L´excavació del bar Clave a Lleida: vuit segles de muralles.
Ana Loriente i Xavier Payà
Secció d´arqueologia de l´Ajuntament de Lleida
a Revista d´Arqueologia de Ponent núm. 8. Lleida 1999, p. 197-201.
Els treballs d´excavació es van realitzar en un solar edificable de 800 m2 situat a l´extrem nord-est de l´antiga ciutat, avui dia cantonada plaça Mossèn Jacint Verdaguer i carrer Anselm Clavé. S´han posat al descobert diversos trams de la muralla i dues torres del tacament defensiu de la ciutat andalusina a la qual s´hi superposa un altre encintat de 32 metres linials construït a la segona meitat del segle XIV.
En els sondejos previs a l´excavació ja haviem localitzat una part de la muralla cristiana. Aquesta creuava el solar dividint l´àrea d´excavació en dos sectors. L´est, fora dels murs de la ciutat, va permetre conèixer el procés constructiu de les muralles i torres i l´amortització de l´espai immediat a aquestes durant vuit segles d´utilització ( des del segle X fins al 1707). Aquest recreixement de l´espai exterior és materialitza amb un sediment de 2, 5 metres d´alçada on es combinen els factors erosius del turó i deposicionals del riu Noguerola amb d´altres de caire antròpic com són els abocaments de deixalles realitzats des de l´interior de la ciutat.
El sector oest, situat a ponent de la muralla, ens va permetre intervindre en una àrea de 300 m2 de la ciutat i establir les relacions funcionals que les diferents edificacions privades havien tingut amb els dos tancaments, oferint-nos una interessant visió diacrònica de l´evolució urbana de la ciutat.
El poc temps transcorregut des del final de l´excavació implica que tota la documentació és trobi en procés d´estudi per la qual cosa ens centrarem exclusivament en els dos tancaments defensius documentats, deixant per a un futur la interpretació de l´urbanisme andalusí, cristià i modern, la estratigrafia i construccions romanes aparegudes i totes les implicacions cronològiques que se´n derivin del conjunt global de restes.
En referència al tema dels tancaments de la ciutat hem de dir que l´excavació no ens ha ofert cap dada d´època romana. La troballa de restes constructives d´un edifici assentat sobre la grava, amortitzat durant el primer terç de segle III d.C i seccionat a l´excavar la rasa on s´encaixaren els fonaments interns de la muralla cristiana, ens permetra reconsiderar en el marc d´un treball més ampli, algunes de les hipòtesi plantejades anteriorment (Payà et al. 1996) sobre els límits de la ciutat romana.
D´època andalusina i concretament al moment califal (segle X) pertanyen les restes de quatre trams de muralla que conserven entre dos i nou filades d´alçada. Està construïda amb blocs de sorrenca rectangulars d´un mòdul que oscil.la entre un metre i noranta centímetres de llarg per quaranta i cinquanta d´ample. Val a dir que no es tracta d´un parament uniforme ja que aquests blocs es combinen amb d´altres de mida més reduïda. El tipus de disposició també es força irregular tot i que sembla deduir-se una tendència a disposar-ne un del llarg i a continuació dos del través. Aquesta regla només es compleix dues vegades i la tònica general és una construcció bastant irregular tot i que cal tenir present que dels quatre punts on hem vist la muralla, només dos, corresponen al parament vist de la muralla. Creiem que aquesta disposició podria pendre el caire de norma en les filades superiors que no pertanyent a la fonamentació, tal com s´observa en un punt on la muralla andalusina no va quedar coberta per la muralla cristiana i es va visualitzar en planta tant la cara interna com externa. Aqui, s´observa que el gruix de la muralla a la seva desena filada des de la base s´obtè mitjançant un bloc disposat al llarg que es visualitza a l´alçat exterior i dos blocs del traves que configuren l´alçat interior. Podem concloure doncs que es tracta d´una muralla realitzada amb blocs de sorrenca lligats en sec, almenys fins als 3, 60 metres d´alçada partint des de la seva base de fonamentació.
Si l´alçada restant fou erigida amb tapia és una aspecte que el registre arqueològic no pot concretar. De totes maneres, creiem que si aquest material hagués format part de la muralla andalusina, en construir la cristiana, bona part d´aquest s´hagués abocat a l´exterior, ja que es tracta d´un material no reutilitzable. L´absència de tapia en una amplia franja de l´exterior potser un argument que reforça encara més la visió d´una muralla construida integrament amb pedra.
