capgirada que hem interpretat com vestibulum (vegeu fig. núm. 2).

Al no disposar de paviments és molt difícil saber l´ús a que estigueren destinats aquests espais. No obstant això, sembla prou clar que es tractaria d´habitacions que allotjaven serveis relacionats amb l´entrada al complexe termal, realitzada des del carrer adjacent. L´esmentat vestíbul, tindria a més, una porta de comunicació amb el gran apodyterium-basilica de planta rectangular, on suposem hi hauria els vestidors.

Apodyterium-basilica:

Situat a l´extrem nordoest de les termes hem excavat parcialment un espai de planta rectangular que s´esténia fins al tancament localitzat a l´excavació veïna. Creiem que no hi hauria cap altre mur de divisió interna, restituint-lo com un gran rectangle de 23 metres de llargada per 9´2 d´amplada que tenia adossat a l´est, perpendicular i separat per un pòrtic, un altre espai de planta rectangular de 3 metres d´ample per 10´2m. de llargada. El pòrtic està definit per dues pilastres adossades als tancaments i dos basaments de columna, tots ells separats per una distància regular de 1´5 metres. Cal assenyalar que la dispossició d´aquestes columnes es troba exactament sobre el mateix eix utilitzat per la construcció de tot el tancament oest del cos de bany i del qual parteixen les dues prolongacions adsidals (vegeu fig. 2).

A nivell constructiu la característica principal i l´única que podem descriure d´aquest gran espai són les seves fonamentacions. Molt heterogènies però sòlides i de gran envergadura utilitzen fins a tres tècniques diferents combinant materials diversos. D´una banda, els trams d´opus caementicium (sorra, calç i pedra sorrenca de mida petita) encofrat amb taulons per una cara i l´altra contra el retall de la rasa, d´altres amb el morter llençat directament dins la rasa excavada previament i, finalment, trams de grans blocs rectangulars de sorrenca (100 x 60 x 60 cm.) ajuntats en sec que actuen de vegades de paret lateral als trams d´encofrat que se li adossen. La fonamentació està dividida en una primera filada que funciona de banqueta i pot mesurar entre 80 cm. i 1 metre d´amplada sobre la que s´aixeca una segona filada, més estreta, de 70-60 cm, representativa del gruix que tindrien els murs en alçada. Tant una com l´altra utilitzen i combinen al.leatoriament el morter i els blocs de pedra rectangulars. En alguns indrets la tasca d´extracció dels blocs ha estat molt acusada, observant-se intents no reeixits a causa del potent morter que els lliga pels laterals. Això ha permés que en alguns indrets es conservi integrament els dos metres de fondaria que tenia la fonamentació de l´edifici.

Pel que fa a la construcció del pòrtic, hem de assenyalar que la pilastra nord disposa d´una banqueta d´opus caementicium unida a la del tancament nord obtinguda mitjançant el reompliment d´una gran rasa de 1m2. Han desaparegut les dues filades de blocs de sorrenca que hi hauria a sobre, tal com s´observa a la pilastra oposada del tancament sud. A diferència d´aquests elements de suport adossats a les parets, els fonaments centrals del pòrtic són independents i estan construïts amb una primera filada de dos blocs rectangulars disposats al fons d´una rasa de planta quadrada, una segona filada composta d´una gran bloc de 1 m2 i una tercera, molt mal conservada de les mateixes dimensions, sobre la que es disposaria finalment el basament de la columna, anivellat ja amb el paviment del frigidarium, que suposem seria el mateix que tenia l´apodyterium.

Cal destacar en la construcció de les fonamentacions que els trams de blocs rectangulars sempre es recolzen directament sobre les argiles i sorres del terreny natural, mentres que els trams d´opus caementicium encofrat, sempre estan recolzats sobre una plataforma o preparació de codòls semblant a un rudus.

La situació d´aquest àmbit respecte al vestibulum, la palestra i el frigidarium amb el que es comunicaria directament per davant del pòrtic, permet interpretar-lo funcionalment com els vestidors del complexe. Ara bé, tant la monumentalitat i dimensions de l´espai (260 m2) com l´existencia dels cos rectangular amb pòrtic adossat a l´est amb forma de cel.la, ens fa pensar que estem davant d´un espai multifuncional amb usos que van més enllà dels estrictaments relacionats amb les tasques de vestidor. Davant la impossibilitat de reconèixer-los hem optat per anomenar-ho amb un sentit ampli que permeti acceptar usos diversos, com és el de apodyterium-basilica.

