Terracotes romanes a la ciutat d´Ilerda
Un model de representació figurada i una aproximació al seu significat cultural.
Xavier Payà i Mercé
a Revista d'Arqueologia de Ponent, núm. 6, Lleida 1996, 217-231
Resum:
Es recullen totes les terracotes d`època romana publicades o inèdites recuperades a la ciutat d´Ilerda. Especialment aquelles que representen una figura humana vestida amb la característica palla i stola femenina. Hem pogut identificar en la major part de figuretes un model iconogràfic que repeteix la postura dels braços i el tipus de drapejat de la vestimenta, en produccions de diversa procedència i característiques tècniques ben diferenciades. Amb tot, un dels aspectes més rellevants ha estat la constatació que existeix un taller local que reprodueix aquest model des d´època augustea, convivint segurament amb altres terracotes femenines de filiació i aspecte ibèric. Representació que es mantingué amb vigència al llarg del segle II d.C tal com es despren dels fragments recuperats a l´excavació de l´edifici de l´Antic Portal de Magdalena. Finalment proposem una interpretació basada en la seva utilització com a elements de culte en l´àmbit domèstic, en relació a una idea protectora i de continuïtat de l´àmbit familiar, al costat d´altres tant conegudes com els Déus lares i manes , en els lararia de les domus d´una societat ja plenament romanitzada.
Paraules clau:
Terracota, representació femenina, palla, stola, lalarium, culte domèstic, Ilerda, període tardorrepublicà i alt imperi.
Summary:
Known and unknown terracotta pieces from the roman period discovered in what was the city of Ilerda have been gathered together. Special attention has been given to those pieces which depict a human figure dressed in the characteristic female palla and stola. Among most of the figurines studied an icongraphic model, where the position of the arms and the type of folds in the clothes can be found in other pieces of very different origin, and whose production involved very different techniques, has been identified. One of the most important features of this study has been the verificaton of the existence of a local workshop where this same model was produced from the augustan age onwards, coinciding with production of other female terracotta artifacts of iberian characteristics and particulars. Production of this representation prevailed throughout the second century AD, evidence of which was discovered from fragments found during the dig carried out on the building the Antic Portal de Magdalena . Finally, the interpretation being put forward is based on the cultish domestic use of the figurines in question, with special emphasis on their protective and continuity powers over the family environment, along with other well known pieces such as the gods lares and manes in the lararia of the domus of a society well and truly romanised.
Key Words:
Terracota, female representation, palla, stola, lalarium, domestic cult, Ilerda, the end of the republic and the high empire.
En el marc d´un treball realitzat per encarrec de la fundació pública de l´Institut d´Estudis Ilerdencs, vaig tenir l´oportunitat d´estudiar una terracota procedent del subsòl de la Paeria. Aquesta, estava estretament relacionada amb un altra, recuperada en el mateix indret, i amb diversos fragments de l´excavació de l´antic Portal de Magdalena. Una bona part d´aquestes peces s´assemblaven en el model de figura representada, en el tipus d´argila i en la tècnica emprada. La curiositat es veuria augmentada però, un cop finalitzat l´inventari de la darrera excavació amb nivells romans (INT-47 Costa de Magdalena), amb l´aparició d´un fragment de característiques iconogràfiques idèntiques a les fins llavors conegudes, però amb una tècnica, matèria i acabat, totalment diferent a la resta. Aquestes coincidències i observacions, que no van poder desenvolupar-se en el marc d´aquell estudi centrat en una sola peça, seran exposades en aquest article que agrupa totes les terracotes romanes que representen una figura humana vestida, conegudes i recuperades fins ara a la ciutat.
L´objectiu doncs, tot i les limitacions que ofereix el propi registre arqueològic, és establir una primera interpretació sobre la procedència, els aspectes tècnics de la seva fabricació, el marc cronològic i el seu significat cultual, per tal de que ens serveixin com un instrument més d´aproximació i comprensió a la societat romana de la ciutat d´Ilerda.
Fitxa tècnica: (figura 1 , lam. I, 1a,b,c)
Localització: exposada a la Sala d´Arqueologia de l´I.E.I
Procedència: excavacions al subsòl de Paeria. Campanyes de 1961-1967 dirigides per A. Tarragó i L. Diez Coronel.
Número inventari: L-2380
Tècnica: Argila cuita. Relleu obtingut mitjançant un motlle de dues valves.
Mides: alçada 9,5 cm.; diàmetre de base 4,6 cm.; ample màxim del cos 3, 8cm.; alçada del nucli intern 4,4 cm.
Context estratigràfic: recuperada en el tunel de comunicació realitzat entre les sales A i G del museu de Paeria (TARRAGÓ, DÍEZ-CORONEL1981, 413).
Estat de conservació: presenta una fractura al terç inferior i ha perdut el cap.
Bibliografia: (TARRAGÓ, DÍEZ-CORONEL 1981, 413)
Inserir foto a la caixa de tex t: FIGURA Nº 1
Descripció:
1- La pasta utilitzada és molt depurada, amb petites partícules de mica negra i daurada. La cuita es oxidada i s´ha produit en un forn d´alta graduació, donant lloc a una argila dura, de color beige i tonalitat blanquinosa. Les restes de pintura vermella conservades no corresponen a cap part específica del vestit, de la mateixa manera que ho fan els abundants fragments d´engalba o pintura blanca, distribuïts per tota la superfície de la peça, i sobre els quals sembla aplicar-se l´esmentada pintura vermella. De fet, aquesta capa blanca, no sembla pertànyer a la decoració, resolta segurament amb la combinació de diversos colors sinò, més aviat, a una capa composta de caolí que cobria les figuretes abans de la cuita, per tal de conseguir un acabat més brillant i homogeni a la pintura . No descartem doncs, que es tracti en el nostre cas, d´una engalba prèvia a la decoració pintada tal com s´ha documentat en diverses produccions de la Galia (NICHOLS 1984, 27) i l´àrea Pompeiana (AMBROSIO , BORRIELLO 1990, 15).
Pel que fa a la representació figurada hem de lamentar l´absència del cap que sens dubte dificulta la seva interpretació. Malgrat tot, disposem d´elements suficients com per afirmar que es tracte d´una figura femenina vestida amb el característic habitus matronalis , compost d´una túnica llarga o stola a la que es superposa un mantell o palla embolcallat. En el terç inferior de la figureta es poden apreciar el plecs d´una túnica que cau recta fins als peus. A sobre, un mantell, cobreix la figura fins als genolls, recolzant-se sobre les espatlles i cobrint el pit amb un plec frontal que es perllonga fins a l´esquena pel costat esquerra. Les vores del mantell són engruixudes, tal com s´aprecia a la part davantera i molt especialment a la del darrera, on hi ha una banda vertical molt marcada que pertany al final del mantell. No descartaria que pugui tractar-se d´una orla brodada, plec decoratiu o cenefa, semblant a l´anomenada instita que decorava la part inferior de diverses peces de roba. El braç esquerra és lleugerament flexionat a l´altura de la cintura alhora que la mà en subjecta el mantell, el dret en canvi, queda totalment cobert, amb la mà recolçada sobre la vora caiguda del mantell en forma de bossa davant el pit.