La superfície excavada permet restituir el tancament de la ciutat en un traçat de 31 metres linials dividit en dos trams d´orientació diferenciada que es troben al mig del solar formant una inflexió de 140 graus. El primer d´aquests trams de 16 metres linials, que parteix de l´extrem est de la excavació en direcció est-oest, ha estat documentat en tres punts. El primer (vegeu plànol p. 220,1), es troba darrera de la muralla cristiana i és el millor conservat ja que al no ser utilitzat com a fonament conserva una alçada de 3,60 metres (nou filades -quatre corresponen a la fonamentació i la resta a l´alçat vist). El segon (vegeu plànol p. 220,2), i unic lloc on hem visualitzat la muralla en planta, pertany a la desena filada i ens permet restituir el gruix i el tipus constructiu amb que s´aixecaria ( un bloc del llarg i dos del través configuren un gruix de 1,40 metres 90 + 40 cmts). El tercer (vegeu plànol p.220,3), es localitza en el sondeig de la grua i correspon a les quatre primeres filades de fonamentació interior, les dues primeres són aplomades i les següents presenten sengles endarreriments de 15 centímetres, configurant una fonamentació esgraonada que millora l´assentament de la muralla.
El segon tram de muralla mesura 15 metres linials en direcció sud-nord fins a l´extrem del solar on continua per sota de la plaça Mossèn Jacint Verdaguer. El primer punt on va ser visualitzada (vegeu plànol p. 220,4) correspon a un tram de 4 metres linials de la seva cara exterior que conserva les dues primeres filades. El segon punt es va documentar gràcies a l´ampliació del tall d´excavació amb motiu de la construcció dels murs pantalla i la reposició dels bolcs desmuntats d´una de les torres (vegeu plànol p. 220,5). Conserva quatre filades i un traçat de 1,20 metres amb un parament vist que té la mateixa aparença que el localitzat a l´extrem est de l´excavació.
Altres elements constructes del tacament defensiu de la ciutat andalusina són dues torres de planta rectangular disposades davant dels dos trams de muralla abans esmentats. Seguint el perímetre exterior de la muralla es troben separades per una distància de 17 metres peró en convergir el dos trams als que s´adossen, provoca que la distància real entre l´angle nord de la torre situada a septentrio i l´angle sud de la torre situada a ponent estiguin separades per 14, 30 metres. Cal assenyalar també que totes dues es disposen a 8, 5 metres de la inflexió de 140 graus abans esmentada.
No sabem si aquestes distàncies tindrien una projecció al llarg de tot l´encintat de la ciutat o bé responen a la necessitat de defensar justament la inflexió de dos trams de muralla, provocat potser, per un condicionament topogràfic. També podriem hipotetitzar que l´angle hagi estat construït en funció de la existència d´una porta que al situar-se en aquest indert quedaria endarrerida respecte a les torres, augmentan el flanqueig i optimitzan les possibilitats defensives d´aquestes vers la entrada. En tot cas i atenent-nos a la ubicació del tancament podem asseguar que estem molt aprop d´on la muralla faria el gir a l´oest per iniciar el tancament que es dirigiria a l´alcassaba de la Suda.
Les dues torres, tot i que tipologicament són molt semblants, presenten certes particularietats. La torre localitzada a l´est ( vegeu plànol p. 220,6), medeix, partint des de la primera filada, 5, 20 metres de front amb sengles flancs perpendiculars a la muralla de 3 metres. El sistema de disposició de les filades es semblant al descrit en la fonamentació interna de la muralla. Es tracta de disposar les tres primeres filades a plom i les quatre restants de forma esgraonada donant lloc a una torre rectangular amb escarpa perimetral. Aquesta observació difícil d´obtenir amb l´estat de conservació de les torres l´hem pogut constatar gràcies al fragment de muralla conservat a l´extrem est darrera de la muralla cristiana. A les nou filades que coresponen a l´alçat vist de la muralla andalusina , després de desmontar la torre fins a la quarta filada per assentar el nou tancament cristià, van quedar les marques d´entrega d´ambdues estructures i per tant, el funcioament de la escarpa i l´inici del que seria l´alçat vertical de la torre. Per tant, si suposem que la escarpa s´extén perimetralment als tres costats de la torre, les dimensions reals d´aquesta queden reduïdes a 4 x 2,30 metres.
La segona de les torres (vegeu plànol p. 220, 7), té un flanc nord i sud de 2,40 metres i una llargada frontal idèntica a la primera de 5, 20 metres. Tot i que l´estat de conservació d´aquesta era molt pitjor, podem concloure que l´escarpa dels flancs sud i nord tindria un comportament idèntic al de la primera, no així la part frontal, ja que hem observat que la quarta filada està a plom respecte a les tres primeres, mentres que a la primera de les torres aquesta quarta filada ja representava l´inici de la escarpa. Es possible que aquest fet de l´absència d´escarpa frontal pugui explicar-nos les diferents mides de flanqueig, que ambdues torres presenten en relació a la muralla.