Molt autors han posat de manifest la dificultat que signifca establir una terminologia correcta a moltes de les habitacions aparegudes en un complexe termal, especialment les que no disposen d´estructures relacionades amb el bany. Dificultat que es reflecteix en la bibliografia, on espais semblants, són anomenats alhora tant apoditeria com basilicae (NIELSEN 1990, vegeu figs. 82,92,145,188,204). Altres autors han proposat una terminologia en referència a la forma de la seva planta, com Yegul que classifica aquestes sales rectangulars de les termes del nord d´Àfrica com "Basilical Halls", dividint-los en "Long Rectangular Halls" o "WiIde Rectangular Halls", (Yegul 1992 , p. 400-404). Espais multifuncionals que allotjaven diverses funcions de caire social, funcionant entre altres coses com palestrae cobertes o apodyteria, sempre propers al frigidarium, tal com succeix en el nostre cas. Segons la classificació feta d´aquests espai per l´autor estariem davat d´una sala rectangular ampla del tipus a, semblant al de les Grans termes del Nord a Timgad (Yegul 1992, fig. 492, p. 402), amb pòrtic interior.

Palestra:

Excavada parcialment, l´hem restituït com una espai obert de planta quadrada de 625 m2 de superfície. Entre les prolongacions adsisals del cos de bany i la natatio hem pogut documentar parts del paviment, concretament la seva preparació. Es tracta d´una base de còdols (rudus) coberts per una gruixuda capa de restes constructives (fragments de teula i marbre esmicolats) unides amb ciment de calç, sobre la que es disposaria l´acabat final, igualant-se el nivell de circulació exterior al de l´interior dels àmbits termals.

Relacionat també amb la palestra i convertint-se en un dels elements definitoris d´aquesta, cal destacar la troballa de la natatio. Localitzada just al tall d´excavació, és una de les estructures millor conservades de totes les termes.

Té una llargada de 11, 30 metres i 1 metre de profunditat. Els seus murs de tancament estan construïts mitjançant un encofrat omplert de morter de calç i còdols. Un cop retirats els taulons, les parets que delimitaven l´interior de la piscina es van recobrir de lloses de pedra sorrenca disposades verticalment i cobertes per una fina capa de morter barrejat amb cendres que actuava d´aïllant hidraulic. Finalment, fou revestida del característic opus signinum amb alta composició de laterici polvoritzat, utilitzat també en la construcció del quart de bocell de secció cilindrica que hi havia a les cantonades i al fons de la piscina. El paviment, en canvi, està fabricat amb un morter de composició molt diferent, amb un alt percentatge de calç i un tractament de lliscat, que li confereix un color gris i compactació molt marcada.

Encara que molt malmés, va conservar-se un mur perimetral sobre el tancament oest de la piscina, construït amb opus caementicium estaria revestit d´algún material no conservat. Segurament es tractava d´un banc per assentar-se als voltants de la piscina. Al costat nord, les vores de la piscina tenien un paviment de grans lloses revestides per la mateixa capa d´aïllant de cendres que les parets interiors, indicant-nos potser, l´existència de les escales d´entrada i sortida a la piscina.

Suposem que es tractaria d´una natatio de planta rectangular semblant a la que hi havia a les termes del Centre a Pompeia (NIELSEN 1990, fig. 79 ), o la de les termes del Nord a Volubilis (Nielsen 1990, fig. 132 ).

Frigidarium:

Estava dividit en dos espais de funcionalitat ben diferenciada. El primer, de 5´3 metres de llargada per 4´5 d´amplada, es troba adossat al tancament sud de l´apodyterium i al costat de l´àbsis del frigidarium, sobrepassant la línia de tancament oest del cos de bany. Sembla ser una petita cambra o vestíbul comunicada directament amb l´apodiyterium, com demostra el seu paviment, que s´adossa al tancament d´on parteix la pilastra est del pòrtic interior.

Des d´aquesta petita estança s´accediria a la sala central del frigidarium, on hi havia els elements hidràulics relacionats amb el bany. Aquesta té una superfície de 11´2 x 9´10 metres, amb una prolongació adsisal a l´extrem oest de 3´10 metres de diàmetre interior.

Els dos espais conserven un sòlid paviment d´opus sectile construït sobre una base de còdols inclinats i una gruixuda capa d´opus signinum de 15 centímetres que servia de lligam a les plaques de marbre rectangulars (30 x 60 i 20 x 40 cm) o bé quadrades (40 x 40 cm.). Algunes d´aquestes encara es conserven intactes al vestíbul d´entrada al frigidarium.

A excepció del tancament nord, que comparteix parcialment amb l´apodyterium, la resta han desaparegut, indicant-nos que la fonamentació d´aquests, havia estat construïda amb grans blocs de sorrenca. En canvi, la primera filada de blocs de l´absis del frigidarium es va conservar en el fons de la rasa, observant com els braços d´aquest estan perfectament alineats amb l´eix de construcció de tot el complexe. A més, i per sota del paviment de l´absis, es va conservar una segona filada que unia tranversalment els dos braços de l´adsis així com tota la fonamentació del tancament oest del complexe. A sobre d´aquesta segona filada s´abocaria una capa de terra de 40 cm. utilitzada per recrèixer el nivell sobre el que s´apoyaria el paviment interior de l´àbsis. Un altre mur que no tindria projecció en alçada, creuava el frigidarium i servia de paret de tancament sud a la piscina, alhora que lligava la fonamentació oest amb la est.