Fitxa tècnica: (figura 2, lam. I, 2 a,b,c)
Localització: exposada al museu de la Paeria
Procedència: excavacions al subsòl de la Paeria. Campanyes de 1961-1967 dirigides per A. Tarragó i L. Díez Coronel.
Número inventari / Sigla: 19-1-63. Sala A 2,15 m.
Tècnica: Argila cuita. Relleu obtingut mitjançant un motlle de dues valves.
Mides: alçada 9,2 cm.; diàmetre de base 4,7 cm.; ample màxim del cos 3,7 cm; alçada del nucli intern 2,6 cm.
Context estratigràfic:nivell III d. de la Sala A del museu de la Paeria (TARRAGÓ ,DÍAZ CORONEL1981, 417)
Estat de conservació: Ha perdut el cap.
Bibliografia: (TARRAGÓ, DÍEZ- CORONEL 1964, p. 478-484, foto nº 10); (LARA 1973, 125-126, fig. 31); (TARRAGÓ, DÍEZ-CORONEL 1981, 417,422, Lam. IX fig 17); (JUNYENT & PÉREZ 1983, 32); (PÉREZ 1993, 53-54, fig. 7).
Inserir foto a la caixa de tex t: FIGURA Nº 2
Descripció:
2- Com en el cas anterior, la pasta utilitzada és molt depurada, amb petites partícules de mica negra i daurada. La cuita es oxidada i ha estat sotmesa a una temperatura alta que ha donat lloc a una materia dura i compacta de coloració beige blanquinosa. També conserva restes de policromia que en aquest cas semblen distribuir-se de forma ordenada, amb la intenció de resaltar el mantell (blau-verd) de la túnica (vermell).
Hem pogut comprovar, tant per les mesures com pel tipus de drapejat del mantell, que la peça fou obtinguda mitjançant el mateix motlle que s´utilitzà per a la fabricació de la conservada al museu de l´I.E.I. Constatació que ja fou recollida pels directors de l´excavació, el Srs. Tarragó i Díaz Coronel (TARRAGÓ, DÍEZ-CORONEL 1981, 417). Només petits aspectes en l´acabat de la base i les juntes del motlle presenten lleugeres diferències que seran tractades més endavant i per tant, ens adrecem a la descripció iconogràfica de la primera figureta.
Fitxa tècnica: (figura 3, lam. I, 3 a,b,c)
Localització: fons arqueològic de l´Ajuntament de Lleida
Procedència: excavacions de l´antic Portal de Magdalena (1984-87)
Número inventari / Sigla: fora de contextt
Tècnica: Argila cuita. Relleu obtingut mitjançant un motlle de dues valves.
Mides: alçada 8,2 cm.; ample màxim del cos 5 cm.
Context estratigràfic: no determinat.
Estat de conservació: Ha perdut el cap i bona part del terç inferior.
Bibliografia: (LORIENTE, OLIVER 1992, p.74), (GALLART et al. 1985, 61, fig. 50).
Inserir foto a la caixa de tex t: FIGURA Nº 3
Descripció:
3- Es tracta d´una peça de mida més gran i amb algún tret iconogràfic diferent. No obstant la pasta utilitzada és molt semblant, amb petites partícules de mica negra i daurada, dura, ben cuita i de color beige blanquinós. Les característiques tècniques segueixent essent molt semblants, amb el forat interior a la base o zona buidada i les revores de les valves finament polides.
La figura, presenta alguns problemes per a la seva correcta interpretació. Ha estat considerada com un togat (LORIENTE, OLIVER 1992, 74), probablement per la impossibilitat de saber quin era el conjunt global de la indumentària i per tant, el tipus de figura representada. La fractura a l´alçada dels genolls impedeix conèixer quin tipus de vestit hi havia fins al peus, si no n´hi havia cap, o simplement s´extenia el que es veu sobre el pit i l´espatlla. Certament aquest és un greu problema però realitzant una inspecció acurada de la figura s´observa, en un petit tros de la part de darrera una vora, o sigui el final d´una peça de roba abans d´arribar al genolls. M´inclino a pensar doncs, que la peça de roba que porta la figura no es tracti d´una toga, ja que en la majoria dels casos aquesta es perllonga per sota dels genolls, sinò d´un mantell més reduït en la seva versió masculina pallium o femenina palla (DAREMBERG et al. 1968, 292-293 IV i V), que la figura porta com en els anteriors casos, a sobre d´una túnica que deuria cobrir el cos fins als peus. Ara per ara és molt difícil esbrinar quin tipus de representació caracteritza, ja que tampoc seria estrany pensar en una figura masculina coberta per una toga exigua. Amb tot cas, per les semblances iconogràfiques amb la resta de terracotes i els aspectes comentats sobre el vestit, m´inclino a pensar que en aquest cas també es tracti d´una representació femenina.
La disposició del mantell segueix el model anterior consistent en fer-n´hi davallar una vora en forma de bossa davant el pit a través de la qual hom treu la mà dreta. La peça de roba clou al darrera amb una pronunciada revora que cau verticalment. L´únic aspecte diferencial doncs, és la posició del braç esquerra, que en aquest cas no es troba lleugerament flexionat i sostenint el mantell sinò que està caigut i totalment cobert per aquest.
Fitxa tècnica: (figura 4, lam. I, 4a)
Localització: fons arqueològic de l´Ajuntament de Lleida
Procedència: excavacions d´urgència al solar Costa de Magdalena (INT-47) realitzades l´any 1995.
Número inventari / Sigla: 95 INT-47. 1267
Tècnica: Argila cuita. Relleu obtingut mitjançant un motlle de dues valves.
Mides: alçada 5 cm.; ample màxim conservat 3 cm.
Context estratigràfic: finals de segle I a. C inicis del segle I d. C. Unitat estratigràfica 1267 datada entre el -15 i el 30 d. C., segurament en època d´August.
Estat de conservació: molt fragmentada, només conserva la part davantera del pit, amb petites restes d´engalba monocroma.
Bibliografia: inèdita.
Inserir foto a la caixa de tex t: FIGURA Nº 4
Descripció:
És una peça molt diferent a les anteriors, principalment pel tipus d´argila i tècnica emprada en la fabricació. Presenta una argila de color rosat vermellós, ben depurada i compacta. La superfície de la peça és coberta per una engalba de coloració vinosa que en alguns punts adquireix una tonalitat gairebé negra.
Es tracta, sens dubte, d´una representació figurada estretament relacionada, en l´aspecte iconogràfic del vestit i la postura del braç dret, amb la resta de peces. Per tant, no creiem que sigui massa arriscat sostenir que en aquest cas també correspongui a una figureta femenina. Sens dubte la gran vàlua d´aquesta peça es constatar que a nivell de producció és radicalment diferent a les anteriors però que en canvi representa el mateix model de figura, que es troba en un context ben datat d´època Augustea, i que a nivell de pasta i cobertura engalbada recorda molt les produccions de terrissa local tant freqüents al llarg d´època republicana i imperial a la ciutat.