Les torres estan construïdes amb blocs d´arenisca rectangulars disposats del dret i reves al.leatoriament a excepció de les catonades on s´alternen filades amb blocs paral.les a la muralla i filades amb els blocs perpendiculars. Pel que fa a l´estructura interna hem de dir que fins als 3,60 metres d´alçada es tracta de dues construccions massisses, realitzades amb un farciment de blocs d´arenisca de mides molt diverses i disposició totalment irregular. L´encaix entre les torres i la muralla es realitza trabant les filades de la torre amb les de la muralla i viceversa.
Pel que fa a l´assentament de la muralla i les torres hem de diferenciar el tram en direcció est-oest, que es realitza mitjançant l´excavació de profundes rases en les graves on es disposem les quatre primeres filades de la muralla i la torre, del tram en direcció nord-sud, on només la primera filada està situada dins de la rasa, mentres que la resta ja configuren el parament vist o alçat. Amb un terreny natural molt uniforme que s´estén per tota l´excavació al voltant dels 150,50 msnm s´adopten dues estrategies de fonamentació totalments diferents.
Ens trobem doncs, davant del tancament defensiu de l´extrem nord-est de la ciutat andalusina que tancaria dins els seus murs el barri de Magdalena i alhora es lligaria amb un traçat que envoltaria la ciutat per tota la façana de riu fins arribar al carrer cavallers. De fet la restitució de la planta de la ciutat califal ja havia estat proposada en un article de sintesi (LORIENTE et alli 1997, p.100-102) on marcavam el tancament lleugerament desplaçat vers l´oest. L´excavació ara realitzada ens permet concretar molt més aquesta realitat ja intuïda, demostrant-nos que el barri de Magdalena fou amb tota seguretat i des d´un bon principi un barri intramurs de la ciutat andalusina.
No aprofundirem en aspectes cronològics i documentals ja que es troben en fase d´estudi. Només podem avançar que tots els indicis apunten a que estem davant d´unes construccions defensives d´època califal datades a mitjans de segle X tot i que són abundants les cites documentals i paral.lels constructius semblants en altres ciutats de la marca superior datats en època emiral (finals de segle IX d.C).
Un aspecte força interesant i plantejat des d´un bon principi fou el de la continuïtat o destrucció dels tancaments andalusins un cop conquerida la ciutat el 1149. Podem concloure amb tota certesa que la torre i part del parament de la muralla localitzat a l´extrem nord-oest de la excavació fou afectada per almenys dues reformes constructives encaminades a engrandir la superfície d´una de les torres i el gruix de la muralla, la qual cosa ens indica clarament una continuïtat. Segurament el que en aquest indret s´anomena, en la documentació del segle XIV com "murs vells de magdalena ", siguin els tancaments de la ciutat andalusina en funcionament. La primera d´aquestes reformes es realitza encara amb grans blocs d´arenisca i la segona ja utilitza un parament de pedra i morter. Res podem dir sobre el moment de la seva realització però sabem amb tota seguretat que es produiren abans de la construcció, a la segona meitat del segle XIV, de la muralla cristiana.
La segona línia muraria documentada significa un canvi molt acusat respecte a les construccions defensives anteriors. El traçat per on discorra, en canvi, segueix amb petites variants el de l´antiga muralla andalusina, utilitzant-la de fonamentació.
A nivell constructiu la muralla es divideix en dos grans blocs independents. El primer es situa a l´extrem est de la excavació i mesura 11, 65 metres linials. Aquest primer cos s´entrega i s´uneix formant un angle de 147 graus a un altre tram de 21,6 metres orientat en direcció nord-oest que presenta una inflexió al centre que n´accentua el seu gir vers el nord.
L´aparell utilitzat està compost per blocs rectangulars de 50 x 30 cmts de sorrenca combinats amb d´altres de mides diverses. Alguns presenten les vores rebaixades i el centre abultat semblant al tipus d´aparell conegut com ecoixinat. Tot els blocs tenen unes juntes molt acurades omplertes d´un morter de claç i sorra de gran consistència. El gruix de 2, 30 metres s´aconsegueix realizant una tècnica basada en l´encofart, on les dues cares vistes de la muralla, actuen de pantalles del farcit intern compost per un farcit de morter combinat amb còdols i fragments de pedra sorrenca que dóna a la construcció un aspecte de solidesa i compactació monòlitica idònia per realitzar les funcions defensives per a les quals havia estat construïda. El nivell de conservació es bastant regular ja que a partir segle XVIII, després de la guerra de Successió i un cop reixit el nou tancament de la ciutat al carrer Democràcia, aquesta fou utilitzada com a càntera d´extracció per a noves construccións, essent desmontada fins a una cota previament establerta.