La piscina del frigidarium ocupa una posició particular motivada per les necessitats de circulació. Adossada al mur de tancament sud de l´apodyterium i centrada respecte al tancaments oest i est del frigidarium, la seva situació permetria la comunicació entre el vestíbul i l´estança central, i entre aquesta i la sudatio, localitzada a l´angle nordest del complexe (vegeu fig. 3). A la piscina s´hi accedia des del costat sud mitjançant un tram d´escales d´opus signinum parcialment conservat.

La piscina té unes dimensions interiors de 3´10 x 3´5 metres i un metre de profunditat. La seva construcció es caracteritza per uns murs que combinen els blocs de sorrenca amb trams d´opus caementicium encofrat. Seguidament les parets es van revestir d´una fina capa de cendres i morter, i a sobre, una altra d´opus signinum amb el material laterici molt triturat, de dos centímetres de gruix, que va servir de preparació i subjecció al morter utilitzat per disposar les plaques de marbre de l´acabat final. En un moment determinat totes les plaques de marbre es van treure a excepció de les que anaven subjectades al paviment de la piscina. Aquestes i els arrebossats anteriors es cobriren de dues noves capes. Una primera de cendres i morter com aïllant hidràulic i una segona, amb el característic opus signinum de tonalizat vermella, fruit de l´alta composició i fragmentació del material ceràmic emprat. Amb aquest mateix material es rematarien les cantonades i la unió entre les parets i el paviment de la piscina mitjançant un bocell de secció quadrangular. En aquesta segona fase el paviment presenta les mateixes característiques observades a la natatio, amb un terra d´opus signinum allisat.

L´espai interior de l´àbsis presenta una preparació del paviment molt diferent a la resta del frigidarium. D´opus caementicium, amb fragments de pedra sorrenca trencats i lligats per un morter de cendra, sorra i calç, té un gruix de 40 cm., recolzant-se sobre un llit de còdols. Està separat de la preparació d´opus singinum del frigidarium per unes plaques de marbre verticals que revestirien un muret desaparegut. Aquesta petita estructura i les característiques hidraúliques de la preparació, així com el seu gruix, indiquen l´existència d´un element pesat relacionat amb l´aigua. Pensem doncs, que a l´interior de l´absis hi havia una font -labrum- utilitzada per fer banys d´aspersió freds que es completarien amb la immersió a la piscina del mateix frigidarium.

Tepidarium:

Seguint la successió d´àmbits termals, trobem el primer dels espais amb hipocaustum. Només conserva parcialment una part del tancament sud, el paviment de l´ area i el sistema de pilae que soportaven la coberta de la cambra de calor. Altres intrusions i retalls medievals han fet desaparèixer bona part de la seva superfície, convertint-se una altra vegada, la impronta de saqueig dels seus murs, en un dels elements definitoris de la seva planta.

Es tracta d´un àmbit rectangular de 9 metres de llargada per 5´5 metres d´amplada. Del tancament nord no s´ha conservat cap bloc, però l´amplada de la rasa ens indica que les primeres filades eren de grans blocs rectangulars de sorrenca de 1 metre de llargada. El tancament oest també desaparegut, era construït sobre el mateix eix línial que articula la construcció de tot el tancament oest del cos de bany i el pòrtic de l´apodyterium, unint-se als braços de les prolongacions adsidals del frigidarium i el caldarium.

El mur de tancament sud que separava els dos espais amb hipocaustum va ser construït amb una tècnica totalment diferent. De mamposteria lligada amb morter i parets rebossades de morter tindria una major resistència al calor.

L´area de l´hipocaustum és d´opus signinum amb un alt contingut de calç i poca ceràmica, recolzat sobre una base de còdols inclinats (rudus). Les pilae que sustentaven el paviment de l´estança són de pedra sorrenca i forma cònica com a conseqüència de tallar en quatre parts un tambor cilíndric. Malgrat l´estat de conservació en que es troben, alguna permet restituir l´alçada original de la cambra de calor, que era de 1´05 metres. L´alçada restant, fins assolir el nivell de paviment d´opus sectile del frigidarium, és de 30 cm., Gruix que s´aconseguiria amb els maons bipedales, el morter de preparació i el paviment, que pensem seria d´opus tesellatum, ja que hem recuperat diversos fragments dins de l´enderroc de l´hipocaustum.