Fitxa tècnica: (figura 5 , lam. II, 5)
Localització: fons arqueològic de l´Ajuntament de Lleida
Procedència: excavacions de l´antic Portal de Magdalena (1984-87)
Número inventari/ Sigla: M-85.L.1321
Tècnica: Argila cuita. Relleu obtingut mitjançant un motlle de dues valves.
Mides: fragment de 3,5 x 3 cm.
Context estratigràfic: recuperada en un estrat de cendres localitzat a l´àmbit AR/AV, situat fora de la planta de l´edifici, entre el límit sud d´aquest i el final d´excavació.
Estat de conservació: Només conserva un petita part corresponent al braç dret i al pit.
Bibliografia: inèdita
Inserir foto a la caixa de tex t: FIGURA nº 5
Descripció:
1- La pasta torna a ser en aquest cas molt depurada, amb petites partícules de mica negra i daurada. La cuita es oxidada i ha donat lloc a una argila dura, de coloració beige lleugerament rosada. La superfície no presenta restes de pintura i es finament polida, de forma molt semblant a l´acabat de la figura núm. 3.
Un altre cop podem observar com la representació del braç i el plegat del mantell repeteix l´esquema fins ara visualitzat. El braç dret flexionat sobre el pit queda totalment cobert, amb la mà recolçada sobre la vora caiguda del mantell en forma de bossa davant el pit. Tot i aquestes semblances cal destacar que a nivell de producció es radicalment diferent a les tres primeres i a la quarta en quant a pasta i tipus d´acabat. En aquest cas, tot i que disposem d´un fragment molt petit, podem assegurar que la figura era buida per dins ja que a la part de darrera es veuen les improntes digitals produïdes per l´aplicació de l´argila en una de les valves. Per semblança i paral.lelisme iconogràfic amb les altres peces creiem que és possible suposar, que en aquest cas també es tracti d´una representació femenina.
Fitxa tècnica: (figura 6 , lam. II, 6)
Localització: fons arqueològic de l´Ajuntament de Lleida
Procedència: excavacions de l´antic Portal de Magdalena (1984-87)
Número inventari/ Sigla: M-85.C.560
Tècnica: Argila cuita. Relleu obtingut mitjançant un motlle de dues valves.
Mides: fragment de 3 x 3 cm.
Context estratigràfic: recuperada en un estrat situat a sobre dels paviments de l´edifici romà de Magdalena .
Estat de conservació: Només conserva un petita part corresponent a la vora del mantell i inici de la túnica.
Bibliografia: inèdita
Inserir foto a la caixa de tex t: FIGURA nº 6
Descripció:
1- Fragment de terra cuita de pasta porosa i tonalitat beige rosada que representa els plecs de dues peces de roba. Es tracta amb tota seguretat, per les semblances que aquest fragment té amb la part final del mantell de la figura núm 1 i 2, d´una representació femenina vestida un altre cop, mitjançant un mantell que cobreix una túnica que es perllongava fins al peus.
Pel que fa als aspectes tècnics no podem dir gran cosa ja que la part conservada fa possible diverses interpretacions. Potser l´aspecte més interessant, sigui la franja d´argila allisada situada en un dels laterals, semblant a com ho tenien les figures núm. 1,2 i 3. En una part del mantell s´aprecien restes de pintura o potser engalba, de color roig.
Fitxa tècnica: (figura 7 , lam. II, 7)
Localització: fons arqueològic de l´Ajuntament de Lleida
Procedència: excavacions de l´antic Portal de Magdalena (1984-87)
Número inventari/ Sigla: M-86.C.2617
Tècnica: Argila cuita. Relleu obtingut mitjançant un motlle de dues valves.
Mides: fragment de 4 x 6 cm.
Context estratigràfic: recuperada en u n estrat situat a sobre dels paviments de l´edifici romà de Magdalena .
Estat de conservació: Només conserva un part del darrera.
Bibliografia: inèdita
Inserir foto a la caixa de tex t: FIGURA nº 7
Descripció:
1- Fragment de terra cuita de pasta porosa i tonalitat beige rosada que representa els plecs d´una peça de roba. Per semblança amb les figures fins ara estudiades, l´ampla franja vertical que travessa l´espatlla podria correspondre al final del mantell, que un cop recolzat sobre l´espatlla esquerra cau per la part del darrera ( vid làmina II, figures1b,2b i 3b). No obstant, el drapejat es representa de forma diferent, amb uns plecs en forma de b baixa al lateral, que ens indiquen que el braç esquerra es trobava més flexionat i subjectava de forma diferent el mantell a com ho feia en les figures núm. 1,2 i 3, i per tant, provocava aquest tipus d´inflexió a la part del darrera del vestit
Pel que fa als aspectes tècnics només podem dir que també es tracta, com en el cas de la figura 5, d´una terra cuita buida obtinguda amb dues parts independents unides abans o després del secat de l´argila.
Fitxa tècnica: (figura 8 , lam. II, 8)
Localització: fons arqueològic de l´Ajuntament de Lleida
Procedència: excavacions de l´antic Portal de Magdalena (1984-87)
Número inventari/ Sigla: M-85.C 1325
Tècnica: Argila cuita. Relleu obtingut mitjançant un motlle de dues valves.
Mides: fragment de 6 x 2 cm.
Context estratigràfic: recuperada en el farciment d´una cubeta situada fora de l´edifici, àmbits AH/AL.
Estat de conservació: Només conserva una part del braç.
Bibliografia: inèdita
Inserir foto a la caixa de tex t: FIGURA nº 8
Descripció:
1- Fragment de terra cuita de pasta compacta i color marró. Presenta un forat circular sota la mà, que podria correspondre a una reparació de la figura, a un simple element de subjecció, o bé, a un aspecte productiu ben documentat en diverses terracotes, consistent en realitzar una petita obertura abans de la cocció, per tal de facilitar la sortida del gassos que s´acumulaven a l´interior i evitar-ni així el trencament (AMBROSIO & BORRIELLO 1990, 15).
En la part conservada s´aprecia un braç descobert, representat com si es tractés d´un baix relleu situat sobre un fons plà . De totes maneres aquesta, es una qüestió poc probable ja que la peça sembla ser un altre cop buida i per tant correspondria a una figura representada en volum com totes les fins ara estudiades.
Fitxa tècnica: (figura 9 , lam. II, 9 a,b,c)
Localització: fons arqueològic de l´Ajuntament de Lleida
Procedència: excavacions de l´antic Portal de Magdalena (1984-87)
Número inventari/ Sigla: M-84.C. XII
Tècnica: Argila cuita. Relleu obtingut mitjançant un motlle de dues valves.
Mides: superfície de la base 5 x 4 cm. , alçada 4,8 cm.
Context estratigràfic: recuperada en un dels sondejos previs a l´´excavació de l´antic Portal de Magdalena, en un estrat d´època andalusina.
Estat de conservació: conserva la base i l´extrem d´un vestit.
Bibliografia: inèdita
Inserir foto a la caixa de tex t: FIGURA nº 9
D´aquesta figureta només se´n conserva la base i extrem d´una peça de roba senyalada per diversos plecs. Es tractaria un altre cop d´una figura coberta fins als peus, la qual cosa fa poc probable pensar que la representació conservada, pertanyi a una toga o mantell, éssent més probable que correspongui un altre cop, a una túnica llarga o stola.
