Intervenció arqueològica a la porta dels Fillols de la Seu Vella de Lleida. a La porta del lleó. Bultlletí de l´associació Amics de la Seu Vella de Lleida Núm. 1 Julilol-Setembre de 1998 i Núm. 2 Julilol-Setembre de 1999
La primera actuació arqueològica realitzada a l'interior de la Seu Vella o al seu entorn immediat es remota a l'any 1982, quan el Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, va fer petites cales a diversos indrets de la plaça dels Apòstols. Aquesta intervenció, motivada per les obres d'adequació i repavimentació de la plaça, va comportar la recuperació de varis elements arquitectònics i escultòrics de l'antiga catedral.(Gallart, 1993, 90) Una dècada després, la mateixa institució , mentre realitzava el seguiment de la construcció d'uns sanitaris, va dur a terme l'excavació de l'exterior de l'angle nord-est de la capçalera de la Seu, que va permetre documentar les fonamentacions de la primitiva absidiola i de la posterior capella gòtica dels Gralla, destruida per l'explosió de polvorí de la Suda l'any 1812. (Gallart et alli, 1995)
L'any 1993 es va redactar el Pla Director de la Seu vella on es va plantejar una intervenció integral que contemplava junt als valors artístics i arquitectònics de l'edifici, el seu valor històric com element fonamental de la ciutat i, per tant preveia el seu estudi com edifici singular i la necessitat de conèixer el seu subsòl, per entendre millor l'evolució del turó i de la ciutat en èpoques anteriors a la seva construcció. Dins del marc de redacció aquest Pla Director, el Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya va efectuar vuit cales de petites dimensions repartides per diversos indrets de la la Seu Vella, del claustre i de la casa d'exercicis. Entre els resultats obtinguts en aquests sondejos destaca els de la cala 4, localitzada al costat dret de la capella de Sant Joan Baptista davant de la Santa Margarita, on es va constatar com el mur de tancament oest de la Seu s'assentà sobre una potent fonamentació d'època islàmica. (Gallard, 1993, 94-125)
L'any 1997 es va endegar una de les fases de restauració i revalorització del monument previstes en l'esmentat Pla Director. El projecte d'intervenció, que afectà a la Porta dels Fillols, a la Capella de Jesús i a la Capella de Sant Joan Baptista, suposà la represa de les intervencions arqueològiques a la Seu Vella, però en aquest cas i , gràcies a la col.laboració institucional entre el Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya i la Secció d'Arqueologia de l'Ajuntament de Lleida, sota la direcció tècnica dels serveis municipals.
Aquesta nova intervenció es concentrà en dos indrets, dins de la capella de Sant Joan Baptista i en front de la Portalada dels Fillols. En la capella de l'antic baptisteri es realitzà un cala, on malgrat aprofundir més de 8 metres no es van assolir els nivells naturals. Tampoc es van documentar estructures anteriors, com era d'esperar arrel dels resultats obtinguts als sondejos realitzats l'any 1993, però es va posar en evidència l'espectacular sistema de fonamentació del mur de tancament sud de l'església i de la Capella de Sant Joan Baptista i de la seva posterior reforma renaixentista.
Un cop enretirada l'escalinata d'accés a la portalada dels Fillols es va iniciar l'excavació en extensió de tota la zona delimitada per les capelles de Jesús a l'oest, i de Recasens i la seva cripta a l'est. Però, la sorprenent potència estratigràfica va fer replantejar l'estratègia de la intervenció, i en una segona fase es limita l'excavació a la meitat de la zona, deixant el sector occidental com reserva arqueològica.
Les relacions estructurals establertes al llarg d'aquesta intervenció corroboren la informació documental sobre l'evolució constructiva de l'antiga catedral. Així , el mur de tancament sud de la Seu Vella, amb la portalada dels Fillols de factura romànica datada a meitat del segle XIII, es constitueix com el primer element constructiu, del que s'han documentat sis metres de fonamentació, on destaca la presència de blocs encoixinats i nombroses marques de picapedrer. Al llarg del segle XIV es basteixen les dues capelles laterals. L'any 1334 s'inicia la construcció de la capella extra sedem de Cescomes o de Jesús a la banda occidental de la portalada, i durant l'última dècada del segle, la de la capella de Recasens o de l'Epifania, possiblement sobre una capella preexistent i amb una estructura inferior o cripta per salvar el desnivell del terreny. (Lorés, 1993,40-41) Gràcies a l'excavació s'ha recuperat el nivell d'entrada original d'aquesta cripta, emmascarat per la restauració feta als anys 70. L'últim element constructiu documentat són les fonamentacions dels pilars adossats a cadascuna de les capelles laterals que sustenten el pòrtic gòtic erigit a final del segle XIV.