Hem observat com el sistema de pilae manté una distribució modulada que permetria la disposició de maons bipedales de 60 x 60 cm.. Les columnes, amb grans variacions, tenen una superfície de recolzament que oscil.la entre els 20 i 25 cm. i estan separades entre elles 35 o 40 cm. Amb aquestes mesures podem establir doncs que l´hipocaustum del tepidarium tenia una trama de nou columnes d´ample per quinze de llargada.

Cal finalitzar l´excavació d´aquest espai per establir on es disposava l´entrada del calor. Ara per ara cap indici d´inclinació de l´area ens permet hipotetitzar sobre aquest aspecte. No obstant això, creiem que es situava darrera del mur de tancament est, a l´espai rectangular de serveis on estem intevenint en aquests moments.

Al no conservar-se restes en alçada de les parets de la cambra és impossible determinar el sistema per on circulava la calefacció vertical o s´extreien els fums de la cambra. Ara bé, el fet de no haver recuperat cap material ceràmic de conducció o revestiments de les càmeres en els enderrocs, podria indicar-nos que aquestes estaven imbricades en els mateixos murs, com pot observar-se a les termes de la Labitolosa (MAGALLON et al. 1995b, 188-189).

Caldarium:

El següent àmbit té una planta rectangular de 7´10 metres d´amplada i una longuitud de 9 metres. L´extrem oest està rematat per una prolongació adsidal de 3´9 metres de diàmetre interior construïda amb grans blocs de sorrenca que es lligen al tancament oest del caldarium, repetint l´esquema constructiu observat al frigidarium.

El paviment de l´hipocaustum presenta les mateixes característiques que al tepidarium. El sistema de pilae estava format per dotze columnes d´amplada i quinze de llargada. A diferència del tepidarium els pilars de sorrenca són de forma quadrada i es combinen amb altres de maons bessales (20x20x5 cm.), amb una distribució que permetria també la col.locació d´una suspensura de maons bipedales. La diversistat de pilae, entre altres raons, creiem que té una relació directa amb la gran quantitat de reparacions que va sofrir aquest espai, fets que esperem concretar amb major detall en acabar l´excavació de la superfície de l´area i els forns situats darrera del tancament est.

Cal destacar un canal de 2 metres de llargada delimitat per dos murs de blocs de sorrenca recolzats sore el paviment de l´hipocaustum. Amb tota seguretat estem davant d´una entrada de calor, indicant-nos l´existència d´un praefurnium darrera del tancament sud del caldarium (vegeu fig. 3, restitució Pr.). La presència de grans pilars al voltant del canal i les mateixes parets d´aquests, permeten suposar l´existència d´un alveus que es beneficiaria de la proximitat del praefurnium. Posteriorment el canal d´entrada va ser tapiat amb un mur d´opus incertum, implicant potser un canvi en el sistema d´escalfament de l´hipocaustum.

L´area del caldarium està dividida en dues zones ben diferenciades. D´una banda, l´espai rectangular, amb un paviment d´opus signinum que s´estén fins al mur de tancament oest de tot el complexe termal, i una altra zona, coresponent a la superfície interior de l´àbsis. Ambdues superfícies de paviment estan separades i s´adossen als blocs de sorrenca rectangulars que lligen els braços de l´absis. Alineació muraria que seguint en direcció nord formarà part del tancament oest del tepidarium. Es tracta d´un sistema de fonamentació ingeniós que lliga tota l´estructura de fonamentació de l´edifici. La part d´aquest mur que passa per dins de l´hipocaustum només té una filada d´alçada, permeten el pas de la combustió vers l´espai adsidal alhora que es utilitzat de superfície de recolzament per a diverses pilae de l´hipocaustum.

Degut a l´estat de conservació de la prolongació adsidal és practicament impossible definir en alçada quin tipus d´estructura hidraúlica allotjava. L´absència de pilae sobre el paviment de l´area d´aquest espai respon a un fet posterior . En canvi la gran quantitat i tamany de les pilae existent sobre els blocs de la fonamentació que atravessa l´hipocaustum permet suposar l´existència d´un element pesat sobre el paviment, com podria ser les escales d´accés a un alveus. Evidències que en tot cas no permeten assegurar s´hi havia un labrum, com al frigidarium, o una petita piscina.

Pel que respecta a la tipologia del paviment de l´estança cal destacar la recuperació, en els nivells de destrucció del caldarium, de diversos fragments d´opus tesellatum. Està compost per daus quadrangulars de marbre (1´6 cm x 1´6 cm.) de color negre i blanc distribuits en dues bandes paral.leles unides a una base de morter de 15 cm. de gruix, amb improntes que semblen indicar la ubicació sobre els maons bipedales de la suspensura de l´hipocaustum.