Pel tipus de pasta i tècnica emprada en la fabricació està estretament relacionada amb la peça núm. 4. Per tant, és molt probable que estiguin fabricades en el mateix taller. L´argila es d´un color rosat vermellós intens, ben depurada i compacta. A l´interior s´aprecia clarament la únió de les dues plaques d´argila, que a l´ajuntar els motlles, provocava aquest tipus de plegaments (vid. figura 4b). La base rectangular o peana fou afegida després de retirar les valves i unida a la part inferior de la figura .
Fitxa tècnica: (figura 10 , lam. II, 10 a,b,c)
Localització: fons arqueològic de l´Ajuntament de Lleida
Procedència: excavacions de l´antic Portal de Magdalena (1984-87)
Número inventari/ Sigla: M-84-14-IV
Tècnica: Argila cuita. Relleu obtingut mitjançant un motlle de dues valves. Detalls de la figura i vestit acabats per incisió.
Mides: alçada 6,1 cm.; ample màxim del cos 3,7 cm.
Context estratigràfic: recuperada en un dels sondejos previs a l´´excavació de l´antic Portal de Magdalena, en un estrat d´època indeterminada.
Estat de conservació: Ha perdut el cap i bona part del terç inferior.
Bibliografia: inèdita
Inserir foto a la caixa de tex t: FIGURA nº 10
Descripció:
1- Es tracta d´una peça molt diferent en tots els aspectes i realment difícil de descriure per la simplificació i abstracció dels trets figuratius. Representa una figura humana, probablement també, en aquest cas femenina, vestida per un mantell subjectat amb la mà dreta sobre l´espatlla, estès pel darrera i recollit amb l´esquerra per sota del braç i per damunt de la cintura , de manera que els braços i mans queden al descobert. El mantell, més llarg que en els casos anteriors, sembla ser que cobria la figura fins als peus, ja que la peça de roba en contacte directe amb el cos, o sigui la túnica, és curta, amb una vora engruixuda que senyala el final d´aquesta, a l´alçada dels genolls, i que s´aprecia clarament a través de l´obertura frontal del mantell.
Pel tipus de pasta de color vermell intens, compacta i ben depurada podria relacionar-se amb les figures número 4 i 9. És una peça massisa fabricada a partir d´un nucli d´argila compacte al que sembla haver-se extret el relleu manualment, a través diverses incisions i línies produïdes per un instrument punxant. Aquest aspecte s´aprecia de forma molt clara en el plecs de darrera del matell i en dues línies situades sota la vora de la túnica que representen probablement les cames de la figura. És difícil esbrinar però, si no es produí un modelat previ a la incisió basat en la obtenció del volum de la figura, aspecte que tampoc podem descartar.
Aspectes tècnics i productius de les terracotes
La producció de figures femenines en terracota modelades a mà es remonta a la prehistòria i són molt conegudes en totes les civilitzacions antigues ( GARCES 1993, 221). El que ens interessa especialment és reconeixer l´origen de les produccions enmotllades, aquelles que es relacionen estretament amb les tractades en aquest treball. Sembla ser que el primers motlles simples foren utilitzats pels Assiris i Messopotamis per la fabricació de plaques en relleu. Aquesta tècnica es propagariaràpidament a la major part de centres grecs a partir del segle VII a.C i foren especialment el Jonis i el seu veïns (NICHOLS 1984, 24), els que desenvoluparen la tècnica de fabricació de motlles a partir d´una matriu o arquetip, i la posteror obtenció de les terracotes omplint d´argila dues o més valves.
Diverses tècniques s´utilitzaven per a la fabricació de terracotes a partir de motlles bivalves. Una, realment complexa i difícil, consistia en deixar secar l´argila que omplia les matrius, extreure les dues parts de la figura i unir-les posteriorment, mitjançant un material anomenat "barbotine" (JEANLIN 1984, 90). Un segon procediment consistia en unir les valves abans de l´assecatge de l´argila. La fina capa de material que cobria la paret de les matrius s´unia per les vores com a conseqüència de la pressió exercida, donant lloc a una figura plenament definida en relleu que només necessitava ser introduïda al forn (NICHOLS 1984, 26). En ambdós casos el resultat eren figures buides interiorment.
Les figuretes número 1,2 i 3 estan molt relacionades entre sí, no només pel fet que fossin obtingudes a través d´un motlle bivalve, sinó també, pel tipus de procediment emprat, força diferent als esmentats anteriorment. El resultat és un tipus de terracota mixta, amb la meitat superior massissa i la inferior buida.
Cal suposar dues possibilitats per reconstruir el procés de fabricació que configurà l´aspecte i forma d´aquestes figuretes. El primer es basa en l´observació de la secció de la peça, que ens mostra un nucli homogeni i compacte d´argila (vid. làmina 1, 1c,2c,3c) , la qual cosa permet pensar, que un procediment ràpid, senzill i coherent amb aquesta constatació, consistiria en pressionar un nucli d´argila entre dues valves, fins a conseguir que el contacte d´aquestes, garantitzés l´obtenció del volum definitiu de la peça.
Una altra probabilitat, consistiria en omplir per separat les dues valves fins a la vora i lleugerament per sobre d´aquesta línia. D´aquesta manera, en unir les dues matrius, l´argila sobrant exercia una forta pressió, permetent que el material d´ambdós motlles s´unís, donant lloc també a un nucli massís. Un cop unides les dues valves es buidaria la part interior de sota, amb una espàtula o els dits de la mà. En aquest sentit, les figuretes 1 i 2 ens mostren clarament aquest procediment , ja que tot i haver sortit del mateixos motlles presenten grans diferències entre els seus respectius anells de base i nuclis interiors (vid. lam.1 núm. 1c - 2c i figura núm. 11), la qual cosa mostra que foren acabades manualment. Entre altres coses, la part concava d´aquestes figuretes, hauria permès un assecatge més ràpid de la peça, una millor adherència de l´argila a les parets del motlle, i una millor resistència al trencat durant la cocció, mantenint potser la tradició de les grans estatues, on era necessari buidar l´interior perque durant l´assecatge i la cuita no es trenquessin (NICHOLS 1984, 24).
Inserir foto a la caixa de tex t: FIGURA Nº 11
Un cop unides les dues valves, el següent pas consistia en deixar assecar l´argila dins el motlle, que al contraure´s es desprenia facilment de les parets de la matriu. De ben segur que el buit intern també facilitava la manipulació de la peça abans d´entrar al forn, permetent un punt de subjecció que no malmetés el relleu exterior de la peça. Les vores verticals engruixides que es localitzen als laterals de les tres peces pertanyen al material sobrant que s´agrupava a les juntes (vid fig 11) de les valves. Aquestes revaves eren polides i allisades abans de la cocció. De fet aquest tipus de peça tindria una resistència major i permetria una producció més estandaritzada que les totalment buides, més fràgils i delicades.
Ens decantem doncs, pel procediment que consistia en omplir les dues valves per separat i unir-les tot seguit, ja que aquest procediment permetia l´aplicació del material sobre el relleu de les matrius de forma més directa i fiable que en el cas del nucli d´argila, on diverses parts de la figura quedaven suposadament omplertes i ben marcades però on no era possible controlar la pressió exercida per l´argila sobre els detalls més complicats i difícils d´omplir de la matriu.