Són els diferents sistemes de fonamentació que es realitzen al llarg del seu traçat el que provoca que les filades conservades oscil.lin entre les 11 i 6 , o sigui, un parament entre els 3,30 metres i 1,80 metres d´alçada.
El primer tram en direcció est-oest (vegeu plànol p.22, 8) presenta la particularietat d´assentar-se directament sobre la quarta filada d´una de les torres andalusines, afectant el seu angle est que es parcialment desmuntat. La desviació d´aquest primer tram respecte al traçat de la muralla andalusina permetra que darrera seu aquesta es conservi en una alçada de nou filades. La estructura interna de la torre andalusina, fins a la desena filada, quedarà inclosa dins la propia muralla cristiana. En canvi la superfície de la torre que quedava fora de la nova muralla fou desmuntada fins a la quarta filada. La resta de muralla cristiana que s´estén en direcció est, un cop havia superat la planta de la torre andalusina, profunditza l´assentament mitjançant una rasa excavada en les graves dins de la qual es disposen quatre filades de blocs més. Aquest parament presenta un aparell regular i perfectament aplomat.
El segon tram en direcció nord-oest està dividit en dues orientacions assolides per una petita inflexió. La primera d´aquestes mesura 11,30 metres i es disposa al centre de tot l´encintat descobert, paral.lel a l´actual carrer Anselm Clavé (vegeu plànol p. 220, 9). Aqui, i tal com s´observa a la planta que adjuntem, la part interior de la muralla es recolza sobre les quatre primeres filades de l´andalusina mentres que la exterior queda fora sense cap tipus d´assentament anterior. Aquest condicionament va comportar la necessitat de construir una banqueta frontal de tres filades de blocs molt irregulars juntats amb morter que compleix les funcions de recalç. La segona orientació de 10,3 metres, que s´estén en direció nord-oest fins al límit d´excavació i es perllonga per sota de la plaça mossèn Cinto Verdaguer (vegeu plànol p. 220,10), retroba i reutilitza un altre cop les estructures anteriors. Concretament quatre metres de la muralla andalusina desmontada fins a la segona filada i una de les torres rectangulars a la qual es superposa tot recolzant-s´hi esgraonadament.
Mentres que el primer tram a que fèiem referència presenta una construcció a plom des de la seva base fins a l´ultima filada conservada, el segon , tant per la cara exterior com interna, presenta les dues primeres filades esgraonades a mena d´escarpa, configurant un sòcol d´assentament de 2,70 cmts.
Cal destacar la documentació parcial, davant de la muralla, d´un important desnivell aconseguit mitjançant l´excavació de les graves, el qual podria pertanyer al fosat de la muralla. Ara per ara no disposem encara de l´estudi dels materials del seu farciment, però tot apunta a que fou amortitzat en el moment de construir el tancament de la segona meitat de segle XIV, la qual cosa ens permet hipotetitzar que ens trobem davant del fosat de la muralla andalusina construït davant d´aquesta per millorar-ne la capacitat defensiva.
L´última de les reformes o afegit documentat a l´excavació, en relació a les muralles, correspon a una petita torre de planta rectangular adossada al tancament cristià , que a jutjar per la estratigrafia sobre la que s´assenta, correspon a una torre o cos de guardia construït durant la segona meitat del segle XVII. Aquesta estructura conservava la banqueta dels tres flancs i quatre filades d´alçada amb un superfície interna de 3 metres quadrats.
Després de nou mesos de treballs arqueològics la importància de les restes defensives descobertes va forçar la necessitat de trobar una solució per a que aquestes fossin visualitzades en un futur. Finalment l´opció reixida ha estat l´anul.lació de la segona planta d´aparcaments per un soterrani que s´estén des de les muralles fins a la façana del carrer Anselm Clavé i que formarà part d´una futura sala d´exposicions on quedaran a la vista les dues torres, part de la muralla andalusina i tota la part frontal de la muralla cristiana del segle XIV (vegeu foto núm. 2, p.221)
Bibliografia:
Payà et al. 1996. X. Payà, I. Gil, A. Loriente, A. Lafuente, M. Morán. "Evolució espacial i cronològica de l´antiga ciutat d´Ilerda", pp.119-150 a Revista d´Arqueologia de Ponent, núm. 6. Lleida 1996.
Loriente et al. 1997. A. Loriente, I. Gil, X. Payà. "Un exemple del model urbà andalusí: medina Larida. L´aportació de l´arqueologia urbana al món àrab" pp. 77-106 a Revista d´Arqueologia de Ponent, núm 7. Lleida 1997.