Sudatio:

Volem avançar la identificació d´aquest espai en procés d´excavació. Localitzat a l´extrem nordest, té una planta quadrada de 4´8 x 4´8 metres. Està delimitat per murs de grans blocs rectangulars recolzats sobre una banqueta, també de grans blocs rectangulars, que s´estén per tota la superfície interior de l´àmbit formant la base sobre la que es recolza la capa d´opus signinum de 5 cm de gruix, pertanyent a l´area de l´hipocaustum.

Sobre aquest terra estan apareixent diverses pilae, indicant-nos que estem davant d´un altre espai amb calefacció que ha perdut qualsevol indici de la suspensura.

Tant per la seva ubicació i planta, com pel fet d´haver identificat les estances termals bàsiques d´un complex d´aquestes característiques, creiem bastant probable que es tracti d´una habitació destinada al calor sec, curiosament comunicada amb el frigidarium(3) i construïda contemporàniament al projecte inicial, tal com es dresprèn de les relacions muraries establertes amb els diferents tancaments adjacents (frigidarium i apodyterium).

Com succeix en tot el complexe és impossible esbrinar en alçada la morfologia de les habitacions. Creiem que la planta quadrada de les fonamentacions hauria permès construir tan un àmbit circular cobert amb cúpula (fase Ib de les termes de Gijón), com quadrat (Los arcos II de Clunia), o bé, circular amb exedres adsidals als quatre angles (Les termes del centre a Pompeia), molt característic d´aquest tipus d´estances.

Zona de serveis:

Espai rectangular de 25 metres de llargada per 5 d´amplada adossat al tancament est del cos de bany de les termes. Encara en procés d´excavació, els seus límits semblen prou clars al documentar-se un mur paral.lel i simètric a la resta d´alineacions muraries, el qual creiem que havia funcionat al mateix temps de tancament est de tot el complexe termal. La superfície delimitada per aquest mur podria haver estat coberta d´una teulada simple a una vessant, recolzada sobre les parets de tancament est del cos de bany (frigidarium, tepidarium, caldarium) o bé correspondre a un corredor cobert amb volta reforçada per contraforts recolçats en pilastres que anirien adossades al mur de tancament, tal com sembla indicar l´aparició, fins al moment, d´una d´elles.

La gran quantitat de restes de combustió i l´aparició d´una claveguera no deixen lloc a dubtes sobre la identificació d´un gran corredor que allotjava els praefurnia de la sudatio, el tepidarium i el caldarium i les conduccions de desguàs de les seves principals estructures hidraúliques.

Per finalitzar la descripció dels àmbits termals, destacar la recuperació en els estrats d´enderroc, de gran quantitat d´elements ornamentals de marbre. La major part coresponen a motllures decoratives utilitzades en els sòcols, brancals i llindes de porta. També hi ha diverses plaques decorades amb motius florals i fragments simulant elements arquitectònics, com columnes, que anaven adossades als murs interiors del complexe. Esperem que un estudi detallat dels materials de construcció i ornamentals permeti definir-nos amb major detall l´aspecte i tècniques emprades en la construcció d´aquest edifici.

Restitució de la circulació a les termes:

Insertar figura núm. 3 (restitució del conjunt i circulació)

Com ja havíem indicat es tracta d´un complexe termal de planta quadrada de 1800 m2 dividit en dos grans blocs (terma-palestra). Els acesos són hipotètics hi han estat restituits en base a la constatació de l´existència de sengles carrers. Un fisicament descobert i planificat en una primigènia trama urbana de la ciutat, i l´altre, al sud del complexe, restituït gràcies a la pervivència en la trama urbana actual.

Des del carrer situat a l´oest s´accediria a un hipotètic vestíbul comunicat directament amb l´apodyterium-basilica. Al tancament sud i també des d´un carrer, hi hauria un accés a la palestra, espai obert des del qual també podríem introduir-nos a l´interior de l´apodyterium des d´on iniciar el recorregut termal.

La localització de la porta d´entrada al frigidarium és possible gràcies al fet d´haver-se conservat el paviment i es situaria davant del pòrtic de l´apodyterium. Primer s´accedia al vestíbul passant tot seguit pel lateral oest de la piscina, a l´estança central, escollint l´opcció de dirigir-se a la sudatio o bé, continuar fins a introduir-se en la primera de les estances calefactades. Des del tepidarium accediriem al caldarium per sortir d´aquest, creuant-lo un altre cop. Una vegada de retorn al frigidarium, tindríem al costat esquerra la possibilitat de realitzar un bany per aspersió o bé dirigir-nos a la piscina adossada al tancament nord, on realitzaríem la immersió en aigua freda. Finalment hi hauria la possibilitat, des del vestíbul del frigidarium, tornar de nou a l´apodyterium o bé dirigir-se a la palestra.