D´aquesta manera deurien fabricar-se les figuretes de la Paeria, obtingudes a partir d´un mateix motlle, i per tant, relacionades amb un mateix centre de producció. També la figureta número 3 de l´antic Portal de Magdalena, fou realitzada mitjançant el mateix procediment (vid seccions Làmina I, 1c,2c,3c), i a més, està relacionada amb les primeres, pel tipus d´argila utilitzada, ja que totes tres disposen d´una pasta de tonalitat blanquinosa, segurament com a conseqüència del baix contingut en ferro, molt depurada i amb minúscules partícules de mica negra i daurada.
Malgrat l´estat de conservació de les figuretes (núm. 4,5,6,7,8,9), semblen haver estat obtigudes a través d´un procediment diferent a l´utilitzat a les anteriors. La tècnica però, ès la mateixa ja que consisteix en l´obtenció definitiva del volum de la peça un cop produïda l´unió de les dues valves, l´assecatge de l´argila i la separació d´aquestes. La diferència rau en que les valves eren omplertes parcialment, amb una capa d´argila que s´unia per les vores amb la contraria , en el moment de juntar -les, i per tant, donava lloc a una figura buida interiorment
La figureta número 10 sembla ser la excepció ja que en aquest cas el volum s´obtingué a partir d´un nucli d´argila massís, previament modelat a la realització manual i incisa dels detalls que marquen la vestimentat, els braços i les mans.
Pel tipus de pasta utilitzada hem de dir que les figuretes 5,6,7 i 8 podrien estar relacionades amb un centre de producció comú però, lleugerament diferent del representat per les número 1,2 i 3.
L´argila de color vermell i compacta de les peces 4,9 i 10, determinats aspectes de l´acabat interior, i la presència, en una d´aquestes (núm.4) de la característica engalba vinosa, ens permet sostenir que procedeixen d´un mateix centre de producció, segurament molt relacionat amb la producció de terrissa local
Paral.lels iconogràfics i materials
Per semblances establertes a través de determinats aspectes de la vestimenta podem relacionar totes les figuretes, amb un model de representació iconogràfica semblant, molt probablement en tots el casos, al d´una figura femenina. No obstant les figuretes 8 i 10 és diferencien iconograficament de la resta per la postura del braços i la disposició de la vestimenta.
Sabem que en la estàtuaria romana, el cap representava la persona individual i el cos, per mitjà de la indumentària i dels atributs, indicava el seu rang social. El vestit que porten les terracotes també esdevé doncs, un simbol en si mateix, de les propies costums i valors de la societat romana. La stola, una mena de llarga samarreta sense mànigues, era exclusiva de la dona casada i indicava la seva condició de ciutadana romana (LA MIRADA DE ROMA 1994, 152), també era un sinònim de virtud i pudor (ZANKER 1992, 199), al convertir-se d´ús exclusiu per a les matrones romanes, sobretot, a partir de la restitució del valors empresa per August (Res Gestae). Fins i tot fou utilitzat el terme, com a sinònim de matrona en textos llatins (Stat. Silv 2, 235 citat a DAREMBERG et al. 1969, 1521 nota 6). La peça de roba que cobria la túnica o stola (de vegades convertida en una segona túnica), era el mantell o palla , que sense ser exclusiu de les matrones també es va convertí en una mena de vestit oficial o toga femenina.
Pel que fa a la imposició del braços i forma de plegar el mantell és possible obtenir una infinitat de paral.lels. Cap d´ells però, permet resoldre la pregunta de si la postura del braç sobre el pit i el pleg frontal per on surt la mà té algún sentit religiós o cultural rellevant. D´entre aquests destacaré la representació tan coneguda d´Antonia al mausoleu d´August (ZANKER 1990, 191, fig. 124), un retrat femeni d´Emerita (LA MIRADA DE ROMA 1995, núm cataleg 108), una estatua d´un matrimoni conservada a Roma (VEYNE et al. 1987, 52), una estatua funerària conservada a Aquilea (VEYNE et al. 1987, 83), una escultura de Seneca conservada al Louvre (DAREMBERG et al. 1969, p. 350, fig. 7002) i un togat localitzat al costat d´algún monument funerari que flanquejava les vies d´accés a la ciutat de Tarragona (LA MIRADA DE ROMA 1995, núm catàleg 99). Sembla ser però, que la postura i actitud és força freqüent en representacions de caire funerari (LA MIRADA DE ROMA 1994, 153).
Com hem vist, l´adopció d´aquesta postura en el braç dret no és gens estranya en la iconografia romana, i no sabem si fou la causa o conseqüència d´una de les múltiples variants en que és materialitzà el drapejat de la toga masculina o la palla femenina. L´unica referència concreta que hem pogut localitzar ens la proporciona l´escriptor Quintilià (DAREMBERG et al. 1968, 350, vid nota 11), en una detallada descripció sobre l´ofici de la oratoria, on diu que la postura del braç cobert és un gest i manera propi dels Grecs " Itaque etiam gestu necesse est usos esse in principiis eos alio, quorum bracchium, sicut Graecorum, ueste continebatur " (QUINTILIÀ Llibre XI, 3, 138 ).
L´origen de les representacions femenines vestides realitzades en terracota, cal buscar-lo en una producció helenística del segle IV a.C documentada a Grecia, a la localitat de Tanagria. Són figures cobertes per una túnica o chiton i embolcallades per un mantell o himation, recuperades als aixovars funeraris d´una necròpoli situada als voltants d´aquella localitat i que sembla influiren en gran mesura en les produccions posteriors de bona part del Mediterrani (BESQUES 1984, 54). A la Magna Grècia aquesta influència fou especialment relevant, sobretot en diversos centres de la Campània com Cales, Cumas i Nàpols on la produció de terracotes va tenir una especial incidència en el desenvolupament posterior d´aquest tipus de productes manufacturats (BONGHI-JOVINO 1984, 80, 82).
Pel que fa a les terracotes objecte d´estudi, el paral.lel més pròxim amb mida, tècnica i representació iconogràfica, l´hem localitzat en una zona propera a Pompeia, a la localitat de Bottarro, on foren recuperades un conjunt de 20 figuretes, en un dipòsit relacionat amb un àrea sagrada. Són interpretades com ofrenes votives sense cap mena de dubte i ens interessa especialment la nº 87 i 91 de catàleg per la semblança amb les nostres peces (AMBROSIO, BORRIELLO 1990, tav. 14 fig. 87, tav. 15 fig. 91). La datació proposada per aquestes figures és del segle II a. C. i es remarca la influència hel.lenística dels "tipi tanagrini" , dels quals només resta l´enfocament iconogràfic. No obstant, el tipus d´acabament, resolució del vestit i anatomia rígida i impersonal, permet suposar que es tracta de peces produïdes en un taller de l´àrea Pompeiana (AMBROSIO, BORRIELLO 1990, 15-16, 45).