D'altra banda, l'excavació de la meitat de la zona fins assolir els nivells naturals ha permès documentar les tres terrasses sobre les que descansen les fonamentacions dels diversos elements constructius abans esmentats. El mur de tancament de la Seu es recolza sobre la primera terrassa tot just al marge del seu límit sud, fet provoca que el contrafort de la porta dels Fillols descansi sobre la segona terrassa, on també ho fa la part més al nord de la capella de Recasens. Cal ressaltar, que aquesta segona terrassa , no es una plataforma de formació natural sinó que sembla correspondre a una pedrera, ja que s'han conservat restes de les empremtes de l'extracció del blocs. Aquests eren de grans dimensions , de 90 x 40 cm aproximadament, mides que ens ens recorden els carreus utilitzats en època romana.
Aquesta segona plataforma i la tercera terrassa on s'assenten el pilar que suporta el pòrtic i les fonamentacions de la cripta foren reblertes en època islàmica amb una important estratigrafia de més tres metres de potència. Malgrat no haver documentat cap resta estructural associada aquests període s'ha pogut establir, gràcies al material ceràmic recuperat, dues fases d'ocupació andalusina : una d'època califal (2 meitat del segle X- inicis del segle XI) i una altra d'època taifa (2 meitat del XI- primera meitat del XII).
A partir de la conquesta cristiana, aquesta zona fou utilitzada com a necròpolis, amb dues fases d'ús separades per la construcció del mur de tancament sud de la Seu Vella, i amb un marcat canvi en la tipologia de les tombes emprades.
De la primera fase d'ús, que hem de situar cronològicament entre la data de la reconquesta de la ciutat i la construcció d'aquesta banda de la Seu Vella ( 2 1/2 del segle XII- 1 1/2 del XIII), s'han localitzat una quarantena de sepultures de tombes de llosses, tombes rectangulars formades amb llosses verticals. Les cobertes conservades d'aquest tipus de tombes són fetes,majoritàriament, amb llosses planes, excepte en tres casos, l'un que presentava una coberta feta amb tovots, i dues sepultures que conservaven una estructura funerària de senyalització, l'una amb forma de sarcòfag i l'altra de cub. Tots els enterraments presentaven una orientació més o menys similar, nordoest-sudest, amb el cap situat al nord-oest. Els individus estaven dipositats de decúbit supí, amb el cap mirant enlaire o al sud, les cames sempre estirades i els braços en diverses posicions, predominant els braços flexionats amb les mans sobre el pit o sobre la zona pèlvica.
La segona fase de la necròpolis s'inicia amb posterioritat a la construcció de la Seu Vella, i perdura al llarg de tota l'època medieval, sense que pugen determinar el seu darrer moment d'ús. Les enterraments es realitzen amb fossa simple, excavada a la terra sense cap tipus de senyalització. En alguns dels casos es conservava l'empremta del taüt de fusta, que era forma rectangular, però més estret de la zona dels peus que del cap. De les 153 tombes documentades 122 presentaven una orientació paral.lela a la Seu Vella (E-W) amb el cap a occident , i la resta estaven orientades nord-sud, amb el cap al nord. Aquestes inhumacions perpendiculars a la Seu semblen relacionades amb les capelles laterals i per tant datables a partir del segle XIV. Pel que fa posició dels individus hem d'assenyalar que no sofreix grans variacions respecte a la fase anterior, es a dir de es troben dipositats de decúbit supí, amb el cap mirant enlaire, les cames estirades i braços en varies posicions, normalment flexionats.
En resum, podem dir que la intervenció realitzada davant la Porta dels Fillols és la més important en quant a superfície excavada de les realitzades a l'entorn de la Seu Vella, i que ha servit per posar de manifest l'espectacular sistema de cimentació de l'antiga catedral, per documentar una important zona de necròpolis cristiana, per verificar l'ocupació de la zona en època andalusina i per conèixer una mica millor el modificat paleorelleu del turó.
Isabel Gil Gabernet
Secció d'Arqueologia de l'Ajuntament de Lleida
Bibliografia:
GALLART 1993
J. Gallart, "Prospeccions arqueològiques" a FRESQUET J. I SOLSONA E. (redactors) Pla director de la Seu Vella de Lleida. Lleida 1993, pp. 90-126
GALLART et 1995
J. Gallart, I. Lorés, M. Macià i J.L. Ribes, "L'arquitectura de la Seu Vella de Lleida: Evolució de la capçalera" a Lambard. Estudis d'art medieval. volum VIII, Barcelona 1996
LORÉS 1993
I. Lorés, "Estudi històric. Apunts d'història de l'art sobre la Seu Vella." a FRESQUET J. I SOLSONA E. (redactors) Pla director de la Seu Vella de Lleida. Lleida 1993, pp. 11-85
Peus de foto:
- Foto núm. 1:
Vista del sistema de fonamentacions del mur de tancament sud de la Seu Vella, de la Capella de Recasens i d'un dels pilars de sustentació del pòrtic de la Porta dels Fillols.
- Foto núm. 2:
Entrada a la cripta de la capella de Recasens, on es pot observar el nivell original de la porta d'accés i la posterior restauració.
- Foto núm. 3:
Vista general de les tombes de llosses de la primera fase d'ús de la necròpolis cristiana. (2 1/2 segle XII-1 1/2 segle XIII)