Datació i paral.lels constructius:

A l´espera de finalitzar les dues excavacions i els corresponents inventaris de materials tot sembla indicar que la construcció del complexe tingué lloc a finals del segle I d.C, probablement en època flavia. El més sorprenent de totes les dades obtingudes ha estat la de constatar la llarga perduració d´aquest complexe. D´una banda no hi ha cap estructura andalusina construïda a sobre ni excavada dins de la superfície ocupada pel complexe, com són les sitjes tan freqüents en la resta de la ciutat. Això ens indica que l´espai ocupat per les termes es mantingué amb una funcionalitat publica durant l´època andalusina. D´altra banda, l´escasa potència estatigrafica generada a sobre dels paviments del complexe, explicaria la seva reutilització al llarg dels segles, provocant que el nivell de circulació actual del carrer remolins sigui practicament el mateix que hi havia en època romana.

No obstant això, i tal com es desprèn de sengles actes notarials, al segle XII (4) els banys ja no eren utilitzats com a tals. Els documents poden interpretar-se com un testimoni de l´existència encara dempeus de l´edifici o de la proximitat temporal a la seva utilització. Efectivament sembla ser que el saqueig de les fonamentacions no es produí fins a època medieval avançada i, fins i tot llavors, estructures de les termes, com la natatio, seria compartimentada en dipòsits.

La impossibilitat de reconèixer les improntes del pas dels segles en aquest edifici cal buscar-la en l´absència dels elements que les patiria, com són els paviments, els murs en alçada, portes i coberta . Esperem finalitzar el buidat dels enderrocs dels hipocausta i l´excavació de la zona de serveis per veure fins a quin punt podem concretar aquestes hipòtesi. Amb tot cas, considerem bastant probable que els mateixos banys àrabs del barri de Magdalena citats en la documentació medieval estiguessin ocupant i reutilitzant d´alguna manera les termes romanes.

Les termes de la ciutat romana d´Ilerda reprodueixen un model de planta definit en época republicana a la campania, anomenat de tipus "pompeià" ( vegeu. les Termes Stabianes i del forum a Pompeia o les del foro a Herculà). Seguint la calssificació establerta per Kerncker ( Kerncker 1929, abb. 234b, 177) i les aportacions posteriors hauriem de parlar d´un complex de bany de tipus linal-axial.

Les característiques principals d´aquest model de planta o complexe termal són:

1-La divisió del complexe en dos àmbits paral.lels: palestra i cos de bany

2-Distribució sobre un eix de les estances del bany (Figidarium, tepidarium, caldarium)

3- Una unica possibiliat de circulació (retògrada).

4- Normalment, es tracta d´edificis rodejats de tabernae o localitzats en àrees d´intens tràfec comercial.

Aquest model d´origen republicà definit a la campania tindrà una amplia difusió a les províncies durant els segles I i II d.C, inclús quan altres tipus de plantes amb distribucios i solucions innovadores ja estaven establerts (tipus imperials simètrics).

En Ia mateixa ciutat de Pompeia les termes Centrals, construïdes en època flavia, són un clar testimoni de la perduració i vàlua del model en època imperial. Semblant model s´aplica en època d´Adrià a la ciutat d´Ostia amb la construcció de les termes de Neptú. Al sud de la Galia, les termes del Nord de la ciutat de Sant Bertrand de Cominges, construïdes a finals de segle I d.C, es diferencien tant sols dels seus avantvapassats per una axialitat menys marcada (de circulació i planta) tot i que segueixent dividint-se en palestra i cos de bany.

A la Germania, els banys de la ciutat de Kempten construïts en epòca flavia o els de la ciutat de Xanten al segle II d.C (NIELSEN 1990, fig. 170,172 i 144), recorden l´esquema o model pompeià caracteritzat per una palestra adossada a un cos de bany de tipus línial axial.

Tot i que al món romà no van existir mai dos edificis termals idèntics volem destacar a la Mauritania les termes del Nord de la ciutat de Volubilis (NIELSEN 1990, fig.132; LENOIR 1991, p. 153-157 fig. 6,7 ). Construïdes entre el 60-80 d.C, tant les dimensions com la distribució de les estances termals, la converteixen en l´edifici amb més semblances al construït a la ciutat d´Ilerda.

Localització de les termes dins l´urbanisme de la ciutat:

Insertar figura núm. 4 (plànol restitució de la ciutat romana)

Un dels gran problemes per a entendre la ciutat romana ha estat l´absolut desconeixement dels seus límits. En els ultims anys, el gran nombre d´excavacions està permetent, encara que a nivell bastant hipotètic, definir l´extensió màxima de la ciutat romana en època imperial, que suposem de 24 hectàrees.