També hem localitzat una peça d´època hel.lenística datada entre el segle III i II a.n.e, a la Bactriana septentrional (regió de l´Àsia central) corresponent a una figura femenina embolcallada per un mant que cobreix els braços (ABDULLAEV 1996, 56), que té certs aspectes comuns amb les recuperades al subsòl de Paeria.
A França , al departament de l´Allier i a zones límitrofs, s´ha identificat una producció d´època romana caracteritzada bàsicament per la utilització de pastes blanques i uns trets estilístics molt peculiars. Una bona part de la producció estaria dedicada a les representacions femenines vestides, i es coneix, per diverses troballes arqueológiques, que la seva difussió abastà bona part de la Gàlia arribant fins i tot a Hispània (JEANLIN 1975, 96).
Les peces recuperades a la ciutat tenen grans paral.lelismes amb un seguit de produccions amplament documentades a tot el Mediterrani des d´època hel.lenística i cal relacionar-les molt estretament amb les documentades a Pompeia. Aquesta constatació ens introdueix en una interessant polèmica que preten aclarir en la mesura del possible la procedència i datació d´alguna de les figuretes recuperades a la ciutat.
Datació i Procedència de les terra cuites
Per a les terracotes recuperades al subsòl del Palau de Paeria (número 1 i 2) no disposem de cap dada que pugui aclarir-nos la seva datació. La figureta núm. 1 fou trobada durant l´excavació del túnel de comunicació entre les sales A i G, formant part d´un estrat amb materials de cronologia molt diversa (TARRAGÓ, DÍEZ-CORONEL 1981, 413). En canvi, la figureta número 2, recuperada al sondeig de la Sala A, disposa d´un context estratigràfic força concret, assenyalat-se l´aparició a 2,15 m. de fondaria, en un estrat (III d) datat en època medieval (TARRAGÓ, DÍEZ-CORONEL 1981, 417).
Hem pogut apreciar certa confusió al citar aquestes figuretes, produïda molt probablement per la seva semblança, atribuïnt-se erroniament una fotografia a la figureta del túnel (núm. 1 del nostre catàleg), quan realment es tracta de la recuperada al sondeig de la Sala A (núm. 2) (TARRAGÓ & DÍAZ 1981, fig. 17), avui dia exposada en la mateix indret en el qual fou trobada i que acull el museu de les Restes Monumentals de Paeria.
No existeix cap element fiable doncs, per establir una datació concreta. Fins ara només podia suposar-se que l´alt grau de romanitat representat per les figuretes les feia properes a l´alt Imperi, en un moment en que els models iconogràfics de la societat ibèrica ja havien estat reemplaçats (al llarg del segle I d.C encara hi ha una abundant producció de vaixella decorada de tradició ibèrica. Vid. PÉREZ et al. 1988, 29-31). Aquest deuria ser un raonament de pes i genys discutible, fins i tot avui dia, per establir la cronologia relativa d´aquestes peces al segle II d.C. De manera que, per paral.lelisme iconogràfic i cronològic, es contextualitzà la peça recuperada al túnel amb el nivell IV (època imperial) de la seqüència estratigràfica del jaciment llavors proposada. Així s´indicava en el peu de foto de la fig. 17,que com hem dit no correspon a la citada, sinó a la conservada al museu de Paeria i recuperada en el nivell III d de la Sala A (TARRAGÓ, DÍEZ-CORONEL 1981, 417-422, Lam. IX fig. 17). Totes aquestes consideracions han de ser matisades ja que les excavacions realitzades a partir de 1982 per part de l´Estudi General de Lleida han posat en evidència un estratigrafia molt diferent d´aquesta zona, on els nivells de segle I i II d.C, amb els que es contextualitza una de les figures, no han estat documentats, la qual cosa ens obliga a ser molt prudents alhora de valorar les dades estratigràfiques amb les qual es relaciona l´aparició d´aquestes figuretes ( número 1 i 2).
En el cas de la peçes de l´antic Portal de Magdalena n´hi ha dues sense context determinat (número 3 i 10), una recuperada en un estrat d´època andalusina (número 9) i la resta que estan relacionades amb la construcció, funcionament i amortització d´un edifici durant el segle II d.n.e (número 5,6,7 i 8).
És més que probable doncs, que totes les terracotes de Magdalena tinguin una datació semblant, estiguin o no contextualitzades. No obstant, podem establir una nova proposta de datació, sobretot per a les figuretes de Paeria, a partir de la important referència cronologica obtinguda per la peça recuperada en les excavacions de Costa Magdalena (número 4). Es tracta de la peça núm. 4 que formava part d´un estrat datat en època d´August (Fase I, INT- 47). La unitat estratigràfica pertany a un nivell de colmatació previ a la construcció d´una habitació de planta quadrada que significa la primera ocupació del solar.
Per establir aquesta proposta hem de partir de la base que existeixen dos tipus de terracotes molt diferents convivint a la ciutat. D´una banda ja hem vist com les figuretes número 1,2 i 3 es relacionen estretament entre elles i probablement amb les 5,6,7 i 8 pel tipus de pasta, mentres que la de Costa Magdalena és totalment diferent i es relaciona amb la número 9 i 10 . Aquesta, com ja hem assenyalat, pel tipus de pasta, engalba i acabat poc acurat dels traços en contraposició a la resta, podriem suposar que es tracta d´una producció sortida d´un taller local que les deuria fabricar, almenys des d´època d´August.
Sobre les produccions locals hem de dir que cada cop resulta més freqüent la documentació d´indicis que ens parlen de l´existència de diversos tallers relacionats amb la fabricació de terrissa a la ciutat i els seus voltans, com ho testimonien algunes ceràmiques molt característiques d´engalba vermella i negra sobre gerres i bols. També destaquen per la seva significació, les eines de terrisser recuperades a l´excavació de l´antic Portal de Magdalena (LORIENTE, OLIVER 1992, 49) i un fragment de motlle representant a Hèrcules (GALLART et al. 1985, 61 fig. 51; PÉREZ 1993, 46), que en les darreres excavacions (C/ Bafart -fora de contextt-, Turó vessant sud-est -Fase II- ) hem pogut relacionar directament amb unes gerres d´engalba vermella que portarien aquest tipus de decoració plàstica a la part de sota de les nanses. Es tracta sens dubte, d´un taller local que produïa aquest tipus de decoracions plàstiques, almenys des de mitjans de segle I a.C. , tal com ho demostren les dues nanses recuperades i la seva correspondència amb la figura representada al motlle de Magdalena (PEREZ 1993, 46 fig.5). Existeix doncs, una producció ceràmica i coroplàstica a la ciutat en una data força antiga, que utilitza trets iconogràfics directament relacionats amb el món i la cultura romana.
Però encara hi ha més indicis sobre produccions relacionades amb una abundant activitat coroplàstica, en aquest cas moldejades a mà. Es tracta de les figuretes acampanades i pintades de tradició ibèrica, d´ús habitual fins a mitjans de segle I d.C (GARCÉS 1994, 220), i que fins ara podien ser considerades com un precedent de les figuretes femenines vestides d´estil romà, però que en canvi esdevenen contemporànies de les primeres, almenys en un moment de la seva producció i utilització a la ciutat.