L´absència de muralles ens obliga doncs a considerar com elements vàlids per a la seva concreció els condicionaments topogràfics del Turó, l´absència de restes romanes a l´oest de la intervenció del Carren Major núm. 17 i el traçat de muralles medievals dibuixats en la cartografia militar (CATLLAR & ARMENGOL 1987, 115-116). Dades que permeten restituir l´àrea máxima de la ciutat ( vegeu fig. 4), demostrant-nos com aquesta s´havia estès a l´est, ocupant l´actual barri de Magdalena fins a l´areny de l´antic riu Noguerola. En els darrers quatre anys les excavacions del carrer Ansel Clavé, Democràcia i carrer Remolins han confirmat que l´edifici de l´antic Portal de Magdalena formava part de la ciutat. A més, podem dir amb tota seguretat que la ciutat romana no s´esténia a l´oest, on l´estreta franja existent entre el Turó i el riu Segre, no permetria la constucció de complexes com les termes del Carrer Remolins, convertint-se segurament en una zona fora dels límits de la ciutat sotmesa a les continues avingudes.

Les termes es situaven a l´extrem sudest de la ciutat i flanquejades a l´oest per un important carrer documentat arqueològicament que hem interpretat com a possible Kardo de la ciutat (vegeu fig. 4) Al sud del complexe hem restituit un altre carrer interpretat com a decumanus en base a diverses evidències:

1- Constatació d´un eix línial que travessa la ciutat, fossilitzat en la trama dels carrers Portaferrissa, Carme i Remolins. Aquest, un cop creuat el riu Noguerola, passa pel mig de l´antiga necròpolis de l´Estació descoberta l´any 1927 i coincideix amb el traçat de l´antic camí de Corbins, conservat en la trama urbana del barri de Pardinyes (PAYA et al. 1996 )

2- Documentació al carrer Aiguardent d´un edifici amb porxada que ocuparia la façana sud de l´hipotètic eix viari.

3- Documentació del tancament sud del caldarium, paral.lel a l´actual carrer Remolins, alineant-se doncs amb la façana nord d´aquest hipotètic eix viari.

Evidències que tot just estàn formalitzant-se i seràn enriquides en finalitzar els treballs d´excavació, amb noves dades que poden fer canviar substancialment les interpretacions ara exposades, tant pel que fa a l´urbanisme com al complexe termal.

La troballa de les termes púliques de la ciutat d´Ilerda ha produït un canvi important en la visió que tots els arqueòlegs teníem de la ciutat romana. Ja no podem pensar en un fet urbà de poca entitat i en retrocés des del moment que sorgeixen les gran ciutats de Barcino i Caesaragusta. Sembla ser que el municipium creat per August tindria un marcat dinamisme durant tot l´imperi, fruit de l´existència d´una base social prou important capaç de gaudir i costejar els banys públics de la ciutat. Importància que demostraven les fonts epigràfiques però que no s´havia concretat encara amb cap edificació .

(1) Els resultats de l´excavació del carrer Remolins van ser presentats pel sotagignant al Congreso de Termas en el occidente de Hispania. Gijón 1999 - en premsa-. En el curs dels ultims cinc mesos, l´aparició d´estructures a l´excavació veïna i noves dades urbanístiques, ha canviat, o millor dit, enriquit subtancialment aquells resultats presentats. També volem deixar constància de la provisionalitat dels resultats ara presentats, on aspectes com la datació del complexe, identificació de l´àrea de serveis i relació del complexe amb l´urbanisme adjacent encara estan subjectes a canvis.

(2) Segons les descripcions de Vitrubi (De arch., 5,10) i tal com s´observa en la major part de termes, aquests àmbits de calor seca o humida es situaven pròxims al tepidarium o caldarium per tal d´aprofitar la calor allí generada. No obstant hi ha exemples d´ubicacions diferents com en el cas de les Termes de los Arcos II a Clunia, on la sudatio està directament comunicada amb el frigidarium, o a les termes de Campo Valdés a Gijón (FERNÁNDEZ & GARCÍA 1999, fig. 7B p. 146; fig. 9 p. 148).

(3) Dues cites notarials de l´any 1171 i 1208 parlen de propietats properes a uns banys localitzats al barri de Magdalena:

ACL, Llibre Vert, fol. 187v-188r. Document de l´any 1171 "Affrontat autem ipsum casallum quod vobis dono ex una parte in carriera de villa et que tendit ad maçel et de alia in flumine Siccoris et de occidente in dono Iordani Carnicer et ab oriente in loco nostro que iam fuerunt balnei..." publicat por F. Castillón "El maestro de coro de la Seu Vella de Lleida" a Ilerda, núm. XLVII, p.294-373. Texto 10 p. 313-314.

ACL, Llibre Vert, fol.239v-240 r. Document de l´any 1208 "duas domos contiguas in Ylerda in parrochia Sancte Marie Magdalene propre balnea" . Inèdit. Transcripciò de Noemí Riudor.