És més que probable, doncs, que el ceramista local, estigui reproduint un model que ha vist en altres terra cuites o escultures. Per tant, no seria genys estrany a partir d´aquest testimoni, pensar en la circulació a la ciutat durant el segle I a.C (època tardo republicana), de representacions femenines molt semblants d´origen forani que haurien servit de model a les produccions locals d´època d´August (figura núm. 4).
Un recull d´alguna de les consideracions exposades al llarg d´aquest estudi crec que pot fer més entenedora aquesta proposta. Aquestes són les següents: en primer lloc cal dir que les figures (número 1, 2 i 3 ) tenen unes pastes poc comunes en el conjunt de produccions locals de terrissa alhora que comparteixen una tècnica productiva idèntica, que és poc probable pensar en dos tallers propers produïnt la mateixa representació en qualitats tan diferents i que els paral.lels iconogràfics més semblants es troben a Pompeia al segle II a.C. Ciutat antiga situada al centre de la Campania, regió d´on s´abasteixen la major part de vaixells, amb materials tan característics d´aquest període com el vernís negre de tipus B i B-öide , les àmfores vinaries, les produccions comunes de cuina i una infinitat d´objectes, que inundarien els mercats d´occident i on Ilerda no fou una excepció, amb materials d´aquesta regió documentats, especialment a inicis de segle I a.C , en grans quantitats en un abocador descobert recentment a la ciutat situat a les vessants del Turó (INT-48). Per tot aixó és, doncs, molt possible i sempre a nivell d´hipòtesi, pensar en una datació antiga per a les terra cuites de Paeria, potser en època tardorrepublicana, no centrada necessariament al segle II d.n.e, així com una procedència forània fins ara no valorada suficienment.
Esdevé, però, impossible afirmar categòricament llur Procedència a manca d´un anàlisi acurat de les seves pastes però almenys és una possibilitat perfectament sostenible creure que estem davant d´uns productes arribats a la ciutat com a conseqüència d´un intercanvi comercial, en un moment que podria remontar-se perfectament al segle I a.C, ja que existeixen peces iconogràficament idèntiques a la ciutat, fabricades i amortitzades en època d´August. Possiblement, aquest taller local començaria a produir imatges femenines per satisfer part de la població romana que s´havia establert a la ciutat, per acabar esdevenint el model iconogràfic més representat al segle II d.C, remplaçant definitivament les figuretes pintades de tradició ibèrica. En tot cas, és demostra un altre cop que el procés de romanització no fou pas un esdeveniment traumàtic pels valors culturals de la societat ibèrica, ja que peces possiblement molt relacionades en el seu significat cultual, com les terracotes ibèriques i les figures drapejades d´estil romà, conviuen contemporàniament, almenys des de finals de segle I a.C i primera meitat del següent a la ciutat de Lleida.
Significació i ús de les figuretes
És difícil establir una interpretació definitiva del significat i funció d´aquestes peces, tenint en compte la manca de contextes arqueològics definits amb els quals puguem relacionar-les. Només podrem saber l´ús per a que forem destinades si establim una relació directa amb ell lloc on es trobaven a la domus o villa , com en el cas de les estatuetes de bronze recuperades a la vila de Vilauba (CASAS1995, 135-136) i d´aquesta manera entendre el seu caràcter cultual i separar-les d´altres objectes arqueològics que a la casa romana haurien tingut un ús exclusivament ornamental o lúdic.
Pel que fa a les figuretes de tradició ibèrica, les quals podrien representar sense cap mena de dubte un precedent cultural, ha estat proposada una funció cultual de tipus domèstic relacionada amb una idea de sentit protector (PÉREZ 1993, 20; GARCÉS 1993, 221-222). Per a la interpretació del significat d´aquestes produccions indígenes ja s´apuntaven les dificultats diverses amb les quals ens trobem i, per tant, la posibilitat de que pertanyessin a usos ben diferents, com ara elements decoratius o joguines. A més, aquestes figuretes són recuperades en la major part d´excavacions realitzades a la ciutat (Paeria, Magdalena, Vessant sud-est del Turó, Carrer Bafat, Carrer Costa de Magdalena), demostrant-nos que foren utilitzades en la major part de cases de la ciutat, per a esdevindre, un cop amortitzades, un material més dels reompliments i colmatacions que cobreixen les estructures. No podem descartar doncs una utilització purament ornamental o de joguina, però tampoc, i des dels mateixos raonaments, obviar l´existència de valors religiosos en el món ibèric que podien haver-se materialitzat a través d´aquestes representacions femenines en l´àmbit domèstic.
Gairebé totes les terracotes femenines semblants a les nostres es relacionen amb una activitat religiosa o cultual. Les recuperades a Tanagria són utilitzades com ofrena que acompanyaven al difunt ( BESQUES 1984, 44). A Pompeia, tot i haver-se documentat en diversos contexts, la majoria tenen també un caràcter marcadament religiós (AMBROSIO & BORIELLO 1990, 13). A la Bactrina Septemtrional es troben dins de les habitacions i es relacionen amb una funció protectora de la vivenda i la vida quotidiana (ABDULLAEV 1996, 56). Per a les torballes franceses sembla succeir el mateix (JEANLIN 1975, 96 ). Com hem vist, aquests paral.les apunten vers una utilització d´aquestes figuretes com a objectes relacionats amb la materialització d´una idea religiosa lligada a un tipus d´acció cultual.
En el cas de les terracotes romanes documentades a la ciutat no tenim elements que ens permetin relacionar els objectes amb cap zona de culte, ofrena o enterrament. Les figuretes localitzades a la Costa i antic Portal de Magdalena ens permeten suposar una funcionalitat molt semblant a l´apuntada per a les d´època ibèrica, ja que són recuperades en estrats relacionats amb activitats de construcció i colmatació, propis de zones habitades.
De ben segur que el paral.lel més pròxim a la ciutat, a nivell de funcionalitat pugui establir-se amb els fragments de marbre recuperats a l´antic Portal de Magdalena, relacionats, tot i les dificultats que provoca els mateix estat de les peces, amb un tipus de culte domestic de tradició romana que s´hauria materialitzat a través dels Déus Lares i altres divinitats domèstiques en l´àmbit de la domus. En el context d´aquestes capelletes domestiques anomenades sacraria, sacella, aediculae i més tard, lararia , es relacionaven ja les terracotes d´aquest treball, com a objectes de culte pertanyents a nuclics familiars més humils (PÉREZ 1993, 53). Ara per ara és l´única interpretació proposada, i en aquet sentit val a dir que sembla la més probable per aquest tipus de peces, a pesar de la poc freqüent aparició de peces d´argila cuita relacionades amb un lararium , almenys a la Península, ja que gairebé sempre es tracta de representacions en bronze i marbre ( RODRIGUEZ 1994, 24-46 ).
És conegut a Hispania l´acceptació del culte als Déus lares, potser com a resultat de la estreta relació que hi hauria entre la religiositat indigena i el paper fundamentalment protector de l´àmbit familiar que aquest tipus de culte romà representava.