Bibliografía:

BARGELINI P., "Le terme centrali di pompei" en "Actes de la table ronde Les Thermes Romains" ,C.E.F.R. 142, Roma 1991,115-128.

DEGBOMONT, J.M., 1984: Hypocaustes. Le chauffage par hypocauste dans l´habitat privé, Lieja.

CATLLAR B.; ARMENGOL, P 1987: Atles de Lleida. Segles XVII-XX, Col.legi d´Arquitectes de Catalunya, Lleida.

FERNANDEZ, C (Dir.), 1995: Las termas romanas de Campo Valdés, a Astures (Guía de la exposición), Gijón.

FERNÁNDEZ, C.; ZARZALEJOS, Mª.M.: "Técnicas constructivas en las termas del Campo Valdés (Gijón). El material latericio". Archivo Español de Arqueologia, núm. 69. Madrid 1999, 109-118.

FERNÁNDEZ, C.; GARCÍA, V., 1999: "Las termas romanas del noroeste y de la meseta norte de Hispania. Los modelos arquitectónicos". Archivo Español de Arqueologia, núm. 72. Madrid 1999, 141-166.

GARCÍA, V., 1994: "Descubrimiento de unas nuevas termas públicas de Asturica Augusta (Astorga-León)". Cuadernos Municipales 2. Astorga.

GROS, P. 1996: L´Architecture romaine du début du IIIeme siècle av. J.C à la fin du Haut Empire. I Les Monuments Publiques. Paris

KRENCKER, D.; KRUGËR, E.; LEHMANN, H. i WACHTLER, H., 1929: Die trierer Kaiserthermen. Ausburg.

LENOIR, E. 1991 "Thermes romains de maurétanie tingitane" Actes de la table ronde Les Thermes Romains" , C.E.F.R. 142, Roma 1991, 151-160.

MAGALLÓN M.A., MINGUEZ J.A, ROUX D., SILLIÈRES P. 1995, "Labitolosa (La puebla de Castro, Huesca) Informe de la campaña de excavación realizada en 1992". Caesaragusta 71, Zaragoza 1995, 93-145.

MAGALLÓN M.A., MINGUEZ J.A, NAVARRO M., RICO C. i SILLIÈRES P. 1995b, "Labitolosa (Cerro del Calvario, La Puebla de Castro, Huesca) Informe de la campanya de excavación realizada en 1993". Caesaragusta 71, Zaragoza 1995, 147-227.

MAGALLÓN M.A, SILLIÈRES P. 1997 "Labitolosa (Cerro del Calvario, La Puebla de Castro, Huesca) Memoria de la excavación de las campanyas de 1995 y 1996". Bolskan 14, Huesca 1997, 117-156.

MALISSARD, A. 1994 Les romains et l´eau. Paris 1994.

MAR, R., 1994: "Las termas y su inserción urbana en el occidente romano". Actas XIV Congreso Internacional de arqueología Clásica (Tarragona 1993). Tarragona 1994, 285-290.

MONTURET R., RIVIERE H. 1986 Les thermes sud de la Villa Gallo-Romaine de Seviac. Paris 1986.

NIELSEN, I., 1990: Thermae et Balneae. The architectural and cultural history of Roman Public Baths, Aarus University Press.

PAYÀ,X.; GIL,I; LORIENTE, A.; LAFUENTE, A.; MORÁN, M. 1996, "Evolució espacial i cronològica de l´antiga ciutat d´Ilerda" en Revista d´arqueologia de Ponent, núm. 6. Lleida 1996,119-149.

PÉREZ, A.1992, "Los hallazgos de la zona de enterramientos en torno a la estación de ferrocarril de Lleida" en Revista d´arqueologia de Ponent, núm.2. Lleida 1992, 199-216.

PÉREZ, A.1996, "La ciutat d´Ilerda, de la conquesta romana al Baix Imperi (s. II a.C-V d.C) en Revista Fonaments núm. 9. Barcelona 1996, 145-201.

PUIG, F. 1987, "Les termes romanes de Sant Boi de Llobregat" a Revista Fonaments núm. 6. Barcelona 1987, 61-94.

REBUFFAT,R. 1991 "Vocabulaire thermal. Documents sur le bain romain". Actes de la table ronde Les Thermes Romains" , C.E.F.R. 142, Roma 1991, 1-34.

THÉBERT, Y. 1991 "Problèmes de circulation dans les thermes d´Afrique du nord" Actes de la table ronde Les Thermes Romains" , C.E.F.R. 142, Roma 1991, 139-149.

YEGÜL, F. 1992: Baths and Bathing in Classical Antiquity. New York.

Xavier Payà i Mercè Lleida , juny de 2000

Arqueòleg de la Secció d´Arqueologia Municipal

de l´Ajuntament de Lleida.