S´ha discutit el significat d´aquest tipus de culte des de dues tendències: la primera destaca sobretot que aquest esdevé un reflex de la divinitat del poder, i com a través dels Lars, l´Estat accedeix al culte domèstic; la segona en canvi, priva l´aspecte animístic que veu en ells la representació de l´esperit dels avanpassats o protectors de la llar. Aquesta segona interpretació ens introdueix i ens obliga a reflexionar sobre del significat del culte al Genius i a la Iuno , divinitats que també tingueren una gran aceptació en l´àmbit domèstic. Es tracta de la representació del Déu particular que tenien tots els homes i que a la domus es materialitzava en el culte al Genius del pater familias i a la Iuno de la domina de la casa, com a elements que representen la funció procreadora de la qual depenia la perpetuació de la familia (RODRIGUEZ 1994, 7).
En aquest sentit és molt probable que a través de la interpretatio romana, cultes primitius arraigats en la religiositat popular com l´adoració a la figura femenina, potser com a símbol de fecunditat i amb el qual no seria estrany relacionar les figuretes de tradició ibèrica, s´integrin sense cap mena de problema als nous ritus romans.
És probable, i sempre, en el marc d´una hipòtesi, creure que aquest idea protectora de la família, centrada en les virtuts generadores de l´home i dona, es materialitzés fisícament a través de representacions figurades com les estudiades, les quals anirien colocades en llocs determinats de cada domus -lararium- al costat d´altres representacions com podrien ser els Déus lares i manes. Comvivència documentada entre altres llocs a Pompeia, Herculà i la mateixa Península (RODRIGUEZ 1994, 24-26). La representació d´una dama embolcallada amb els atributs propis de la matrona romana, podria reforçar aquesta proposta d´atribució a un símbol familiar i als valors que aquesta institució representava, ara sota un model iconogràfic plenament romanitzat però que hauria pogut tenir un precedent indígena, fet que hauria facilitat la ràpida acceptació del culte i la nova forma a través de la qual es materialitzaria, l´esmentada idea religiosa.
BIBLIOGRAFIA:
ABDULLAEV 1996
K. Abdullaev, "Les figurines en terre cuite de l´ancienne Bactriane septentrionale", Les dossiers de l´archeologie, Revue historie et archeologie nº 211. Paris 1996, pp. 54-61.
AMBROSIO & BORRIELLO 1990
A. Ambrosió i M. Borriello, Le terrecotte figurate di pompei. Cataloghi S.P.A núm. 4. Roma 1990.
BESQUES 1984
S. Besques, "Les ateliers de Tanagra aux IVe et IIIe siècles", Les dossiers de l´archeologie, Revue histoire et archeologie nº 81. Paris 1984, pp. 32-38.
BONGHI-JOVINO 1984
M. Bonghi-Jovino. "Figurines hellénistiques en Grande Créce", Les dossiers de l´archeologie, Revue histoire et archeologie nº 81. Paris 1984, pp. 81-90.
CASAS1995
J. Casas, P. Castanyer, J. Nolla, J. Tremoleda. El món rural d´època romana a Catalunya. Centre d´Investigacions arqueologiques de Girona núm. 15. Girona 1995, pp. 131-145.
COUSIN 1979
J. Cousin. Institutione Oratorie Tome V, Livres X-XI, Col.lecció "Les belles lètres" Paris 1979.
DAREMBERG et al. 1969
C. Daremberg, E. Saglio i E. Pottier, Dictionarie des Antiquités grecques et romaines. Paris, Hachette, 1877-1919. Reedició Graz, Akademische Druck. u. verlag, 1969.
GALLART et al. 1985
J. Gallart, E. Junyent, A. Pérez i N. Rafel, L´Arqueologia a la ciutat de Lleida 1975-1985. Col.lecció La Banqueta núm. 5. Ajuntament de Lleida 1985.
GARCÉS 1993
I. Garcés. "Terracotas femeninas de aspecto ibèrico en catalunya y Aragón" a Pyrenae núm 24 , Barcelona 1993, pp. 207-226.
JEANLIN 1975
M. Jeanlin, "Les figurines gallo-romaines en terre cuite blanche", Les dossiers de l´archeologie, Revue histoire et archeologie nº 6. Paris 1975, pp. 94-103.
JEANLIN 1984
M. Jeanlin, "Les terres cuites de la Gaule romaine", Les dossiers de l´archeologie, Revue histoire et archeologie nº 81. Paris 1984, pp. 90-96.
JUNYENT & PÉREZ 1983
E. Junyent i A. Pérez, El museu de la Paeria. Lleida 1983, p. 32
LA MIRADA DE ROMA 1995
Catàleg de l´exposició: La mirada de Roma. Retrats romans dels museus de Mérida, Tolouse i Tarragona. Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. Tarragona 1995.
LARA 1973
F. Lara, Lérida romana. Lleida 1973, pp. 125-126, fig.31.
LORIENTE & OLIVER 1992
A. Loriente i A. Oliver, L´antic Portal de Magdalena. Monografies d´Arqueologia Urbana núm. 4. Lleida 1992, p.74.
NICHOLS 1984
R. Nichols, "La frabrication des terres cuites" Les dossiers de l´archeologie, Revue histoire et archeologie nº 81. Paris 1984, pp. 24-31.
PÉREZ et al. 1988
A. Pérez, T. Amare, P. Camps, I. Garcés, T. Marco. Els materials dels jaciment romà de Raïmat. Col.lecció L´Esfinx interior núm. 1. Lleida 1988.
PÉREZ 1993
A. Pérez, La religión en el occidente de Catalunya en época romana. Lleida 1993, pp. 53-54, fig. 7.
RODRIGUEZ 1994
P. Rodriguez, "Materiales arqueológicos y epigráficos para el estudio de los cultos domésticos en la España romana" , Actas del VIII Congreso Español de Estudios Clásicos. Madrid 1994, Vol. III, pp. 5-40.
TARRAGÓ, DÍEZ-CORONEL 1964
J.A. Tarragó i L. Díez Coronel. "Una excavación en la Paeria de Lérida" Separata de la Crónica del VIII Congreso Nacional de Arqueologia. Sevilla 1963 . Zaragoza 1964, pp. 478-484.
TARRAGÓ, DÍEZ-CORONEL 1981
J.A. Tarragó i L. Díez Coronel, "La excavación arqueològica del Palacio de la Paeria de Lleida". Separata de la Miscel.lània homenatge a Salvador Roca i Lletjós. Lleida 1981, pp. 413-422, làm IX.
VEYNE et al. 1987
P. Veyne, P. Browm, E. Patlagean, M. Rouche, Y. Thébert, Historia de la vida privada. Del imperio romano al año mil. Madrid 1987.
ZANQUER 1992
P. Zanker, Agusto y el poder de las imagenes. Madrid 1992.
(1) Agraeixo a Joaquin Ruiz de Arbullo i Ignasi Garcés la bibliografia facilitada, a la Fundació Pública de l´Institut d´Estudis Ilerdencs, i especialment, a la seva secció d´Arqueologia i Audiovisuals, les facilitats prestades en tot moment per la consulta i reproducció fotogràfica de la peça diposita a la Sala d´arqueologia d´aquesta institució, a l´Ajuntament de Lleida per la consulta dels seus fons arqueològics i a totes les persones implicades en l´arqueologia urbana, amb les quals comparteixo el treball diari.